Xarq al-Àndalus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 19: Línia 19:


===El Xarq durant la Reconquesta===
===El Xarq durant la Reconquesta===
Amb l'inici de la [[Reconquesta]], els emirats foren integrats a poc a poc dins dels regnes cristians del nord, que al Xarq eren el [[Regne d'Aragó]] i el [[Comtat de Barcelona]]. Saragossa fou [[Setge de Saraqusta (1118)|conquerida]] l'[[any]] [[1118]] per [[Alfons I d'Aragó]].<ref name="dicc">Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 230.</ref> L'any [[1148]], [[Ramon Berenguer IV]], [[comte]] de [[Barcelona]]<ref name=dicc/> va [[Setge de Tortosa (1148)|conquerir Tortosa]]. Lleida i Fraga la seguiren el 1149, també conquerits per Ramon Berenguer VI, amb la qual cosa la frontera del Xarq es mogué cap al sud, fent una línia des d'Albarrasí fins a Peníscola. Les illes caigueren als crisitans amb la [[conquesta de Mallorca]] per [[Jaume I]] el 1229. El mateix any s'inicià la conquesta de l'emirat de València, sota el mateix Jaume el Conqueridor, que no tingué major èxit fins a la [[conquesta de la ciutat de València]] el 1238 i del sud valencià el 1245, quan es constituí com a [[Regne de València]], que tanmateix es completà només l'any 1269 quan el rei Jaume I ocupà l'Emirat de Múrcia, que quedà primer en mans castellanes i finalment passà a formar part del regne valencià. Pel que fa a l'extrem sud del Xarq, és a dir Almeria, no va ser fins a la conquesta del [[Regne de Granada]] per una aliança castellano-aragonesa l'any 1492 que el Xarq deixà de tenir presència musulmana. En aquest moment doncs, el territori oriental de la península quedà dividit entre els quatres regnes o comtats cristians de Barcelona (que després esdevé Catalunya i ocupà tot el nord del Xarq), València (la costa), Aragó (l'interior) i Castella (Múrcia i la Manxa). Pel que fa al Xarq, però, el que ix més enfortit és la [[Corona d'Aragó]], els territoris de la qual cobreixen pràcticament tot el Xarq.
Amb l'inici de la [[Reconquesta]], els emirats foren integrats a poc a poc dins dels regnes cristians del nord, que al Xarq eren el [[Regne d'Aragó]] i el [[Comtat de Barcelona]]. Saragossa fou [[Setge de Saraqusta (1118)|conquerida]] l'[[any]] [[1118]] per [[Alfons I d'Aragó]].<ref name="dicc">Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 230.</ref> L'any [[1148]], [[Ramon Berenguer IV]], [[comte]] de [[Barcelona]]<ref name=dicc/> va [[Setge de Tortosa (1148)|conquerir Tortosa]]. Lleida i Fraga la seguiren el 1149, també conquerits per Ramon Berenguer VI, amb la qual cosa la frontera del Xarq es mogué cap al sud, fent una línia des d'Albarrasí fins a Peníscola. Les illes caigueren als crisitans amb la [[conquesta de Mallorca]] per [[Jaume I]] el 1229. El mateix any s'inicià la conquesta de l'emirat de València, sota el mateix Jaume el Conqueridor, que no tingué major èxit fins a la [[conquesta de la ciutat de València]] el 1238 i del sud valencià el 1245, quan es constituí com a [[Regne de València]], que tanmateix es completà només l'any 1269 quan el rei Jaume I ocupà l'Emirat de Múrcia, trepitjant a tota la seva població per enfonsar-la i que quedà primer en mans castellanes i finalment passà a formar part del regne valencià. Pel que fa a l'extrem sud del Xarq, és a dir Almeria, no va ser fins a la conquesta del [[Regne de Granada]] per una aliança castellano-aragonesa l'any 1492 que el Xarq deixà de tenir presència musulmana. En aquest moment doncs, el territori oriental de la península quedà dividit entre els quatres regnes o comtats cristians de Barcelona (que després esdevé Catalunya i ocupà tot el nord del Xarq), València (la costa), Aragó (l'interior) i Castella (Múrcia i la Manxa). Pel que fa al Xarq, però, el que ix més enfortit és la [[Corona d'Aragó]], els territoris de la qual cobreixen pràcticament tot el Xarq.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 09:16, 6 abr 2019

