28 de març: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 195.77.241.204. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{març}} |
|||
Va nèixer el '''''Jackson Wang''''', <small>Wang Jia Er</small>, en el any 1994.{{març}} |
|||
El '''28 de març''' és el vuitanta-setè [[dia]] de l'[[any]] del [[calendari gregorià]] i el vuitanta-vuitè en els [[any de traspàs|anys de traspàs]]. Queden 278 [[dia|dies]] per a finalitzar l'[[any]]. |
El '''28 de març''' és el vuitanta-setè [[dia]] de l'[[any]] del [[calendari gregorià]] i el vuitanta-vuitè en els [[any de traspàs|anys de traspàs]]. Queden 278 [[dia|dies]] per a finalitzar l'[[any]]. |
||
Línia 30: | Línia 30: | ||
;Resta del món |
;Resta del món |
||
* 1994 - Hong Kong, Xina: Jackson Wang o Wang Jia Er. |
|||
* [[1515]] - [[Àvila]], [[Regne de Castella]]: '''[[Santa Teresa de Jesús]]''', o d'Àvila, monja carmelita. |
* [[1515]] - [[Àvila]], [[Regne de Castella]]: '''[[Santa Teresa de Jesús]]''', o d'Àvila, monja carmelita. |
||
* [[1750]] - [[Caracas]], [[Veneçuela]]: '''[[Francisco de Miranda|Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez]]''', més conegut com a '''Francisco de Miranda''', va ser un general [[Veneçuela|veneçolà]], considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'[[Imperi espanyol]]. |
* [[1750]] - [[Caracas]], [[Veneçuela]]: '''[[Francisco de Miranda|Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez]]''', més conegut com a '''Francisco de Miranda''', va ser un general [[Veneçuela|veneçolà]], considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'[[Imperi espanyol]]. |
Revisió del 11:26, 5 abr 2019
<< | Març 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Tots els dies |
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 278 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1931 - Palma: El Front Únic Antimonàrquic fa un míting al teatre Balear.[1]
- 1938 - Fraga, Baix Cinca: El bàndol nacional conquereix la vila.[2]
- 1954 - Barcelona: Col·locació de la primera pedra del Camp Nou.[3]
- Resta del món
- 1801 - Florència (Toscana, Itàlia): la Primera República Francesa i el Regne de Nàpols signen el Tractat de Florència de 1801 després de la victòria del primer en la guerra de la Segona Coalició.
- 1802 - L'asteroide (2) Pal·les és descobert per Heinrich Wilhelm Olbers. És el segon asteroide més gran i el segon a ser descobert, quan Olbers estava realitzant observacions per a localitzar i determinar l'òrbita del primer asteroide descobert, l'(1) Ceres.
- 1844 - Madrid: Al Teatro de la Cruz, estrena de Don Juan Tenorio de José Zorrilla.
- 1853 - El Regne Unit i el Segon Imperi Francès declaren la guerra a l'Imperi Rus, comença la Guerra de Crimea
- 1871 - París, França: S'estableix formalment la Comuna de París, que dominarà breument la ciutat, fins al 28 de maig.
- 1939 - Madrid és conquerit pel bàndol nacional, a les acaballes de la Guerra civil espanyola.[4]
- 1967 - Ciutat del Vaticà: el papa Pau VI publica l'encíclica Populorum Progressio.
- 1979 - Harrisburg, Pennsilvània, Estats Units: Accident de Three Mile Island, el reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeració del reactor, es produeix l'evaporació d'aigua contaminada i això provoca una fusió nuclear.
- 1996 - Taipei, Taiwan: comença a operar el Metro de Taipéi (MRT).[5]
- 2006 - França: Almenys 1 milió de treballadors, estudiants i aturats prenen els carrers en protesta per la proposta del govern de Dominique de Villepin de Llei del Contracte de Primer Treball.[6] Aquesta proposta serà retirada pel president Jacques Chirac i el primer ministre Villepin el 10 d'abril.
Naixements
- Països Catalans
- 1866 - Igualada: Jaume Boloix i Canela, poeta català, fundador de la revista La Creu de Catalunya (m. 1921).
- 1902 - Barcelona: Octavi Saltor i Soler, escriptor i polític català.
- 1907 - Sabadell: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- 1928 - Barcelona: José Luis de Delás Franco, director d'orquestra i compositor.
- 1930 - Barcelona: Eduard Castellet i Díaz de Cossío, empresari editor i escriptor català,
- 1933 - Barcelona: Tete Montoliu, pianista de jazz, cec de naixement (m. 1997).
- Resta del món
- 1515 - Àvila, Regne de Castella: Santa Teresa de Jesús, o d'Àvila, monja carmelita.
- 1750 - Caracas, Veneçuela: Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda, va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi espanyol.
- 1766 - Eisenstadt, antic Imperi Austro-hongarès: Joseph Weigl, compositor hongarès (m. 1846).
