Pupil·la: diferència entre les revisions
m Seccions finals segons VP:EA. +{{Millorar bibliografia}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula anatomia}} |
{{infotaula anatomia}} |
||
{{Esquema del segment anterior d'una secció de l'ull}} |
{{Esquema del segment anterior d'una secció de l'ull}} |
||
La '''pupil·la''' és un orifici en la part central de l'[[Iris (anatomia)|iris]] per al pas de la llum.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0111656|títol=GDLC - pupil|consulta=2018-12-15|llengua=|obra=diccionari.cat|editor=|data=}}</ref> Es tracta d'una obertura dilatable i contràctil de color negre amb la funció de regular la il·luminació que li arriba a la [[retina]], a la part posterior de l'[[ull]]. Popularment també se l'anomena "la '''nineta de l'ull'''".<ref name=":0" /> La grandària de la pupil·la està controlada per dos músculs: [[l'esfínter de la pupil·la]] la tanca (innervat per fibres parasimpàtiques) i el dilatador de la pupil·la l'obre. |
La '''pupil·la''' és un orifici en la part central de l'[[Iris (anatomia)|iris]] per al pas de la llum.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0111656|títol=GDLC - pupil|consulta=2018-12-15|llengua=|obra=diccionari.cat|editor=|data=}}</ref> Es tracta d'una obertura dilatable i contràctil de color negre amb la funció de regular la il·luminació que li arriba a la [[retina]], a la part posterior de l'[[ull]]. Popularment també se l'anomena "la '''nineta de l'ull'''".<ref name=":0" /> La grandària de la pupil·la està controlada per dos músculs: [[l'esfínter de la pupil·la]] la tanca (innervat per fibres parasimpàtiques) i el dilatador de la pupil·la l'obre.<ref>{{Optimot|cambra anterior|cambra anterior}}</ref> |
||
[[Fitxer:Eye dilate.gif|thumb|Dilatació de la pupil·la]] [[Fitxer:Eyeball (sugarpond).jpg|thumb|Pupil·la contreta]] [[Fitxer:Mydriase prononcée 2006.jpg|thumb|Pupil·la dilatada]][[Fitxer:The number of the beast.jpg|thumb|Les pupil·les de les [[ovelles]] i les [[cabres]] són horitzontals gairebé rectangulars ovalades]] |
[[Fitxer:Eye dilate.gif|thumb|Dilatació de la pupil·la]] [[Fitxer:Eyeball (sugarpond).jpg|thumb|Pupil·la contreta]] [[Fitxer:Mydriase prononcée 2006.jpg|thumb|Pupil·la dilatada]][[Fitxer:The number of the beast.jpg|thumb|Les pupil·les de les [[ovelles]] i les [[cabres]] són horitzontals gairebé rectangulars ovalades]] |
||
==Exploració== |
==Exploració== |
||
El reflex fotomotor de la pupil·la s'examina amb una llanterna durant l'exploració neurològica. Aquest reflex, en què participen els nervis cranials II i III, consisteix en la constricció de la pupil·la com a resposta a la il·luminació. Quan penetra la llum en un ull, les dues pupil·les es constrenyen ([[reflex consensual]]) perquè cada retina envia fibres a les cintes òptiques d'ambdós costats. La interrupció de les fibres parasimpàtiques determina una dilatació de la pupil·la per l'efecte desinhibit del múscul dilatador. El primer signe de compressió del nervi oculomotor és un reflex fotomotor lent ipsolateral. |
El reflex fotomotor de la pupil·la s'examina amb una llanterna durant l'exploració neurològica. Aquest reflex, en què participen els nervis cranials II i III, consisteix en la constricció de la pupil·la com a resposta a la il·luminació. Quan penetra la llum en un ull, les dues pupil·les es constrenyen ([[reflex consensual]]) perquè cada retina envia fibres a les cintes òptiques d'ambdós costats. La interrupció de les fibres parasimpàtiques determina una dilatació de la pupil·la per l'efecte desinhibit del múscul dilatador. El primer signe de compressió del nervi oculomotor és un reflex fotomotor lent ipsolateral.<ref name="TortoraDerrickson2006">{{cite book|author1=Gerard J. Tortora|author2=Bryan Derrickson|title=Principios de anatomía y fisiología|url=https://books.google.com/books?id=1w3IGQAACAAJ|year=2006|publisher=Médica Panamericana|isbn=978-968-7988-77-1}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
