Ponç V d'Empúries: diferència entre les revisions
enllaços |
|||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
Fou un [[trobador]] ocasional amb motiu de la resposta que escriví a la composició que [[Montaner Pérez de Sosa]], missatger del rei [[Frederic III de Sicília]], havia introduït a [[Catalunya]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Riquer |nom=Martí |cognom2=Comas |nom2=Antoni |títol=Història de la literatura catalana |volum=vol.1 |url= |llengua= |editorial=Ariel |data=1980 |pàgines=183 |isbn=8434475049}}</ref> Aquest missatge fou motivat pels preparatius bèl·lics de [[Jaume el Just]], l'any [[1298]] per apoderar-se de [[Sicília]]. Quan Frederic se n'assabentà, envià un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei de l'atac. Ponç Hug d'Empúries havia estat a Sicília, on tenia un germà, Huguet; i encara que mantenia la fidelitat al seu rei Jaume, era contrari a una lluita entre germans. En el poema de resposta anima Frederic a continuar com a rei de Sicília, encara que ho fa de forma de no quedi malament amb el seu propi rei.<ref>El text de les dues composicions està a Riquer, ''Los trovadores'' p. 1689-91</ref> |
Fou un [[trobador]] ocasional amb motiu de la resposta que escriví a la composició que [[Montaner Pérez de Sosa]], missatger del rei [[Frederic III de Sicília]], havia introduït a [[Catalunya]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Riquer |nom=Martí |cognom2=Comas |nom2=Antoni |títol=Història de la literatura catalana |volum=vol.1 |url= |llengua= |editorial=Ariel |data=1980 |pàgines=183 |isbn=8434475049}}</ref> Aquest missatge fou motivat pels preparatius bèl·lics de [[Jaume el Just]], l'any [[1298]] per apoderar-se de [[Sicília]]. Quan Frederic se n'assabentà, envià un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei de l'atac. Ponç Hug d'Empúries havia estat a Sicília, on tenia un germà, Huguet; i encara que mantenia la fidelitat al seu rei Jaume, era contrari a una lluita entre germans. En el poema de resposta anima Frederic a continuar com a rei de Sicília, encara que ho fa de forma de no quedi malament amb el seu propi rei.<ref>El text de les dues composicions està a Riquer, ''Los trovadores'' p. 1689-91</ref> |
||
Fou almirall de la flota de [[Jaume el Just|Jaume II el Just]] com a rei de Sicília, i l'acompanyà en el seu retorn a Catalunya el [[1291]].<ref>[[s:Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLXXV|Cròn. R.Muntaner, cap.CLXXV]]</ref> Sembla que l'any [[1295]], a la [[batalla del cap Orlando]], Ponç Hug lluità en l'estol de Jaume II, mentre que el seu germà ho feia a les ordres del rei sicilià. Va cedir el vescomtat de Bas al seu germà [[Hug V de Bas|Hug]], a condició de restituir-lo si no tenia descendents legítims. A canvi el [[1292]] adquirí les senyories de [[Castell de Castellfollit|Castellfollit]], [[Mont-ros]] i [[Castell de Montagut|Montagut]]. Contrari a molts interessos reials, va foragitar amb les armes els funcionaris enviats pel comte-rei, però arruïnat el [[1306]] s'hi hagué de sotmetre. |
Fou almirall de la flota de [[Jaume el Just|Jaume II el Just]] com a rei de Sicília, i l'acompanyà en el seu retorn a Catalunya el [[1291]].<ref>[[s:Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLXXV|Cròn. R.Muntaner, cap.CLXXV]]</ref> Sembla que l'any [[1295]], a la [[batalla del cap Orlando]], Ponç Hug lluità en l'estol de Jaume II, mentre que el seu germà ho feia a les ordres del rei sicilià. Va cedir el vescomtat de Bas al seu germà [[Hug V de Bas|Hug]], a condició de restituir-lo si no tenia descendents legítims. A canvi el [[1292]] adquirí les senyories de [[Castell de Castellfollit de la Roca|Castellfollit]], [[Castell de Mont-ros|Mont-ros]] i [[Castell de Montagut (Montagut i Oix)|Montagut]]. Contrari a molts interessos reials, va foragitar amb les armes els funcionaris enviats pel comte-rei, però arruïnat el [[1306]] s'hi hagué de sotmetre. |
||
==Núpcies i descendents== |
==Núpcies i descendents== |
||
Revisió del 20:21, 18 abr 2019
 Segell de Ponç V d'Empúries  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Abans de 1264 |
| Mort | 1313 (Gregorià) |
 Comte d'Empúries | |
| 1277 (Gregorià) – 1313 (Gregorià) ← Hug V d'Empúries – Ponç VI d'Empúries → | |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador, militar, compositor |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de les Vespres Sicilianes i Croada contra la Corona d'Aragó |
| Altres | |
| Títol | Comte Vescomte |
| Cònjuge | Marquesa de Cabrera |
| Fills | Ponç VI d'Empúries |
| Pares | Hug V d'Empúries i Sibil·la de Palau |
Ponç V o Ponç Hug IV d'Empúries (ca. 1264–1313) fou comte d'Empúries (1277–1313) i vescomte de Bas (1285-1291).[1]
Orígens familiars
Fill d'Hug V d'Empúries i de Sibil·la de Palau, heretà el comtat d'Empúries a la mort del seu pare el 1277 quan era encara infant.
