Assassinat de Guillem Agulló i Salvador: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Guillem Agulló i Salvador''' ([[Burjassot]], [[1975]] -[[Montanejos]] a l'[[Alt Millars]], [[1993]]) era un jove [[País Valencià|valencià]], militant |
'''Guillem Agulló i Salvador''' ([[Burjassot]], [[1975]] -[[Montanejos]] a l'[[Alt Millars]], [[1993]]) era un jove [[País Valencià|valencià]], militant de maulets, que va morir assassinat l'[[11 d'abril]] de [[1993]]. |
||
La matinada de l'[[11 d'abril]] de [[1993]], Guillem Agulló va morir a [[Montanejos]], a l'[[Alt Millars]], assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves. Nombroses organitzacions d'esquerres van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta i [[espanyolisme|espanyolista]]. Tots els partits polítics van condemnar els actes menys el PP i Unió Valenciana. |
La matinada de l'[[11 d'abril]] de [[1993]], Guillem Agulló va morir a [[Montanejos]], a l'[[Alt Millars]], assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves. Nombroses organitzacions d'esquerres van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta i [[espanyolisme|espanyolista]]. Tots els partits polítics van condemnar els actes menys el PP i Unió Valenciana. |
||
Revisió del 01:14, 14 abr 2008
Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1975 -Montanejos a l'Alt Millars, 1993) era un jove valencià, militant de maulets, que va morir assassinat l'11 d'abril de 1993.
La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves. Nombroses organitzacions d'esquerres van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta i espanyolista. Tots els partits polítics van condemnar els actes menys el PP i Unió Valenciana.
En el judici del cas, fet a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confés i autor de les ganivetades Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre la resta del grup. Pocs dies després, un dels acusats, Juan Manuel Sánchez, participà en una agressió amb navalla al barri del Carme de València. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en complí 4 a presó, i, per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4 per Xiva[1].
El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets (organització on militava Guillem Agulló), que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.
Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu i quinze anys de la seua mort hi hagueren diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), o "Soldats catalans" (Orgull Roig).