Diferència entre revisions de la pàgina «Anoia»

Salta a la navegació Salta a la cerca
40 bytes afegits ,  fa 1 any
enllaços
m (→‎Enllaços externs: arreglo EE)
(enllaços)
A mitjan segle XV la comarca d'Anoia visqué moments d'una gran tensió en les guerres contra [[Joan II d'Aragó|Joan II]], que el [[1462]] entrà a Catalunya, en contra de la concòrdia de Vilafranca del juny de l'any anterior. Això el posà fora de llei i desencadenà la famosa guerra civil que duraria deu anys. La major part del país, ressentida amb el rei i amb [[Joana Enríquez]], la segona muller, per l'afer de l'hereu [[Carles de Viana]], es posà contra els reis, mentre que el comte de Cardona, [[Joan Ramon Folc III]] es posà al costat del rei i fou el capità general dels exèrcits reialistes. Com que el comte de Cardona era senyor dels principals castells de la comarca (Claramunt, Òdena, Montbui i Castellolí) la guerra va tenir aquí una virulència especial, que fou causa de l'enderrocament dels castells de Claramunt i d'Òdena ([[1463]]) i de moltes accions bèl·liques en què tingué un paper destacadíssim el consell d'Igualada i en especial Mn. [[Lluc Ferrer]], rector de Jorba i capità del castell de Jorba.
[[Fitxer:Igualada-Museu de la Pell (7).JPG|thumb|Barril del [[Museu de la Pell d'Igualada|Museu de la Pell]], gremi del que Igualada ha estat capdavantera]]
L'acció de les tropes reialistes féu caure aviat els castells de [[Copons]], [[Castell de Segur|Segur]] i [[Castell de Veciana|Veciana]] en mans de Joan II, però Jorba es defensà acèrrimament i impedí molt de temps el progrés de les forces reialistes. El [[1464]] Igualada era el centre d'operacions del [[Conestable]] [[Pere de Portugal]], rei dels catalans, però la vila no pogué resistir molt de temps i el [[17 de juliol]] de [[1465]] caigué en mans dels reialistes. L'acció fou causa de la destrucció d'una gran part de la vila d'Igualada, que el [[1465]] tenia només 70 cases habitades, un terç de les que tenia abans de començar la guerra.
 
Des d'aquest moment Igualada i la major part de la comarca restà en poder del rei, però sofrí encara un nou assetjament pel [[duc de Lorena]], oposat a Joan II, el [[1468]], i atacs de la part de Manresa. Malgrat tot això Igualada restà en poder del rei i el [[1472]] la vila rebé amb grans festes l'infant Ferran, el futur [[Ferran el Catòlic]]. Això féu que durant tot el regant de Joan II fins al [[1479]] les baronies que formaven la Conca d'Òdena, col·laboressin en afers conjuntament amb la vila d'Igualada. La vila, però, hagué de lluitar a fer valer els seus drets davant el rei el [[1472]] quan aquest la volgué vendre o alienar al seu partidari [[Joan Ramon Folc III de Cardona|Joan de Cardona]].
116.313

modificacions

Menú de navegació