==Vegeu també== |
==Vegeu també== |
||
*[[Distròfia endotelial de Fuchs]] |
*[[Distròfia endotelial de Fuchs]] |
||
== Bibliografia == |
|||
{{Millorar bibliografia}} |
|||
* Helmholtz, Hermann von (1925: edició original; 2001: edició electrònica): ''Helmholtz's Treatise on Physiological Optics'', The Optical Society of America (edició original), Universidad de Pensilvania (edició electrònica). |
|||
* Kaufman, Paul L.; Alm, Albert (2004): ''Adler. Fisiología del Ojo. Aplicación Clínica''. Madrid: Elsevier España, {{ISBN|84-8174-705-X}}. |
|||
* Lovicu, Frank J.; Robinson, Michael L. (2004): ''Development of the Ocular Lens''. Cambridge: Cambridge University Press, {{ISBN|0-521-83819-3}}. |
|||
* Wade, Nicholas J. (2007): "Image, eye, and retina" (invited review). ''Journal of the Optical Society of America'' A, vol. 24, núm. 5, ISSN 1520-8532 |
|||
* Glasser, Adrian (2006): "Accomodation: Mechanism and Measurement". ''Ophthalmology Clinics of North America'', vol. 19, ISSN 0896-1549 |
|||
* Le Grand, Y.; El Hage, S. G. (1980): ''Physiological Optics''. Berlín: Springer-Verlag, {{ISBN|3-540-09919-0}}. |
|||
* Hecht, Eugene (2000), Óptica, Madrid: Addison Wesley Iberoamericana, {{ISBN|0-201-30425-2}}. |
|||
* Land, Michael F. y Nillson, Dan-Eric (2002): ''Animal Eyes''. Oxford University Press, {{ISBN|0-19-8509685}}. |
|||
* Palmer, S.E (1999): ''Vision science: From Photons to Phenomenology''. Cambridge: Bradford Books/MIT Press, {{ISBN|0-262-16183-4}}. |
|||
* Smith, George; Atchison, David (1997): The Eye and Visual Optical Instruments. Cambridge: Cambridge University Press, {{ISBN|0-521-47820-0}}. |
|||
* Gray, Henry (1918: edició original, 2000: Bartebly), ''Anatomy of the Human Body. 1c. 2. The Refracting Media'', (20ª ed.), Lea & Febiger (Filadèlfia), Bartebly (Nova York), [2007] |
|||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
Revisió del 19:58, 14 abr 2019
Detalls | |
---|---|
Llatí | oculus |
Part de | ull |
Identificadors | |
MeSH | D011680 |
TA | A15.2.03.028 |
FMA | 58252 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
EB Online | science/pupil-eye |
Terminologia anatòmica |
La pupil·la és un orifici en la part central de l'iris per al pas de la llum.[1] Es tracta d'una obertura dilatable i contràctil de color negre amb la funció de regular la il·luminació que li arriba a la retina, a la part posterior de l'ull. Popularment també se l'anomena "la nineta de l'ull".[1] La grandària de la pupil·la està controlada per dos músculs: l'esfínter de la pupil·la la tanca (innervat per fibres parasimpàtiques) i el dilatador de la pupil·la l'obre.[2]
Exploració
El reflex fotomotor de la pupil·la s'examina amb una llanterna durant l'exploració neurològica. Aquest reflex, en què participen els nervis cranials II i III, consisteix en la constricció de la pupil·la com a resposta a la il·luminació. Quan penetra la llum en un ull, les dues pupil·les es constrenyen (reflex consensual) perquè cada retina envia fibres a les cintes òptiques d'ambdós costats. La interrupció de les fibres parasimpàtiques determina una dilatació de la pupil·la per l'efecte desinhibit del múscul dilatador. El primer signe de compressió del nervi oculomotor és un reflex fotomotor lent ipsolateral.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «GDLC - pupil». diccionari.cat. [Consulta: 15 desembre 2018].
- ↑ anterior&tipusCerca=cerca.tot cambra anterior a Optimot
- ↑ Gerard J. Tortora. Principios de anatomía y fisiología. Médica Panamericana, 2006. ISBN 978-968-7988-77-1.
Vegeu també
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pupil·la |