Diferència entre revisions de la pàgina «Agustí Duran i Sanpere»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Tipografia
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
m (Tipografia)
| notes =
}}
'''Agustí Duran i Sanpere''' ([[Cervera]], [[5 de juny]] de [[1887]] - [[Barcelona]], [[29 d'abril]] de [[1975]]) fou un [[historiador]], [[arxiver]] i [[arqueòleg]] [[Catalunya|català]].{{sfn|Duran i Grau|p=5}} A més d’arxiverd'arxiver, fou historiador, humanista i propagador de polítiques culturals. Va considerar l’[[arxiu]] com un centre de conservació, però també un centre viu que projectava altres activitats com foren el Servei d’Excavacions el 1912, el [[Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona]] i el Museu d’Arts Decoratives de Montjuïc.<ref>{{GEC|0023232|Agustí Duran i Sanpere}}</ref>
 
== Biografia ==
Llicenciat en Lletres a Barcelona, es doctorà en Dret a Madrid. El 1914 organitzà l’Arxiu Municipal de Cervera i el 1917 va treure la plaça d’arxiverd'arxiver municipal de Barcelona. Organitzà el trasllat de la documentació anterior al 1714 de l’Ajuntament a la [[Casa de l'Ardiaca]], on el 1921 obrí les portes amb el nom d'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]]. També inicià la pràctica arqueològica a Sidamon (Segrià) i barranc de Valltorta (Maestrat).
 
El [[1917]] s'incorporà i organitzà l'Arxiu Municipal de Barcelona, l'Oficina d'Investigacions i Publicacions i l'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona|Arxiu Històric de Barcelona]], on va reunir quatre grans fons documentals: l’arxiu municipal pròpiament dit, l’hemeroteca, els gràfics i fotografies, i la biblioteca històrica.
El 1936 fou nomenat cap de la Secció d’Arxius del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya. Entre el 1936 i 1939 assumí la responsabilitat del salvament del patrimoni documental català. Els fons arxivístics locals es dipositaren a les mateixes localitats, però a partir del 1937, a causa dels bombardeigs i la mobilitat dels fronts de batalla, la major part dels arxius catalans van ser traslladats a Viladrau, per garantir la seva seguretat, i van construir caixes biblioteques que s’instal·laven als baixos dels edificis, i que es protegien amb sacs de sorra. Fou necessari doncs, amagar els papers de procedència sobretot eclesiàstica, i esquivar els controls revolucionaris. En va sortir un inventari general aproximat de 15.000 metres lineals de documents més 150.000 pergamins.
 
Acabada la guerra va superar un procés militar de depuració per la seva activitat de salvament d’arxiusd'arxius, i per haver sortit tres vegades a l’estranger i haver retornat a Barcelona. Reprengué al cap de poc la seva activitat a l’Arxiu Municipal de Barcelona.
 
A principis dels anys quaranta i per un curt període fou professor a l'Escola de Bibliotecàries.<ref>"Agustí Duran i Sanpere". Dins: A. Estivill, ''Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries'', Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 168-170</ref> El 1943 fundà l’[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]], organisme que reunia l’[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]], el [[Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona]] i el Museu d’Art, Indústries i Tradicions Populars. Allà hi organitzà tota mena d’activitatsd'activitats científiques, divulgadores i artístiques com: exposicions documentals, d’artesaniad'artesania, de fotografies, de material arqueològic, d’activitatsd'activitats pedagògiques, etc. D’aquí van sorgir les sessions radiofòniques des de l’emissora de Ràdio Barcelona, que es van materialitzar en uns butlletins impresos per Aymà i que es titulaven ''Barcelona. Divulgación Histórica'', i que consten de vuit volums acuradament relligats. També va col·laborar amb la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, aplegant concerts de música, i esdevingué fins i tot sala de lectura infantil ja començada la Guerra Civil.
 
El 1959 organitzà el [[Museu Comarcal de Cervera]] i el 1964 el [[Museu del blat i la pagesia]].
2.119.169

modificacions

Menú de navegació