Jaume Fuster i Guillemó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
no hi havia link
m m
Línia 43: Línia 43:


== Vida i obra ==
== Vida i obra ==

El 1966 comença a col·laborar amb ''[[Presència]]'' i un any més tard, publica ''Breu història del teatre català''. El [[1969]], un cop acabat el servei militar a [[Mallorca]], es casa amb l'escriptora [[Maria Antònia Oliver]]. El [[1972]] publica ''De mica en mica s'omple la pica'', un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El [[1975]] va rebre el [[Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la]] per ''Tarda, sessió contínua, 3,45'' (també coneguda com a ''Collita de sang'').
El 1966 comença a col·laborar amb ''[[Presència]]'' i un any més tard, publica ''Breu història del teatre català''. El [[1969]], un cop acabat el servei militar a [[Mallorca]], es casa amb l'escriptora [[Maria Antònia Oliver]]. El [[1972]] publica ''De mica en mica s'omple la pica'', un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El [[1975]] va rebre el [[Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la]] per ''Tarda, sessió contínua, 3,45'' (també coneguda com a ''Collita de sang'').


Línia 60: Línia 59:
=== Narrativa ===
=== Narrativa ===
;Novel·la de gènere negre i d'intriga:
;Novel·la de gènere negre i d'intriga:
*1971: ''Abans del foc'' 
* 1971: ''Abans del foc'' 
*1972: ''De mica en mica s'omple la pica''
* 1972: ''De mica en mica s'omple la pica''
*1976: ''Tarda sessió continua, 3.45''
* 1976: ''Tarda sessió continua, 3.45''
*1982: ''La corona valenciana''
* 1982: ''La corona valenciana''
*1987: ''Sota el signe del sagitari''
* 1987: ''Sota el signe del sagitari''
*1987: ''Quan traslladeu el meu fèretre''
* 1987: ''Quan traslladeu el meu fèretre''
*1993: ''Micmac'' (amb [[Antoni Lloret i Orriols|Antoni Lloret]])
* 1993: ''Micmac'' (amb [[Antoni Lloret i Orriols|Antoni Lloret]])
*1993: ''Anna i el detectiu''
* 1993: ''Anna i el detectiu''


;Narrativa breu de gènere negre
;Narrativa breu de gènere negre
Línia 74: Línia 73:


;Novel·la d'aventura fantàstica:
;Novel·la d'aventura fantàstica:
*1983-1993: ''Cròniques del món conegut'' ([[Trilogia]])
* 1983-1993: ''Cròniques del món conegut'' ([[Trilogia]])
**1983: ''L'illa de les tres taronges''
** 1983: ''L'illa de les tres taronges''
**1985: ''L'anell de ferro''
** 1985: ''L'anell de ferro''
**1993: ''El jardí de les palmeres''
** 1993: ''El jardí de les palmeres''


;Narrativa breu d'aventura fantàstica:
;Narrativa breu d'aventura fantàstica:
*1986: ''La matèria dels somnis''
* 1986: ''La matèria dels somnis''


;Ficció política i sàtira:
;Ficció política i sàtira:
*1987: ''Per quan vingui un altre juny''
* 1987: ''Per quan vingui un altre juny''
*1994: ''La guàrdia del rei''
* 1994: ''La guàrdia del rei''
*1996: ''La mort de Guillem'',<ref name="GEC"/> [[Eliseu Climent, Editor]], {{ISBN|84-7502-491-2}}, basat en l'assassinat real del jove independentista [[Guillem Agulló i Salvador]]
* 1996: ''La mort de Guillem'',<ref name="GEC"/> [[Eliseu Climent, Editor]], {{ISBN|84-7502-491-2}}, basat en l'assassinat real del jove independentista [[Guillem Agulló i Salvador]]


;Narrativa breu de diversos gèneres:
;Narrativa breu de diversos gèneres:
Línia 91: Línia 90:


;Guió de còmic:
;Guió de còmic:
*1987: ''[[Tirant lo blanc]]'', còmic amb dibuixos de [[Sento Llobell]]
* 1987: ''[[Tirant lo blanc]]'', còmic amb dibuixos de [[Sento Llobell]]


