Jocelyn Bell: diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Image; please translate caption |
||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
== La universitat == |
== La universitat == |
||
[[File:Chart Showing Radio Signal of First Identified Pulsar.jpg|thumb|upright|<!--Chart on which [[Jocelyn Bell Burnell]] first recognised evidence of a pulsar, exhibited at Cambridge university Library-->]] |
|||
Més endavant, Bell Burnell assistí a les universitats de [[Universitat de Glasgow|Glasgow]] i [[Universitat de Cambridge|Cambridge]]. |
Més endavant, Bell Burnell assistí a les universitats de [[Universitat de Glasgow|Glasgow]] i [[Universitat de Cambridge|Cambridge]]. |
||
Revisió del 17:43, 8 març 2019
Jocelyn Bell Burnell[2] (Belfast, Irlanda, 15 de juliol del 1943) és una astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d'un púlsar juntament amb el seu tutor de tesi, Antony Hewish.
Primers anys
Bell Burnell va néixer a Irlanda del Nord, on el seu pare fou arquitecte del planetari Armagh. Disposava d'una gran biblioteca i animà la seva filla a llegir. Ella s'interessà especialment pels llibres d'astronomia.
Quan tenia onze anys va suspendre l'examen 11+, i els seus pares l'enviaren a la Mount School, a York (Anglaterra), un col·legi quàquer per a noies, on la va impressionar profundament un mestre de física que l'ensenyà que:
| « | No has d'aprendre muntanyes i muntanyes de dades; només aprèn unes poques coses clau, i... llavors podràs aplicar-les i construir i desenvolupar sobre elles... Fou un gran mestre, i em mostrà com, en realitat, la física era senzilla. | » |
La universitat
Més endavant, Bell Burnell assistí a les universitats de Glasgow i Cambridge.
A Cambridge treballà amb Hewish i altres persones en la construcció d'un radiotelescopi per emprar els centelleigs interplanetaris en l'estudi dels quàsars, que havien estat descoberts feia poc (els centelleigs interplanetaris permeten distingir fonts compactes de les distants). Detectant un petit patró en els registres de les lectures que se seguiren pel cel amb els estels, Bell Burnell descobrí que es tractava d'un pols regular, aproximadament un per segon. El denominà temporalment LGM1 (Little Green Man 1: petit home verd 1) i finalment identificà la font com un estel de neutrons de ràpida rotació.
Després d'acabar el doctorat, Jocelyn Bell treballà a la Universitat de Southampton, la University College de Londres i el Royal Observatory d'Edimburg, abans de convertir-se en professora de física a l'Open University durant deu anys, i després professora visitant de la Universitat de Princeton. Abans de jubilar-se, Bell Burnell fou degana de ciències de la Universitat de Bath entre els anys 2001 i 2004, i presidenta de la Royal Astronomical Society entre el 2002 i el 2004. Actualment és professora visitant de la Universitat d'Oxford.[3]
Guardons
Tot i que, com és ben sabut, no va obtenir el Premi Nobel juntament amb Hewish per llur descobriment, sí que ha estat guardonada per moltes altres organitzacions. Va obtenir la medalla Michelson de l'Institut Franklin (1973, juntament amb Hewish).[4][5] El 1978 li fou lliurat el premi J. Robert Oppenheimer Memorial del Centre d'Estudis Teòrics de Miami.[6] També ha rebut el premi Beatrice M. Tinsley de la Societat Astronòmica Americana (1987),[7] el Magellanic Premium de la Societat Filosòfica Americana, el Jansky Lectureship de l'Observatori Radioastronòmic Nacional,[8] la medalla Herschel de la Royal Astronomical Society (1989) i el premi Breakthrough de física fonamental, dotat amb tres milions de dòlars (2018).[9][10] Ha rebut nombrosos títols honorífics, com el de comandanta de l'Orde de l'Imperi britànic, així com membre de la Royal Society.
La seva exclusió del premi Nobel va causar una gran controvèrsia entre els seus col·legues, encara que, segons ha manifestat en una entrevista, no ho lamenta i creu que ha estat millor la seva vida sense aquest guardó.[11] El 2015 ha rebut la Medalla d'Or del CSIC a proposta de la comissió "Mujeres y Ciencia" d'aquesta institució. El 2017 fou investida doctora Honoris Causa per la Universitat de València, acte al qual van assistir, en contra d'allò habitual, alumnes entusiasmats.[11]
Altres activitats
És presidenta d'honor de la Burnell House, de l'Escola de Gramàtica Cambridge, a Ballymena, Irlanda del Nord; ha romàs en actiu com a quàquera i és consellera de l'Institut Faraday per a la ciència i la religió.
Referències
- ↑ A. HEWISH, S. J. BELL, J. D. H. PILKINGTON, P. F. SCOTT & R. A. COLLINS «Observation of a Rapidly Pulsating Radio Source». Nature, 217, 24-02-1968, pàg. 709-713. DOI: 10.1038/217709a0 [Consulta: 12 juny 2015].
- ↑ «Jocelyn Bell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Jocelyn Bell, descobridora del primer senyal d'un púlsar». [Consulta: 17 desembre 2017].
- ↑ «Franklin Laureate Database - Albert A. Michelson Medal Laureates». Franklin Institute. [Consulta: 15 juny 2011].
- ↑ «The Franklin Institute Awards | The Franklin Institute Science Museum». [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ Walter, Claire. Winners, the blue ribbon encyclopedia of awards. Facts on File Inc., 1982, p. 438. ISBN 9780871963864.
- ↑ «Beatrice M. Tinsley Prize | American Astronomical Society». [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ «Jansky Home Page». [Consulta: 14 maig 2009].
- ↑ «Special Breakthrough Prize in Fundamental Physics awarded to Jocelyn Bell Burnell for discovery of pulsars.» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2018].
- ↑ Merali, Zeeya «Pulsar discoverer Jocelyn Bell Burnell wins $3-million Breakthrough Prize». Nature, 06-09-2018.
- ↑ 11,0 11,1 «Muchas científicas tienen que comportarse como un hombre para sobrevivir» (en castellà). El Mundo, 12-06-2015. [Consulta: 12 juny 2015].
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocelyn Bell |