Ponç III de Cabrera: diferència entre les revisions
m Robot treu paràmetre buit d'imatge |
wd |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
| conegut_per = lluites de poder amb [[Ermengol VIII d'Urgell]] |
| conegut_per = lluites de poder amb [[Ermengol VIII d'Urgell]] |
||
| periode_actiu = |
| periode_actiu = |
||
|conjuge = Marquesa d'Urgell |
|||
| fills = [[Guerau IV de Cabrera]]<br /> Ponç |
| fills = [[Guerau IV de Cabrera]]<br /> Ponç |
||
| monuments = |
| monuments = |
||
Revisió del 20:49, 18 març 2019
.svg&lang=ca) Escut d'armes dels Cabrera | |
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1199 |
| Sepultura | Bellpuig de les Avellanes |
| Dades personals | |
| Es coneix per | lluites de poder amb Ermengol VIII d'Urgell |
| Família | |
| Família | Cabrera  |
| Cònjuge | Marquesa d'Urgell |
| Fills | Guerau IV de Cabrera Ponç |
| Pares | Guerau III de Cabrera i Berenguera de Queralt |
| Germans | Arsenda de Cabrera |
.svg) | |
Ponç III de Cabrera (? -1199), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana. Ostentà els títols de vescomte de Cabrera (1180 -1199) i, com a Ponç I, el de vescomte d'Àger (1161-1199).
Orígens familiars
Fill de Guerau III de Cabrera i Berenguera de Queralt.[1]
| 16. Ponç I de Cabrera | ||||||||||||||||
| 8. Guerau II de Cabrera | ||||||||||||||||
| 17. Letgarda de Tost | ||||||||||||||||
| 4. Ponç II de Cabrera | ||||||||||||||||
| 9. Estefania Mala Signada | ||||||||||||||||
| 2. Guerau III de Cabrera | ||||||||||||||||
| 5. Sança | ||||||||||||||||
| 1. Ponç III de Cabrera | ||||||||||||||||
| 24. Guillem I de Queralt | ||||||||||||||||
| 12. Bernat I de Queralt | ||||||||||||||||
| 25. Ermessenda | ||||||||||||||||
| 6. Berenguer I de Queralt | ||||||||||||||||
| 13. Estefania | ||||||||||||||||
| 3. Berenguera de Queralt | ||||||||||||||||
| 7. Sança (d'Anglesola?) | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
Es casà el 1194 amb Marquesa d'Urgell, filla d'Ermengol VII.[1] Fou pare de:
- Guerau IV de Cabrera, qui el succeí.
- Ponç (?-1205).
Fets destacats
A la mort del seu sogre Armengol VII (1184), Ponç es trobava empresonat a Castella per ordre d'Alfons VIII.[1] Fou alliberat gràcies a les gestions d'Alfons I d'Aragó, i en gratitud, Ponç va reconèixer tenir per alrei els castells de Montmagastre, Castelló de Farfanya, Camporrells, Torrefellona i Hostalric, mentre el rei es comprometia a ajudar-lo en la disputapels castells d'Os i Àger amb el comte d'Urgell.[1] El rei, però, concertà després dos convenis (1190 i 1191) amb Ermengol VIII, el nou comte d'Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç. La resta de nobles de la contrada però, recolzaven a Ponç.[1] El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l'any següent, en la que Ponç reconeixia a Ermengol, el dret sobre el castell d'Àger.[1]
Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable.[1]
Referències
Enllaços externs
«Ponç III de Cabrera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Precedit per: Guerau III de Cabrera |
Vescomte de Cabrera 1180–1199 Vescomte d'Àger 1161–1199 |
Succeït per: Guerau IV de Cabrera
|