=== Guions (televisió i cinema) ===
=== Guions (televisió i cinema) ===
Amb data d'emissió o d'estrena
Amb data d'emissió o d'estrena
*1979: ''[[Les cartes d'Hèrcules Poirot]]'', [[RTVE]]<ref>[http://www.anuaris.cat/continguts/general/article_imprimir.php?id=1104 «Jaume Fuster»], ''anuaris.cat'', ''op.cit.''</ref>
* 1979: ''[[Les cartes d'Hèrcules Poirot]]'', [[RTVE]]<ref>[http://www.anuaris.cat/continguts/general/article_imprimir.php?id=1104 «Jaume Fuster»], ''anuaris.cat'', ''op.cit.''</ref>
*1982: ''Ensaïmades i diamants'' (amb Joan Solivelles), pel·lícula dirigida per Solivelles
* 1982: ''Ensaïmades i diamants'' (amb Joan Solivelles), pel·lícula dirigida per Solivelles
*1983: ''De mica en mica s'omple la pica'', pel·lícula dirigida per [[Carles Benpar]]
* 1983: ''De mica en mica s'omple la pica'', pel·lícula dirigida per [[Carles Benpar]]
*1985: ''La reina de la selva'', pel·lícula emesa a [[TV3]]
* 1985: ''La reina de la selva'', pel·lícula emesa a [[TV3]]
*1985: ''Les claus de vidre'', sèrie policíaca, [[TV3]]
* 1985: ''Les claus de vidre'', sèrie policíaca, [[TV3]]
*1990: ''Qui?'' ([amb [[Guillem-Jordi Graells]]), sèrie policíaca, [[TV3]]
* 1990: ''Qui?'' ([amb [[Guillem-Jordi Graells]]), sèrie policíaca, [[TV3]]
*1991: ''[[La teranyina (pel·lícula)|La Teranyina]]'' (amb [[Jaume Cabré]], [[Antoni Verdaguer]] i [[Vicenç Villatoro]]), pel·lícula dirigida per [[Antoni Verdaguer]]
* 1991: ''[[La teranyina (pel·lícula)|La Teranyina]]'' (amb [[Jaume Cabré]], [[Antoni Verdaguer]] i [[Vicenç Villatoro]]), pel·lícula dirigida per [[Antoni Verdaguer]]
*1993: ''[[Havanera 1820]]'' (amb [[Jaume Cabré]], [[Antoni Verdaguer]] i [[Vicenç Villatoro]]), pel·lícula dirigida per [[Antoni Verdaguer]]
* 1993: ''[[Havanera 1820]]'' (amb [[Jaume Cabré]], [[Antoni Verdaguer]] i [[Vicenç Villatoro]]), pel·lícula dirigida per [[Antoni Verdaguer]]
*1996: ''Nexes: 11 de setembre'' (amb [[Maria Àngels Anglada]] i [[Vicenç Villatoro]]), [[TV3]]
* 1996: ''Nexes: 11 de setembre'' (amb [[Maria Àngels Anglada]] i [[Vicenç Villatoro]]), [[TV3]]
* etc.
* etc.


Línia 124: Línia 123:
{{Premis Ramon Llull de novel·la}}
{{Premis Ramon Llull de novel·la}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Fuster Guillemo, Jaume}}
{{ORDENA:Fuster Guillemo, Jaume}}

[[Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en català]]
[[Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en català]]
[[Categoria:Autors catalans de literatura detectivesca]]
[[Categoria:Autors catalans de literatura detectivesca]]

Revisió del 19:40, 16 març 2019

Per a altres significats, vegeu «Jaume Fuster Alzina».
Infotaula de personaJaume Fuster i Guillemó

Placa commemorativa a la casa natal de Jaume Fuster, al carrer Tallers, 65.
Nom original(ca) Jaume Fuster Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 de novembre de 1945
Barcelona
Mort31 de gener de 1998(1998-01-31) (als 52 anys)
L'Hospitalet de Llobregat
5è President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
1995 – 1998
← Avel·lí Artís-Gener – Antònia Vicens i Picornell → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióEscriptor, assagista
PartitPartit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Breu història del teatre català

