Aloha (salutació): diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m He corregit un error ortogràfic i un altre d'ortotipogràfic. |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
== Esperit Aloha == |
== Esperit Aloha == |
||
Des de mitjan segle 19, també ha arribat a ser utilitzat com una salutació en l'idioma [[ |
Des de mitjan segle 19, també ha arribat a ser utilitzat com una salutació en l'idioma [[anglès]], per dir ''adeu'' i'' [[hola]]. "Aloha", també es fa servir com a [[sobrenom]] de l'estat de [[Hawaii]], que es coneix com l'"Estat Aloha".<ref>{{ref-llibre|cognom= Andrews |nom= Lorrin |enllaçautor= Lorrin Andrews |coautors= Noenoe K. Silva; Albert J. Schutz |títol= A Dictionary of the Hawaiian Language |editorial= Island Heritage Publishing |any original= 1865 |any= 2003 | isbn = 0-89610-374-9}}</ref><ref>Biggs, Bruce, 1979. Proto-Polynesian Word List II. '' Working Papers in Anthropology, Archaeology, linguistics, and Maori Studies No 53. '' Department of Anthropology, University of Auckland. </ref>'' |
||
La cultura de [[Hawaii]] defineix com «Esperit Aloha» la [[motivació]] que s'expressa a través de l'[[Alegria (emoció)|alegria]], la [[cortesia]], la [[simpatia]] i [[raonabilitat]], i no obviant altres aspectes com [[serenitat]], [[sensualitat]] i un sa [[orgull]]. En la seva tradició, es considera que la motivació Aloha cura l'esperit i el cos i contagia felicitat.''<ref>{{ref-web|url=http://wehewehe.org/|títol=Hawaiian Dictionary|consulta=2008-04-22|obra=Ulukau On-line Hawaiian dictionary|editor=University of Hawaii Press|any=2004}}</ref>'' |
La cultura de [[Hawaii]] defineix com «Esperit Aloha» la [[motivació]] que s'expressa a través de l'[[Alegria (emoció)|alegria]], la [[cortesia]], la [[simpatia]] i [[raonabilitat]], i no obviant altres aspectes com [[serenitat]], [[sensualitat]] i un sa [[orgull]]. En la seva tradició, es considera que la motivació Aloha cura l'esperit i el cos i contagia felicitat.''<ref>{{ref-web|url=http://wehewehe.org/|títol=Hawaiian Dictionary|consulta=2008-04-22|obra=Ulukau On-line Hawaiian dictionary|editor=University of Hawaii Press|any=2004}}</ref>'' |
||
Revisió del 12:34, 18 març 2019
Aloha és una paraula hawaiana utilitzada per a saludar i beneir els visitants, que es podria traduir aproximadament com a amor, afecte, pau, compassió i misericòrdia. Encara que s'utilitza habitualment com a salutació senzilla té un profund significat cultural i espiritual per als nadius hawaians.[1][2]
És una salutació d'amor i compassió; també significa "estar en presència de la divinitat" o en presència de ( alo ) el "alè diví de la vida" ( Ha ).[1]
Esperit Aloha
Des de mitjan segle 19, també ha arribat a ser utilitzat com una salutació en l'idioma anglès, per dir adeu i hola. "Aloha", també es fa servir com a sobrenom de l'estat de Hawaii, que es coneix com l'"Estat Aloha".[3][4]
La cultura de Hawaii defineix com «Esperit Aloha» la motivació que s'expressa a través de l'alegria, la cortesia, la simpatia i raonabilitat, i no obviant altres aspectes com serenitat, sensualitat i un sa orgull. En la seva tradició, es considera que la motivació Aloha cura l'esperit i el cos i contagia felicitat.[5]
Etimologia
