Alfredo Casella: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de músic
{{Infotaula persona
<!-- Versió COMPOSITOR CLÀSSIC -->
|tipus_infotaula = compositor clàssic
| nom = Alfredo Casella
| nom = Alfredo Casella
| prefix_honorific =
| imatge =
| peu =
| nom_original =
| llengua_nom_original =
| nom_naixement =
| data_naixement =
<!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}}
o {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}}-->
| lloc_naixement =
| data_defuncio =
<!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} -->
| lloc_defuncio =
| causa_defuncio =
| sepultura =
| coordenades_sepultura =
<!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline}} -->
| nacionalitat =
| educacio =
| conegut_per =
| ocupacio =
| periode_actiu =
| genere =
| moviment =
| estil =
| titol_personal =
| conjuge =
| fills =
| monuments =
| honors =
| signatura =
| lloc_web =
| notes =
<!-- paràmetres específics-->
| alies =
| instrument =
| discografica =
| influencies_de =
| influi_en =
| artistes_relacionats =
| cataleg =
| obres_notables =
| trajectoria =
| premis =
}}
}}
'''Alfredo Casella''' ([[Torí]], [[25 de juliol]] de [[1883]] — [[Roma]], [[5 de març]] de [[1947]]) va ser un pianista i compositor italià.
'''Alfredo Casella''' ([[Torí]], [[25 de juliol]] de [[1883]] — [[Roma]], [[5 de març]] de [[1947]]) va ser un pianista i compositor italià.

Revisió del 16:53, 24 abr 2019

Infotaula de personaAlfredo Casella

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1883 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1947 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pianista, director d'orquestra, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Nacional de Santa Cecília
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGabriel Fauré i Louis Diémer Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIrma Kolassi Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
MareYvonne Casella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsDaria Nicolodi () Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 4H4WcIy2H9hlLQpVlJcSMI Musicbrainz: 59cf3a7f-0eef-4e11-ae69-a2b75feab47f Lieder.net: 3686 Discogs: 359260 IMSLP: Category:Casella,_Alfredo Allmusic: mn0001192413 Find a Grave: 130789295 Modifica el valor a Wikidata

Alfredo Casella (Torí, 25 de juliol de 1883Roma, 5 de març de 1947) va ser un pianista i compositor italià.

Per consell de Giuseppe Martucci marxà a París, ingressant en el Conservatori el 1896, estudià piano amb Louis Diémer i composició amb Gabriel Fauré. Tres anys més tard abandonà aquesta institució després d'haver guanyat el primer premi en composició. A partir d'aquesta data, desplegà una extraordinària activitat com a concertista, compositor, director d'orquestra i crític musical. En diverses ocasions dirigí les orquestres de Colonne i Lamoureux, a París; Mengelberg, a Amsterdam; Filharmònica de Berlín; les simfòniques, de Roma i Milà, i l'Orquestra Casals de Barcelona, els seus treballs de crítica aparegueren principalment al Courier Musical, Musical America i L'homme enchainé.

El 1917 fundà a Roma la Società Italiana di Musica moderna. De les seves composicions orquestrals les més conegudes són; una Suite en do major; la titulada Il convento veneziano, presa d'un ballet en 2 actes del mateix títol que no es representà mai sencer, i el ballet en un acte La Giara, estrenat en el Teatre dels Camps Elisis de París el 1924. El 1930 fou corresponsal musical italià del Christian Science Monitor, de Boston, i de la Frankfurter Zeitung.

La critica reconeix en l'obra de Casella quatre períodes diferents; el primer comprèn la música escrita entre 1902 i 1919; el segon correspon de 1911 a 1915; el tercer, de 1915 a 1918, i l'últim, que s'inicià després de dos anys d'inactivitat i que no és sinó una modificació tècnica del tercer. Considerat com un virtuós del piano, gaudí d'una sòlida reputació en el món musical.

Les seves principals obres per a orquestra són: dues simfonies en si menor i do menor; una Rapsòdia, titulada Itàlia, sobre melodies sicilianes i napolitanes; la ja mencionada Suite en do major; una Elegia Heroica; Pagine di guerra i Papazzetti. Per a veus i orquestra escriví Notte di maggio. Del gènere de cambra cal mencionar una Barcarola e scherzo, per a flauta i piano; una sonata per a violoncel i piano; Siciliana e Burlesca, per a piano, violí i violoncel i cinc peces per a quartet de corda. Publicà gran nombre d'obres per a piano del gènere de concert, de factura molt moderna dintre de les característiques del sentiment líric italià, i algunes cançons amb acompanyament de piano, d'un gran interès harmònic i melòdic. Se li deuen, a més, els llibres L'evoluzione della musica (Londres, 1919), Ígor Stravinski (Roma, 1926) i junt amb Virgilio Mortari, del volum La tècnica de l'orquestra contemporània (2ª. edició, Milà, 1950) .

Casella fou un dels músics què, sense abandonar la tradició musical italiana, treballà més eficaçment pel renaixement simfònic, i per donar a la música moderna una categoria més universal, i també contribuí a formar una generació de nous músics, què aprofitant els avenços tècnics, varen saber conservar les característiques pròpies del geni musical italià, com l'italià Sergio Lorenzi.[1]

La seva producció, copiosa i variada, es distingeix per la inspiració melòdica, que desenvolupa amb rara sensibilitat, sense deixar d'utilitzar els procediments i tendències moderns que va saber assimilar i fer ben seves. Amb la seva mort, l'escola musical italiana va perdre un dels seus orientadors moderns i, a la vegada, un continuador de les tradicions musicals del geni italià.

Fou Comendador de l'Orde de la Corona d'Itàlia i de l'Orde de Sant Sever, de Grècia, Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, de la Legió d'Honor de França i de la Corona de Romania, membre de la Reial Acadèmia de Santa Cecília de Roma, Corresponent de l'Acadèmia de França i membre honorari de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències de Boston.

Llista d'alumnes

Referències

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, volum II, pàg. 732. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 845. (ISBN 84-7291-227-2)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, volu. II, pàg. 784. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, v. II, pàg. 773. (ISBN 84-7291-255-8)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 755. (ISBN 84-7291-255-8)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1288-9. (ISBN 84-7291-226-4)
  7. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, Vol. III, pàg. 1066. (ISBN 84-7291-226-4)
  8. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, Vol. I, pàg. 187. (ISBN 84-7291-226-4)
  9. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, Tom. I, pàg. 187. (ISBN 84-7291-226-4)
  10. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vTom. I, pàg. 1283. (ISBN 84-7291-226-4)
  11. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum I, pàg. 283. (ISBN 84-7291-226-4)
  12. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 318. (ISBN 84-7291-226-4)
  13. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1017. (ISBN 84-7291-226-4)

Bibliografia

  • Tom no. 12 de l'Enciclopèdia Espasa