- 1862 - Nantes, França: Aristide Briand: polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1926 (m. 1932).
- 1868 -
- Nijni Nóvgorod, Imperi Rus: Maksim Gorki (en rus: Макси́м Го́рький), va ser el pseudònim utilitzat per Aleksei Maksímovitx Péixkov (en rus: Алексе́й Макси́мович Пе́шков o Пе́шков) fou un escriptor rus i soviètic.
- Osaka: Keishiro Matsui, polític i diplomàtic japonès.
- 1891 - Denver, Colorado: Paul Whiteman, director d'orquestra de jazz nord-americà (m. 1967).
- 1892 - Gant, Bèlgica: Corneille Heymans, metge belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1938 (m. 1968).
- 1901 - Estocolm, Suècia: Marta de Suècia, Princesa de Suècia amb el tractament d'altesa reial que a través del seu matrimoni esdevingué princesa hereva de Noruega.
- 1930 - Chicago (EUA): Jerome Isaac Friedman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1990.
- 1936 - Perú: Mario Vargas Llosa, novel·lista, articulista, assagista i polític peruà.
- 1942 - St Albans, Regne Unit: Mike Newell , director de cinema britànic.
- 1943 - Barnstaple, Regne Unit: Richard Eyre, director de cinema, teatre i televisió britànic.
- 1944 - Elisabeth, Nova Jersey, Estats Units: Richard Francis Dennis Barry III "Rick Barry" va ser un jugador de bàsquet estatunidenc.
- 1946 - Cabana, Regió d'Ancash, Perú: Alejandro Celestino Toledo Manrique polític i economista peruà, va ser President Constitucional de la República del Perú des del 28 de juliol de 2001 fins al 28 de juliol de 2006.
- 1960 - França: Eric-Emmanuel Schmitt, filòsof, escriptor i dramaturg francès.
- 1970 - Minneapolis, Minnesota, Estats Units: Vince Vaughn, actor, productor de cinema i guionista estatunidenc.
- 1974 - Guayaquil, Equador: Sharon la Hechicera―nom artístic d’Edith Rosario Bermeo Cisneros—, cantant, actriu i empresària, coneguda per la seva carrera musical de tecnocumbia.
- 1975 - Santander, Espanya: Iván Helguera Bujía és un exfutbolista càntabre.
- 1980 - Bucarest, Romania: Albert Streit, futbolista alemany.
- 1986 -
- Nova York, Estats Units: Stefani Joanne Angelina Germanotta, cantautora americana coneguda com a Lady Gaga.
- Madrid, Espanya: Amaia Salamanca, actriu espanyola.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1485 - Barcelona: Pere Joan Sala, cap dels remences, executat.
- 1942 - Alacant: Miguel Hernández Gilabert, poeta i dramaturg valencià (n. 1910).
- Resta del Món
- 1239 - Oki Islands (Japó): emperador Go-Toba va ser el 82è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió
- 1881 - Modest Mússorgski, compositor rus.
- 1941 - Virginia Woolf, escriptora i feminista anglesa.
- 1943 - Serguei Rakhmàninov, compositor i pianista rus.
- 1969 - Dwight D. Eisenhower, president dels Estats Units.
- 1982 - Berkeley, Califòrnia (EUA): William Francis Giauque, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1949 (n. 1895).
- 1985 - Saint-Paul de Vence, França: Marc Chagall, pintor bielorús que va desenvolupar la seua carrera a França.
- 1994 - París (França): Eugen Ionescu, escriptor romanès, sobretot en llengua francesa, creador del teatre de l'absurd (n. 1909).
- 2000 - Frome, Somerset (Anglaterra): Anthony Powell, escriptor, editor i crític anglès (n. 1905).
- 2004 - Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.
Festes i commemoracions
- sant Guntram de Borgonya, rei franc
- Sant Sixt III, papa;
- Sant Enravota-Boian, príncep de Bulgària;
- Sant Tutiló de Sankt Gallen, abat;
- Sant Esteve Harding, abat, cofundador de l'Orde del Cister.
Referències
- ↑ Gabriel, Pere. El moviment obrer a Mallorca (en anglès). Curial-Lavínia, 1973, p. 186. ISBN 847256021X.
- ↑ Besolí, Andreu. Ebro 1938 (en anglès). Inédita Editores, 2005, p. 46. ISBN 8496364275.
- ↑ «28 de març del 1954: Primera pedra del Camp Nou | FC Barcelona». [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ Montoliú Camps, Pedro. Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión (en castellà). Silex Ediciones, 2005, p. 13. ISBN 8477371598.
- ↑ 闕秀瑩. «Chronicles» (en anglès), 11-10-2010. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Retraites: la mobilisation s'amplifie, Woerth promet des "avancées"» (en francès). eitb, 08-09-2010. [Consulta: 16 novembre 2012].