Els orígens de la paraula hawaiana aloha no estan clars.[6] La paraula es remunta als orígens de Hawai a Kahiki (la pàtria) i encara més. La paraula es troba en totes les llengües polinèsies i sempre amb el mateix significat bàsic equivalent a: amor, compassió, simpatia i bondat tot i que l'ús a Hawaii té una gravetat que no té els significats tahitià i samoà.[7] Els seus inicis es poden veure en la definició Maori com "amor de la família". Mary Kawena Pukui va escriure que la "primera expressió" d'Aloha era entre pares i fills.[6] La paraula s'ha convertit en una part del vocabulari anglès amb un ús incorrecte.[8][9][10] El terme és ara part del vocabulari anglès. El Oxford English Dictionary va definir la paraula com a "salutació" com "benvinguda" i "acomiadament" usant una sèrie d'exemples que es remunten fins al 1798 i finalment al 1978, quan es va definir com a substitut de benvinguda. L'ús modern i comú posa de manifest l'apropiació de la llengua hawaiana i la despossessió cultural dels nadius hawaians.[8]
Lorrin Andrews va escriure el primer diccionari hawaià, anomenat diccionari AA dictionary of the Hawaiian language.[11] En ell descriu aloha com "Una paraula que expressa sentiments diferents: amor, afecte, gratitud, bondat, pietat, compassió, pena, la salutació comuna moderna a la reunió, parting". Mary Kawena Pukui i Samuel Hoyt El diccionari hawaià d' Elbert : hawaià-anglès, anglès-hawaià també conté una definició similar. L'ús modern com a salutació disminueix els termes del significat original i la redueix a l'expressió més superficial dels bons desitjos. L'antropòleg Francis Newton afirma que "Aloha és un sentiment complex i profund. Aquestes emocions desafien la definició".[6]
Els hawaians creuen que el concepte és únic, sense equivalent en anglès o altres llengües.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Pukui, 1986, p. 21.
- ↑ Van Valkenburg, 2012, p. 69.
- ↑ Andrews, Lorrin; Noenoe K. Silva; Albert J. Schutz. A Dictionary of the Hawaiian Language. Island Heritage Publishing, 2003. ISBN 0-89610-374-9.
- ↑ Biggs, Bruce, 1979. Proto-Polynesian Word List II. Working Papers in Anthropology, Archaeology, linguistics, and Maori Studies No 53. Department of Anthropology, University of Auckland.
- ↑ «Hawaiian Dictionary». Ulukau On-line Hawaiian dictionary. University of Hawaii Press, 2004. [Consulta: 22 abril 2008].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 George Hu'eu Kanahele; George S. Kanahele Ku Kanaka Stand Tall: A Search for Hawaiian Values. University of Hawaii Press, 1992, p. 470. ISBN 978-0-8248-1500-4.
- ↑ 7,0 7,1 Anna Wierzbicka. Semantics, Culture, and Cognition: Universal Human Concepts in Culture-Specific Configurations. Oxford University Press, 22 octubre 1992, p. 152–155. ISBN 978-0-19-536091-2.
- ↑ 8,0 8,1 Sämi Ludwig. American Multiculturalism in Context: Views from at Home and Abroad. Cambridge Scholars Publishing, 7 març 2017, p. 287. ISBN 978-1-4438-7482-3.
- ↑ Janie Guy Winter. World Peace: A Possible Dream. Xlibris Corporation, 30 desembre 2010, p. 243. ISBN 978-1-4568-2416-7.Plantilla:Self-published inline
- ↑ First Pan-Pacific Educational Conference, Honolulu, August 11-24, 1921: Held Under the Auspices of the Pan-Pacific Union and Called by the U. S. Department of Education. Invitations for Participation of Pacific Governments Sent Through the Department of State of the United States of America. Program and Proceedings. Pan-Pacific Union, 1921, p. 25.
- ↑ David W. Forbes. Hawaiian National Bibliography, Vol 3: 1851-1880. University of Hawaii Press, 1998, p. 385. ISBN 978-0-8248-2503-4.
Vegeu també
Bibliografia
- Hawaiian Telcom White Pages
- «Māori Dictionary Online». Māori Dictionary. John C. Moorfield, 2008. [Consulta: 22 abril 2008].
- Pukui, Mary Kawena. Hawaiian Dictionary: Hawaiian-English, English-Hawaiian. Honolulu: University of Hawaii Press, 1986. ISBN 978-0824807030. OCLC 229095.
- Van Valkenburg, June A. Feeling My Way: Finding Purpose. BalboaPress, 2012. ISBN 978-1-4525-5462-4.