Vida política
La seva mare, vídua, va vendre el vescomtat de Bas al comte-rei Pere el Gran el 1280. Va participar el 1282 en les lluites de les Vespres sicilianes i la Croada contra la Corona d'Aragó, quan va defensar Banyuls de la Marenda i el coll de la Maçana.
Fou un trobador ocasional amb motiu de la resposta que escriví a la composició que Montaner Pérez de Sosa, missatger del rei Frederic III de Sicília, havia introduït a Catalunya.[2] Aquest missatge fou motivat pels preparatius bèl·lics de Jaume el Just, l'any 1298 per apoderar-se de Sicília. Quan Frederic se n'assabentà, envià un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei de l'atac. Ponç Hug d'Empúries havia estat a Sicília, on tenia un germà, Huguet; i encara que mantenia la fidelitat al seu rei Jaume, era contrari a una lluita entre germans. En el poema de resposta anima Frederic a continuar com a rei de Sicília, encara que ho fa de forma de no quedi malament amb el seu propi rei.[3]
Fou almirall de la flota de Jaume II el Just com a rei de Sicília, i l'acompanyà en el seu retorn a Catalunya el 1291.[4] Sembla que l'any 1295, a la batalla del cap Orlando, Ponç Hug lluità en l'estol de Jaume II, mentre que el seu germà ho feia a les ordres del rei sicilià. Va cedir el vescomtat de Bas al seu germà Hug, a condició de restituir-lo si no tenia descendents legítims. A canvi el 1292 adquirí les senyories de Castellfollit, Mont-ros i Montagut. Contrari a molts interessos reials, va foragitar amb les armes els funcionaris enviats pel comte-rei, però arruïnat el 1306 s'hi hagué de sotmetre.
Núpcies i descendents
Es casà el 1281 amb Marquesa de Cabrera, per la qual cosa uní el senyoriu de Cabrera al comtat d'Empúries. Tingué tres fills:
- l'infant Hug d'Empúries, nomenat hereu però mort assassinat el 1309
- l'infant Ponç VI d'Empúries (v 1290-1322), comte d'Empúries
- la infanta Blancaflor d'Empúries (?-1313)
Referències
- ↑ «Ponç V d'Empúries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ de Riquer, Martí; Comas, Antoni. Història de la literatura catalana. vol.1. Ariel, 1980, p. 183. ISBN 8434475049.
- ↑ El text de les dues composicions està a Riquer, Los trovadores p. 1689-91
- ↑ Cròn. R.Muntaner, cap.CLXXV
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ponç V d'Empúries |
 |
Vegeu texts en català sobre Ponç V d'Empúries a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Joaquim Miret i Sans, Sempre han tingut béch les oques. Apuntacions per la historia de les costumes privades, Badia, Barcelona 1905.
- James Brundage, «The politics of sodomy: Rex v. Pons Hugh de Ampurias (1311)», a Joyce Salisbury (edició), Sex in the Middle Ages: a book of essays, Garland publishing, Nova York, 1991, pàgines 239-246. ISBN 978-0824057664. (En català: La política de la sodomia: rex contra Pons Hug d'Empúries)
- Daniel Genís i Mas, «El procés per sodomia contra Ponç Hug IV i la fi de la nissaga comtal», El salner, 6 2000, pp. 85-95.
- Ramon Rosselló i Vaquer, El procés contra Ponç Hug, comte d'Empúries, per pecat de sodomia, Palma, Lleonard Muntaner, 2003. ISBN 9788495360816.
- Pep Vila, «Un text autèntic: el procés contra el comte d'Empúries per pecat de sodomia», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins,' 46 (2005), 481-489.
- Michael Milgate, «The politics of sodomy and legal process. R v. Pons Hugh de Ampurias (1311)», Jurist, LXVI 2006, pp. 483-491.
- Daniel Genís i Mas, «Un procés polític difamatori: l'acusació per pecat de sodomia contra Ponç Hug IV»,Mot, So, Razo, 6 (2007), 18-31.
- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1685- [Comentari i publicació de l'intercanvi de cobles entre Ponç Hug i Frederic, amb traducció a l'espanyol]
- Martí de Riquer / Antoni Comas, Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 183-185
| Precedit per: Hug V |
Comte d'Empúries 1277–1313 |
Succeït per: Ponç VI |