Massachusetts Institute of Technology: diferència entre les revisions
trec anys no útils |
m bot: - Terra, atmòsfera i + Terra, atmosfera i |
||
| Línia 55: | Línia 55: | ||
** Ciencies cognitives i cerebrals |
** Ciencies cognitives i cerebrals |
||
** Química |
** Química |
||
** Terra, |
** Terra, atmosfera i ciències planetaries |
||
** Matemàtiques |
** Matemàtiques |
||
** Física |
** Física |
||
Revisió del 20:21, 22 abr 2019
El Massachusetts Institute of Technology (MIT) és una institució i universitat estatunidenca dedicada a la recerca i la investigació, situada a la ciutat de Cambridge, Massachusetts. Es dedica sobretot a la tecnologia, ciència i enginyeria, però també a altres temes. Va ser creada el 1861 pel científic William Barton Rogers (1804-1882) però no va començar a funcionar fins quatre anys més tard a causa de l'esclat de la Guerra civil americana. La feina del MIT s'ha premiat amb força premis Nobel i és considerada una de les millors del món.[1]
Història
William Barton Rogers, fundador i primer president de la MIT, va estar treballant durant anys per a organitzar una institució d'aprenentatge avançat enfocada únicament a ensenyament científics i tècnics, però l'esclat de la Guerra Civil Americana va retardar l'obertura de l'escola fins al 1865, quan 15 estudiants van començar les primeres classes, a Boston. L'escola es va moure a Cambridge (Massachusetts) al 1916, en un campus al costat del Riu Charles.
Sota l'administració del president Karl T. Compton (1930-48), l'institut va evolucionar d'escola tècnica ben considerada a centre reconegut internacionalment per la recerca científica i tecnològica. Durant la Gran Depressió, la facultat va establir nombrosos centres de diversos camps, dels que cal destacar el de computació analògica (dirigit per Vannevar Bush) i el d'aeronàutica (dirigit per Charles Stark Draper). Durant la Segona Guerra Mundial, el MIT va administrar el Laboratori de Radiació, que va tornar-se el centre capdavanter de la nació en recerca i desenvolupament radar, i també en altres laboratoris militars. Després de laguerra , el MIT va continuar mantenint forts llaços amb les corporacions militars, que donaven suport a la recerca de ciències de física, de computació, aeroespacials i d'enginyeria.[2]
Departaments
- Escola d'arquitectura i Planificació
- Arquitectura
- Arts Media i ciències
- Estudis urbans i planificació
- Escola d'enginyeria
- Aeronàutica i astronàutica
- Enginyeria biològica
- Enginyeria química
- Enginyeria civil i mediambiental
- Enginyeria elèctrica i informàtica
- Ciència dels materials i enginyeria
- Enginyeria mecànica
- Ciència nuclear i enginyeria
- Institut de dades, sistemes i societat
- Institut de ciència i enginyeria mèdica
- Escola d'humanitats, arts i ciències socials
- Antropologia
- Estudis comparatius de media/escriptura
- Economia
- Global studies i llengues
- Història
- Humanitats
- Llengues i filosofia
- Literatura
- Música i arts teatrals
- Ciències polítiques
- Ciència, tecnologia i societat
- Escola Sloan de Management
- Management
- Escola de Ciències
- Biologia
- Ciencies cognitives i cerebrals
- Química
- Terra, atmosfera i ciències planetaries
- Matemàtiques
- Física
Alguns alumnes i membres destacats
- Benjamin Netanyahu
- Buzz Aldrin
- Kofi Annan
- Andrew Carnie
- Noam Chomsky
- Richard Matthew Stallman
- Sidney Altman
- John Forbes Nash
- Richard Feynman
- Nicholas Negroponte
- Michael Hammer
- Charles L. Cooney
Referències
- ↑ «2014-2015» (en anglès). The world iniversity rankings. The Times, 2015. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Massachusetts Institute of Technology | History & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 desembre 2018].
Vegeu també
- OpenCourseWare: projecte per fer accessibles a través d'internet els materials utilitzats als cursos del MIT.
- App Inventor: entorn de desenvolupament que permet crear aplicacions per Android sense coneixements de programació en codi
