Llengües gal·loromàniques: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 19: Línia 19:


== Lliste de llengües considerades gal·loromàniques ==
== Lliste de llengües considerades gal·loromàniques ==
[[File:Gallo-Romance_languages.svg|thumb|200px|Les llengües ga·lloromàniques en una classificació més àmplia.]]
[[File:Gallo-Romance_languages.svg|thumb|200px|Les llengües ga·loromàniques en una classificació més àmplia.]]


* [[arpità]]
* [[arpità]]

Revisió del 00:53, 15 abr 2019

Infotaula de família lingüísticaLlengües gal·loromàniques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
gal·loitàlic
llengües gal·lo-rètiques
llengua romànica del Mosel·la Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica

Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.

Segons la classificació tradicional, aquest grup de llengües és dividit en dos grups:

Les llengües d'Oïl i la d'Òc. Les llengües d'oïl es caracteritzen pel fet que antigament utilitzaven l'adverbi afirmatiu oïl.

En són exemples el francès, el való, el picard,el normand i el arpità.

La llengua d'òc és l'occità, ja que utilitza com adverbi afirmatiu òc.

Les llengües gal·loitaliques i les retoromàniques en un sentit més ampli són també considerades gal·loromàniques.

El català també es va incloure tradicionalment dins aquest tipus de llengües. Malgrat això, classificacions lingüístiques més modernes inclouen l'occità i el català dins el grup de les llengües occitanoromàniques.

El gal·loromanisme del català ressalta davant la presència d'equivalències com les que segueixen: glop; dallar/dalhar; talent; julivert/jolverd; nebot; fiçó/fisson; empeltar/empeutar; suc/chuc; xapar/chapar; tustar; rampoina/rampònha, rampòina; esma/èsme, èime; bocagròs; lletraferit/letraferit; culcosit/cuolcosit, cuolcosut; tabustar, tabuixar/tabustar, tabussar; biaix/biais; foll/fòl (gos foll/gos fòl); fonyar/fonhar; record/recòrd; regòrd 'anyell tardà'; rai (interjecció); els sinònims de 'vegada' (vegada, volta/vòlta, vòuta, cop/còp, viatge), etc. (Le Dû, Le Berre i Brun-Trigaud 2005; recerca personal). I la nombrosa fraseologia: al bell mig/al bèl mièg; mig figa-mig raïm/ n'estre ni figo ni rasin [n'èstre ni figa ni rasim]; són figues d'un altre paner/acò's de figo d'un autre panié [aquò's de figas d'un autre panier] (Mistral) [cast. ser harina de otro costal]; no tenir ni suc ni bruc 'no tenir substància o gràcia'; n'a ni chuc ni muc 'ni goût ni saveur, il est sans valeur' (Alibert 1966); té les mans foradades/a li man traucado [a lei mans traucadas] «c'est un panier percé, un prodigue» (Mistral); esser com ets ases d'Artà, que en veure es bast ja suen (DCVB)/l'ase de Rigaud: suso en vesènt lou bast [l'ase de Rigaud, susa en vesent lo bast] (Mistral). No s'allibera de tals igualacions la paremiologia meteorològica, amb estructures molt semblants (vegeu Mistral): cel rogent, pluja o vent/occ. cèu rougen, plueio o vènt [cèu rogent, plueja o vent]; abril no et llevis un fil/occ. en abrieu, quites pas un fièu [en abriu, quites pas un fiu]; quan el març no marceja, abril abrileja/occ. març marçolege, abriu abriulege.

Lliste de llengües considerades gal·loromàniques

Les llengües ga·loromàniques en una classificació més àmplia.

Llengües d'oïl

Llengües gal·loitàliques

Llengües retoromàniques

Llengües occitanoromàniques

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües gal·loromàniques