Luci Corneli Lèntul Crus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
retoc i referència
Línia 1: Línia 1:
{{infotaula persona}}
{{infotaula persona}}
'''Luci Corneli Lèntul Crus''' ({{lang-la|Lucius Cornelius Lentulus Crus}}) fou un [[magistrat romà]]. L’origen del seu [[Nom romà|renom]], ''Crus'', és desconegut. El {{aC|61}} fou el principal acusador de [[Publi Clodi]] per haver violat els misteris de la [[Bona Dea]]. El {{aC|58}} fou [[pretor]]. Crus esperava que [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] protegiria a [[Ciceró]], però no fou així.
'''Luci Corneli Lèntul Crus''' (en {{lang-la|Lucius Cornelius Lentulus Crus}}) va ser un [[magistrat romà]]. L’origen del seu [[agnomen]], ''Crus'', és desconegut. Era germà de [[Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol)|Publi Corneli Lèntul Espinter]], cònsol l'any 57 aC. Formava part de la [[gens Cornèlia]] i de la família dels [[Lèntul]], d'origen [[Patrici (classe romana)|patrici]].


L'any {{aC|61}} va ser el principal acusador de [[Publi Clodi Pulcre]] per haver violat els misteris de la [[Bona Dea]]. El {{aC|58}} va ser [[pretor]]. Crus esperava que [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] protegiria a [[Ciceró]], però no va ser així.
El {{aC|51}} no fou elegit [[Cònsol romà|cònsol]], ja que ho va impedir [[Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)|Publi Dolabel·la]], però va arribar a aquest càrrec el {{aC|50}} junt amb [[Gai Claudi Marcel Major|Gai Marcel]], tot i la seva hostilitat a [[Juli Cèsar]]. En el seu consolat va començar la guerra i va intentar que els [[optimats]] agafessin les armes i s’enfrontessin a Cèsar, però no ho va aconseguir; Cèsar diu que el que volia en realitat era refer la seva fortuna i esdevenir un [[Sul·la]] i Ciceró indirectament dóna suport a aquesta apreciació.


L'any {{aC|51}} no va ser elegit [[Cònsol romà|cònsol]], ja que ho va impedir [[Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)|Publi Dolabel·la]], però va arribar a aquest càrrec el {{aC|50}} junt amb [[Gai Claudi Marcel Major|Gai Marcel]], tot i la seva hostilitat a [[Juli Cèsar]]. En el seu consolat va començar la guerra i va intentar que els [[optimats]] agafessin les armes i s’enfrontessin a Cèsar, però no ho va aconseguir. Cèsar diu que el que volia en realitat era refer la seva fortuna i esdevenir un [[Sul·la]] i Ciceró indirectament dóna suport a aquesta apreciació.
Les violentes mesures preses pel [[Senat romà|senat]] van fer passar als tribuns al bàndol de Cèsar a [[Ravenna]]. Lèntul va fugir de la ciutat quan Cèsar es va acostar i Ciceró el va veure a ''[[Formiae]]'' el [[23 de gener]] del {{aC|48}}, molt desmoralitzat, i el dia 27 era a [[Càpua]]. Finalment va acceptar les ofertes de Cèsar.


Les violentes mesures preses pel [[Senat romà|senat]] van fer passar als tribuns al bàndol de Cèsar a [[Ravenna]]. Lèntul va fugir de la ciutat quan Cèsar s'hi va acostar i Ciceró el va veure a ''[[Formiae]]'' el [[23 de gener]] del {{aC|48}}, molt desmoralitzat, i el dia 27 era a [[Càpua]], lloc on finalment va acceptar les ofertes de Cèsar.
Mentre [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] va reunir forces a la [[Pulla]] i va ordenar als cònsol unir-se a ell en aquesta regió deixant una guarnició a [[Càpua]]. Mentre Pompeu es retirava cap a [[Brundusium]], [[Luci Corneli Balb Major|Balb]] fou enviat per Cèsar per convèncer a Lèntul de tornar a Roma, i li va oferir una província però el cònsol, amb el seu col·lega i les forces de què disposaven, va anar cap [[Il·líria]] i poc després va aixecar dues legions més en favor de Pompeu.


Lèntul va ser convocat per [[Luci Cassi Longí (tribú 44 aC)|Luci Cassi Longí]], que llavors era [[Legat (Antiga Roma)|legat]] de Cèsar per tal de què tornés a Roma, per portar els diners del tresor sagrat, cosa que no va fer. Mentrestant, [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] va reunir forces a la [[Pulla]] i va ordenar als cònsol unir-se a ell en aquesta regió deixant una guarnició a [[Càpua]]. Mentre Pompeu es retirava cap a [[Brundusium]], Cèsar va enviar a [[Luci Corneli Balb Menor|Balb]] a convèncer a Lèntul de tornar a Roma i li va oferir una província, però el cònsol, amb el seu col·lega i les forces de què disposaven, va anar cap [[Il·líria]], tot i que Ciceró ho va voler evitar i detenir-lo a Itàlia. Poc després va aixecar dues legions més a l'[[Àsia (província romana)|Àsia]] en favor de Pompeu.
Quan els dos exèrcits van acampar prop de ''[[Dyrrhachium]]'', Balb altre cop intentà convèncer a Lèntul, però aquest va demanar un preu massa alt. Després de la [[batalla de Farsàlia]] va fugir amb Pompeu; els hi fou refusada l’entrada a [[Rodes (ciutat)| Rodes]] i van seguir cap [[Egipte]]. Lèntul va arribar a Egipte l'endemà de la mort de Pompeu. Fou empresonat per orde de [[Ptolemeu XIII Filopàtor]] i executat poc després a presó.

