Ponç II de Cabrera: diferència entre les revisions

Ponç II de Cabrera
	; Escut d'armes dels Cabrera
Biografia
Naixement	1098
Mort	1170 ?; Zamora
Família
Família	Cabrera
Cònjuge	Sança
Fills	Guerau III de Cabrera; Ponç de Cabrera
Pare	Guerau II de Cabrera

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 18:08, 15 març 2019

Ponç II de Cabrera (1098 -1145), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana. Ostentava els títols de vescomte de Cabrera (1132-1145), Girona (1132-1145) i, com a Ponç I, el de vescomte d'Àger (1131-1145).

Orígens familiars

Fill de Guerau II de Cabrera^[1] i d'Estefania Mala signada dita també Gelvira.

16. Gausfred de Cabrera

8. Guerau I de Cabrera

4. Ponç I de Cabrera

18. Amat de Montsoriu

9. Ermessenda de Montsoriu

19. Sança

2. Guerau II de Cabrera

20. Miró de Tost

10. Arnau Mir de Tost

21. Sança

5. Letgarda de Tost

11. Arsenda d'Àger

1. Ponç II de Cabrera

3. Estefania Mala Signada

Núpcies i descendents

Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Junt amb ella van concebre els següents fills:

Guerau III de Cabrera, qui succeï al seu pare.
Ponç de Cabrera, senyor d'Almonacid i qui inicià el llinatge dels Ponce de Cabrera i els Ponce de León. (aquest fet és discutit i hi ha dubtes si no es tractava sinó del seu cosí)^[1]

Fets destacats

Va acompanyar Berenguera de Barcelona, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a Castella (1128) a la seva boda amb el rei Alfons VII de Castella.^[1] Aquest el nomenà alferes i li cedí territoris jurisdiccionals, com el castell d'Alboer.^[1] Val a dir que en aquells temps hi havia dos Ponç a la cort d'Alfons VII: Ponç II vescomte de Cabrera, i Ponce Cabrera, cosí de l'anterior i fill de Ponç de Cabrera. Ponce de Cabrera era majordom d'Alfons VII i va participar en el setge de Baeza i en la conquesta d'Almeria.^[1]

Quan va tornar a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de Vilamajor, després d'unes aspres disputes amb l'abat d'Àger.

Va morir el 1145, segons alguns cronistes sense descendència, fet que faria suposar que Guerau III no seria el seu fill sinó el seu germà.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya. 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X.

Precedit per:
Guerau II de Cabrera

Vescomte de Cabrera
1132–1162
Vescomte d'Àger
1131–1145

Succeït per:
Guerau III de Cabrera

[barons-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya. 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X.

[1]

@@ Línia 83: / Línia 83: @@
 Va acompanyar [[Berenguera de Barcelona]], filla de [[Ramon Berenguer II]], [[comte de Barcelona]], a Castella (1128) a la seva boda amb el rei [[Alfons VII de Castella]].<ref name="barons"></ref> Aquest el nomenà alferes i li cedí territoris jurisdiccionals, com el castell d'Alboer.<ref name="barons"></ref> Val a dir que en aquells temps hi havia dos Ponç a la cort d'Alfons VII: Ponç II vescomte de Cabrera, i Ponce Cabrera, cosí de l'anterior i fill de Ponç de Cabrera. Ponce de Cabrera era majordom d'Alfons VII i va participar en el setge de Baeza i en la conquesta d'Almeria.<ref name="barons"></ref>
-Quan va tornar a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de [[Vilamajor]], després d'unes aspres disputes amb l'[[abat d'Àger]].
+Quan va tornar a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de [[Vilamajor (Àger)|Vilamajor]], després d'unes aspres disputes amb l'[[abat d'Àger]].
 Va morir el [[1145]], segons alguns cronistes sense descendència, fet que faria suposar que Guerau III no seria el seu fill sinó el seu germà.<ref name="barons"></ref>