De mica en mica s'omple la pica
Tarda, sessió contínua, 3,45

L'illa de les tres taronges
L'anell de ferro
El jardí de les palmeres
Família
CònjugeMaria Antònia Oliver i Cabrer Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Ciutat de Palma de novel·la 1975 per Tarda sessió continua, 3.45 - Collita de sang [1]

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig 1989 per la seva traducció de Bella del senyor d'Albert Cohen
Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 1993 per El jardí de les Palmeres
Una biblioteca pública del barri de Gràcia de Barcelona du el seu nom.[2]
Una placa recorda la finca del carrer Tallers on va néixer.[3]

La ciutat de la Seu d'Urgell li va dedicar un carrer.[4]
IMDB: nm0299382 Modifica el valor a Wikidata

Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945[5] - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català.[6] Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere.[7]

Vida i obra

El 1966 comença a col·laborar amb Presència i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l'escriptora Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com a Collita de sang).

En els darrers anys del franquisme va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i en va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.

Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya "Català, llengua oficial" emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l'any 1977. «Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural.»[8]

A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor del francès al català i castellà. El 1989 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig per a la seva traducció del francès de la novel·la Bella del senyor, d'Albert Cohen.

El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit “Escriptor del mes”. Aleshores va dir «si perdem el català, la humanitat haurà perdut una llengua i això no es pot permetre».[9] El seu darrer llibre, La mort de Guillem, publicat 1996 tracta l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador per activistes de l'extrema dreta valenciana.

Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.[10]

Bibliografia [11][6]

Narrativa

Novel·la de gènere negre i d'intriga
  • 1971: Abans del foc 
  • 1972: De mica en mica s'omple la pica
  • 1976: Tarda sessió continua, 3.45
  • 1982: La corona valenciana
  • 1987: Sota el signe del sagitari
  • 1987: Quan traslladeu el meu fèretre
  • 1993: Micmac (amb Antoni Lloret)
  • 1993: Anna i el detectiu
Narrativa breu de gènere negre
  • 1984: Les claus de vidre
  • 1989: Vida de gos i altres claus de vidre
Novel·la d'aventura fantàstica
  • 1983-1993: Cròniques del món conegut (Trilogia)
    • 1983: L'illa de les tres taronges
    • 1985: L'anell de ferro
    • 1993: El jardí de les palmeres
Narrativa breu d'aventura fantàstica
  • 1986: La matèria dels somnis
Ficció política i sàtira
Narrativa breu de diversos gèneres
Guió de còmic

Guions (televisió i cinema)

Amb data d'emissió o d'estrena

Teatre

  • 1983: Les cartes d'Hèrcules Poirot

Assaig, entrevistes

  • 1967: Breu història del teatre català
  • 1978: El Congrés de Cultura Catalana (Què és i què ha estat)
  • 1985: Diàlegs a Barcelona (Manuel Vázquez Montalbán/Jaume Fuster)

Referències

  1. ↑ Premi Llorenç Villalonga de novel·la (Ciutat de Palma)
  2. ↑ Web de la biblioteca Jaume Fuster
  3. ↑ Ravalnet
  4. ↑ Carrer de Jaume Fuster 42° 21′ 37.18″ N, 1° 27′ 50.68″ E / 42.3603278°N,1.4640778°E / 42.3603278; 1.4640778
  5. ↑ «Jaume Fuster Guillemó». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 2 desembre 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Jaume Fuster i Guillemó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ Nadal, Marta. Vint escriptors catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, juny 1997. ISBN 84-7826-840-5. 
  8. ↑ "Jaume Fuster: Una vida pels Països Catalans", en Lluitadors.cat, consulta l'1 de juny 2012
  9. ↑ Jaume Fuster, citat per Juanjo Ballabriga al diari Segre el 5 de desembre de 1993, citat al Centre de Documentació en Sociolingüística de la Secretaria de Política Lingüística
  10. ↑ «Jaume Fuster», anuaris.cat, Fundació Catalunya
  11. ↑ «Jaume Fuster i Guillemó». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  12. ↑ «Jaume Fuster», anuaris.cat, op.cit.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Fuster_i_Guillemó&oldid=20902659»