Infotaula de geografia físicaXarq al-Àndalus
(ar) شرق الاندلس Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Els regnes de taifes de l'Àndalus el 1031
TipusRegió
Altres nomsOrient de l'Àndalus
Part deÀndalus Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativavaliat de l'Àndalus Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° N, 1° O / 40°N,1°O / 40; -1

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلسXarq al-Andalus, literalment "l'Orient de l'Àndalus") és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà. Incloïa el territori comprès aproximadament entre el cap de Gata a Almeria i ath-Thaghr al-Alà o Frontera Superior, que varià amb el temps fins a restar primer a l'alçada del riu Cardener i la Conca de Tremp, i després de l'Ebre; incloïa, a més, les illes Balears i Pitiüses.

Història

El Xarq durant l'Emirat de Cordova

Des de l'inici del domini musulmà al voltant dels anys 711-718, els territoris de la península foren units sota un sol poder, el de l'Emirat de Còrdova, aquest un valiat de Damasc. Aquest emirat durà fins al 756, quan va esdevenir un emirat semiindependent sota els omeies i governat per Abd-ar-Rahman I. Aquest tindria domini sobre gran part de la península, i en aquest moment el Xarq arribà fins al Pallars Sobirà i el riu Cardener, compartint una frontera amb la Marca Hispànica establerta per Carlemany i els francs l'any 795. És al 929 i sota Abd-ar-Rahman III que l'emirat es transformà en califat, concretament el Califat de Còrdova, amb una frontera més o menys igual que la que havia establert Carlemany dos segles abans.

El Xarq durant el període de les taifes

Amb la caiguda del Califat de Còrdova el 1031, el Xarq es dividí en petits regnes: els anomenats emirats o taifes. A l'orient, es crearen les taifes d'Almeria (de la ciutat fins a les envistes de Múrcia), de Mursiyya (la zona al voltant de la ciutat de Múrcia), de Dàniyya (comarques centrals del País Valencià i les Illes Balears), de Balànsiya (les comarques al voltant de València), d'Alpont, de Sahla (Albarrasí), de Turtuixa (Tortosa i les actuals Terres de l'Ebre) i de Làrida (comarques al voltant de Lleida).

Més tard aquest emirats anirien aglutinant-se, fins que a mitjan segle XI, l'Emirat de Saraqusta engolí els de Tortosa i Lleida, deixant el Xarq repartit entre aquest, al nord, el de València en mig, i al sud els de Dénia, Múrcia i Almeria.

El Xarq durant la Reconquesta

Amb l'inici de la Reconquesta, els emirats foren integrats a poc a poc dins dels regnes cristians del nord, que al Xarq eren el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona. Saragossa fou conquerida l'any 1118 per Alfons I d'Aragó.[1] L'any 1148, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona[1] va conquerir Tortosa. Lleida i Fraga la seguiren el 1149, també conquerits per Ramon Berenguer VI, amb la qual cosa la frontera del Xarq es mogué cap al sud, fent una línia des d'Albarrasí fins a Peníscola. Les illes caigueren als crisitans amb la conquesta de Mallorca per Jaume I el 1229. El mateix any s'inicià la conquesta de l'emirat de València, sota el mateix Jaume el Conqueridor, que no tingué major èxit fins a la conquesta de la ciutat de València el 1238 i del sud valencià el 1245, quan es constituí com a Regne de València, que tanmateix es completà només l'any 1269 quan el rei Jaume I ocupà l'Emirat de Múrcia, trepitjant a tota la seva població per enfonsar-la i que quedà primer en mans castellanes i finalment passà a formar part del regne valencià. Pel que fa a l'extrem sud del Xarq, és a dir Almeria, no va ser fins a la conquesta del Regne de Granada per una aliança castellano-aragonesa l'any 1492 que el Xarq deixà de tenir presència musulmana. En aquest moment doncs, el territori oriental de la península quedà dividit entre els quatres regnes o comtats cristians de Barcelona (que després esdevé Catalunya i ocupà tot el nord del Xarq), València (la costa), Aragó (l'interior) i Castella (Múrcia i la Manxa). Pel que fa al Xarq, però, el que ix més enfortit és la Corona d'Aragó, els territoris de la qual cobreixen pràcticament tot el Xarq.

Referències

  1. 1,0 1,1 Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.

Vegeu també

Enllaços externs