Charles-Marie Widor: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 13: Línia 13:
'''Charles-Marie Widor''' ([[Lió]], [[22 de febrer]] de [[1844]] – París, [[12 de març]] de [[1937]]) fou un [[compositor]] i [[organista]] [[França|francès]].
'''Charles-Marie Widor''' ([[Lió]], [[22 de febrer]] de [[1844]] – París, [[12 de març]] de [[1937]]) fou un [[compositor]] i [[organista]] [[França|francès]].


Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i després ingressà en el [[Conservatori reial de Brussel·les]]. En acabar els estudis assolí la plaça d'organista de l'[[església de Sant Francesc (Lió)|Església de Sant Francesc]] de Lió i, finalment, el [[1869]] s'encarregà del magnífic orgue de l'[[Església de Sant Sulpici]], a [[París]], lloc que conservà durant molts anys. El [[1891]] succeí a [[César Franck]] com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el [[1896]] a [[Théodore Dubois]] com a professor de composició, càtedra en la que tingué entre altres alumnes a [[Dumitru Georgescu Kiriac]], [[Georges Elbert Migot]],<ref name= "SARPE vol. III"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 847. (ISBN 84-7291-227-2)</ref> [[Henri Martelli]], [[Hans Klotz]]<ref name= "SARPE vol. II"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 665. (ISBN 84-7291-255-8)</ref> i els estatunidencs [[Blair Fairchild]],<ref name= "SARPE v. I"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 399. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> [[James Thomas Quarles]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. núm 48">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 48, pàg. 841 ({{ISBN|84-239-4548-0}})</ref> i [[Edward Burlingame Hill]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 27, pàg. 1622 ({{ISBN|84 239-4527-8}})</ref> [[Gabriel Dupont]], [[Henry Libert]],<ref name="Enciclopèdia Espasa2">[[Enciclopèdia Espasa]]. Apèndix núm. VI, pàg. 1185 ({{ISBN|84-239-4576-6}})</ref> [[Jacques Pillois]] i les [[Andrée Vaurabourg]] i [[Jeanne Leleu]]. Organista eminent, compositor de mèrit i erudit musicògraf, l'obra de Widor, és molt variada.
Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i després ingressà en el [[Conservatori reial de Brussel·les]]. En acabar els estudis assolí la plaça d'organista de l'[[església de Sant Francesc (Lió)|Església de Sant Francesc]] de Lió i, finalment, el [[1869]] s'encarregà del magnífic orgue de l'[[Església de Sant Sulpici]], a [[París]], lloc que conservà durant molts anys. El [[1891]] succeí a [[César Franck]] com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el [[1896]] a [[Théodore Dubois]] com a professor de composició, càtedra en la que tingué entre altres alumnes a [[Ion Nonna Otescu]],<ref name= "SARPE v. III"> * Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1019. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> [[Dumitru Georgescu Kiriac]], [[Georges Elbert Migot]],<ref name= "SARPE vol. III"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 847. (ISBN 84-7291-227-2)</ref> [[Henri Martelli]], [[Hans Klotz]]<ref name= "SARPE vol. II"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 665. (ISBN 84-7291-255-8)</ref> i els estatunidencs [[Blair Fairchild]],<ref name= "SARPE v. I"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 399. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> [[James Thomas Quarles]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. núm 48">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 48, pàg. 841 ({{ISBN|84-239-4548-0}})</ref> i [[Edward Burlingame Hill]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 27, pàg. 1622 ({{ISBN|84 239-4527-8}})</ref> [[Gabriel Dupont]], [[Henry Libert]],<ref name="Enciclopèdia Espasa2">[[Enciclopèdia Espasa]]. Apèndix núm. VI, pàg. 1185 ({{ISBN|84-239-4576-6}})</ref> [[Jacques Pillois]] i les [[Andrée Vaurabourg]] i [[Jeanne Leleu]]. Organista eminent, compositor de mèrit i erudit musicògraf, l'obra de Widor, és molt variada.