Quan els dos exèrcits van acampar prop de ''[[Dyrrhachium]]'', Balb, entrant amb audàcia al campament de Pompeu, va intentar altre cop convèncer a Lèntul, però aquest va demanar un preu massa alt. Probablement, amb altres del seu partit, pensava que la causa de Cèsar estava perduda. Després de la [[batalla de Farsàlia]] va fugir amb Pompeu a [[Illa de Rodes|Rodes]] però els hi van negar l’entrada. Amb alguns altres, Lèntul va fugir cap a [[Egipte]] i va arribar allà l'endemà de la mort de Pompeu. Va ser empresonat per orde de [[Ptolemeu XIII Filopàtor]] i executat poc després a la presó, en un intent d'aquest rei de congraciar-se amb Cèsar. Ciceró sempre li va tenir una certa consideració, en memòria del paper que va jugar contra Clodi.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=1026 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>

== Referències ==
{{referències}}


{{Cònsols romans|705}}
{{Cònsols romans|705}}
Línia 21: Línia 26:
[[Categoria:Pretors del segle I aC]]
[[Categoria:Pretors del segle I aC]]
[[Categoria:Acusadors romans]]
[[Categoria:Acusadors romans]]
[[Categoria:Gens Cornèlia]]

Revisió del 21:12, 27 març 2019

Infotaula de personaLuci Corneli Lèntul Crus
Nom original(la) Lucius Cornelius Lentulus Crus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort48 aC Modifica el valor a Wikidata
Egipte Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
49 aC – 49 aC
Procònsol
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra civil romana i batalla de Farsàlia Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCorneli Lèntul Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLèntul Cruscel·lió Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansPubli Corneli Lèntul Espinter Modifica el valor a Wikidata

Luci Corneli Lèntul Crus (en llatí: Lucius Cornelius Lentulus Crus) va ser un magistrat romà. L’origen del seu agnomen, Crus, és desconegut. Era germà de Publi Corneli Lèntul Espinter, cònsol l'any 57 aC. Formava part de la gens Cornèlia i de la família dels Lèntul, d'origen patrici.

L'any 61 aC va ser el principal acusador de Publi Clodi Pulcre per haver violat els misteris de la Bona Dea. El 58 aC va ser pretor. Crus esperava que Gneu Pompeu protegiria a Ciceró, però no va ser així.

L'any 51 aC no va ser elegit cònsol, ja que ho va impedir Publi Dolabel·la, però va arribar a aquest càrrec el 50 aC junt amb Gai Marcel, tot i la seva hostilitat a Juli Cèsar. En el seu consolat va començar la guerra i va intentar que els optimats agafessin les armes i s’enfrontessin a Cèsar, però no ho va aconseguir. Cèsar diu que el que volia en realitat era refer la seva fortuna i esdevenir un Sul·la i Ciceró indirectament dóna suport a aquesta apreciació.

Les violentes mesures preses pel senat van fer passar als tribuns al bàndol de Cèsar a Ravenna. Lèntul va fugir de la ciutat quan Cèsar s'hi va acostar i Ciceró el va veure a Formiae el 23 de gener del 48 aC, molt desmoralitzat, i el dia 27 era a Càpua, lloc on finalment va acceptar les ofertes de Cèsar.

Lèntul va ser convocat per Luci Cassi Longí, que llavors era legat de Cèsar per tal de què tornés a Roma, per portar els diners del tresor sagrat, cosa que no va fer. Mentrestant, Pompeu va reunir forces a la Pulla i va ordenar als cònsol unir-se a ell en aquesta regió deixant una guarnició a Càpua. Mentre Pompeu es retirava cap a Brundusium, Cèsar va enviar a Balb a convèncer a Lèntul de tornar a Roma i li va oferir una província, però el cònsol, amb el seu col·lega i les forces de què disposaven, va anar cap Il·líria, tot i que Ciceró ho va voler evitar i detenir-lo a Itàlia. Poc després va aixecar dues legions més a l'Àsia en favor de Pompeu.

Quan els dos exèrcits van acampar prop de Dyrrhachium, Balb, entrant amb audàcia al campament de Pompeu, va intentar altre cop convèncer a Lèntul, però aquest va demanar un preu massa alt. Probablement, amb altres del seu partit, pensava que la causa de Cèsar estava perduda. Després de la batalla de Farsàlia va fugir amb Pompeu a Rodes però els hi van negar l’entrada. Amb alguns altres, Lèntul va fugir cap a Egipte i va arribar allà l'endemà de la mort de Pompeu. Va ser empresonat per orde de Ptolemeu XIII Filopàtor i executat poc després a la presó, en un intent d'aquest rei de congraciar-se amb Cèsar. Ciceró sempre li va tenir una certa consideració, en memòria del paper que va jugar contra Clodi.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 1026.