Entre les seves composicions per a orgue hi figuren en primer lloc 10 sonates, a les quals pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomenà justament simfonies. La resta de la seva producció comprèn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; ''Une nuit de Walpurgis'' per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; ''Conte d'avril'', música d'escena; ''Les Jacobites'', música d'escena per l'obra de ''Coppée'' ([[1885]]); ''La Korrigane'', ballet; ''Jeanne d'Arc'', pantomima ([[1890]]); ''Nerto'', òpera vers el text de [[Frederic Mistral|Mistral]]; ''Les pêcheurs de Saint-Jean'', òpera ([[1905]]); ''Ouverture espagnole'', per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicògraf se li deu: ''La musique grecque et les chants de l'eglise latine''; ''l'orgue moderne'', antologia d'obres modernes per a orgue i diversos estudis i prefacis.
Entre les seves composicions per a orgue hi figuren en primer lloc 10 sonates, a les quals pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomenà justament simfonies. La resta de la seva producció comprèn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; ''Une nuit de Walpurgis'' per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; ''Conte d'avril'', música d'escena; ''Les Jacobites'', música d'escena per l'obra de ''Coppée'' ([[1885]]); ''La Korrigane'', ballet; ''Jeanne d'Arc'', pantomima ([[1890]]); ''Nerto'', òpera vers el text de [[Frederic Mistral|Mistral]]; ''Les pêcheurs de Saint-Jean'', òpera ([[1905]]); ''Ouverture espagnole'', per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicògraf se li deu: ''La musique grecque et les chants de l'eglise latine''; ''l'orgue moderne'', antologia d'obres modernes per a orgue i diversos estudis i prefacis.

Revisió del 20:06, 3 març 2019

Infotaula de personaCharles-Marie Widor
Biografia
Naixement(fr) Charles-Marie Jean Albert Widor Modifica el valor a Wikidata
22 de febrer de 1844
Lió
Mort12 de març de 1937(1937-03-12) (als 92 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsAulétès Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor clàssic, crític musical, professor d'universitat, pedagog musical, organista, arranjador, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFontainebleau Schools, director (1921–1934)
Conservatoire de Paris (1896–)
Conservatoire de Paris (1890–1896) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrançois-Joseph Fétis i Jacques-Nicolas Lemmens Modifica el valor a Wikidata
AlumnesArthur Honegger, Olivier Messiaen, Darius Milhaud, Charles Tournemire, Emil Frey, Henry Libert, Marcel Dupré, Laura Netzel, Nadia Boulanger, Henri Büsser i Alexander Schreiner Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeMathilde de Montesquiou-Fézensac (1920–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6681152 Spotify: 6wgviqppMkEUf4p2WJ2uVa Musicbrainz: b1cf260d-0862-4e1b-91b8-7da537130261 Lieder.net: 6185 Discogs: 881488 IMSLP: Category:Widor,_Charles-Marie Find a Grave: 18371301 Project Gutenberg: 41828 Modifica el valor a Wikidata

Charles-Marie Widor (Lió, 22 de febrer de 1844 – París, 12 de març de 1937) fou un compositor i organista francès.

Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i després ingressà en el Conservatori reial de Brussel·les. En acabar els estudis assolí la plaça d'organista de l'Església de Sant Francesc de Lió i, finalment, el 1869 s'encarregà del magnífic orgue de l'Església de Sant Sulpici, a París, lloc que conservà durant molts anys. El 1891 succeí a César Franck com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el 1896 a Théodore Dubois com a professor de composició, càtedra en la que tingué entre altres alumnes a Ion Nonna Otescu,[1] Dumitru Georgescu Kiriac, Georges Elbert Migot,[2] Henri Martelli, Hans Klotz[3] i els estatunidencs Blair Fairchild,[4] James Thomas Quarles[5] i Edward Burlingame Hill,[6] Gabriel Dupont, Henry Libert,[7] Jacques Pillois i les Andrée Vaurabourg i Jeanne Leleu. Organista eminent, compositor de mèrit i erudit musicògraf, l'obra de Widor, és molt variada.

Entre les seves composicions per a orgue hi figuren en primer lloc 10 sonates, a les quals pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomenà justament simfonies. La resta de la seva producció comprèn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; Une nuit de Walpurgis per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; Conte d'avril, música d'escena; Les Jacobites, música d'escena per l'obra de Coppée (1885); La Korrigane, ballet; Jeanne d'Arc, pantomima (1890); Nerto, òpera vers el text de Mistral; Les pêcheurs de Saint-Jean, òpera (1905); Ouverture espagnole, per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicògraf se li deu: La musique grecque et les chants de l'eglise latine; l'orgue moderne, antologia d'obres modernes per a orgue i diversos estudis i prefacis.

Bibliografia

  1. ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1019. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 847. (ISBN 84-7291-227-2)
  3. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 665. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 399. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 48, pàg. 841 (ISBN 84-239-4548-0)
  6. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 1622 (ISBN 84 239-4527-8)
  7. ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. VI, pàg. 1185 (ISBN 84-239-4576-6)
  • Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 70, pàg. 204

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles-Marie Widor
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Charles-Marie_Widor&oldid=20865081»