Alfredo Casella: diferència entre les revisions
m neteja infotaules |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula |
{{Infotaula persona |
||
<!-- Versió COMPOSITOR CLÀSSIC --> |
|||
|tipus_infotaula = compositor clàssic |
|||
| nom = Alfredo Casella |
| nom = Alfredo Casella |
||
| prefix_honorific = |
|||
| imatge = |
|||
| peu = |
|||
| nom_original = |
|||
| llengua_nom_original = |
|||
| nom_naixement = |
|||
| data_naixement = |
|||
<!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}} |
|||
o {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}}--> |
|||
| lloc_naixement = |
|||
| data_defuncio = |
|||
<!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} --> |
|||
| lloc_defuncio = |
|||
| causa_defuncio = |
|||
| sepultura = |
|||
| coordenades_sepultura = |
|||
<!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline}} --> |
|||
| nacionalitat = |
|||
| educacio = |
|||
| conegut_per = |
|||
| ocupacio = |
|||
| periode_actiu = |
|||
| genere = |
|||
| moviment = |
|||
| estil = |
|||
| titol_personal = |
|||
| conjuge = |
|||
| fills = |
|||
| monuments = |
|||
| honors = |
|||
| signatura = |
|||
| lloc_web = |
|||
| notes = |
|||
<!-- paràmetres específics--> |
|||
| alies = |
|||
| instrument = |
|||
| discografica = |
|||
| influencies_de = |
|||
| influi_en = |
|||
| artistes_relacionats = |
|||
| cataleg = |
|||
| obres_notables = |
|||
| trajectoria = |
|||
| premis = |
|||
}} |
}} |
||
'''Alfredo Casella''' ([[Torí]], [[25 de juliol]] de [[1883]] — [[Roma]], [[5 de març]] de [[1947]]) va ser un pianista i compositor italià. |
'''Alfredo Casella''' ([[Torí]], [[25 de juliol]] de [[1883]] — [[Roma]], [[5 de març]] de [[1947]]) va ser un pianista i compositor italià. |
Revisió del 16:53, 24 abr 2019
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 juliol 1883 Torí (Itàlia) |
Mort | 5 març 1947 (63 anys) Roma |
Sepultura | Cementiri Monumental Verano |
Dades personals | |
Formació | Conservatoire de Paris |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma |
Ocupació | compositor, pianista, director d'orquestra, musicòleg |
Ocupador | Acadèmia Nacional de Santa Cecília Conservatoire de Paris |
Membre de | |
Gènere | Òpera i simfonia |
Professors | Gabriel Fauré i Louis Diémer |
Alumnes | Irma Kolassi |
Instrument | Piano |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Mare | Yvonne Casella (en) |
Parents | Daria Nicolodi () |
Alfredo Casella (Torí, 25 de juliol de 1883 — Roma, 5 de març de 1947) va ser un pianista i compositor italià.
Per consell de Giuseppe Martucci marxà a París, ingressant en el Conservatori el 1896, estudià piano amb Louis Diémer i composició amb Gabriel Fauré. Tres anys més tard abandonà aquesta institució després d'haver guanyat el primer premi en composició. A partir d'aquesta data, desplegà una extraordinària activitat com a concertista, compositor, director d'orquestra i crític musical. En diverses ocasions dirigí les orquestres de Colonne i Lamoureux, a París; Mengelberg, a Amsterdam; Filharmònica de Berlín; les simfòniques, de Roma i Milà, i l'Orquestra Casals de Barcelona, els seus treballs de crítica aparegueren principalment al Courier Musical, Musical America i L'homme enchainé.
El 1917 fundà a Roma la Società Italiana di Musica moderna. De les seves composicions orquestrals les més conegudes són; una Suite en do major; la titulada Il convento veneziano, presa d'un ballet en 2 actes del mateix títol que no es representà mai sencer, i el ballet en un acte La Giara, estrenat en el Teatre dels Camps Elisis de París el 1924. El 1930 fou corresponsal musical italià del Christian Science Monitor, de Boston, i de la Frankfurter Zeitung.
La critica reconeix en l'obra de Casella quatre períodes diferents; el primer comprèn la música escrita entre 1902 i 1919; el segon correspon de 1911 a 1915; el tercer, de 1915 a 1918, i l'últim, que s'inicià després de dos anys d'inactivitat i que no és sinó una modificació tècnica del tercer. Considerat com un virtuós del piano, gaudí d'una sòlida reputació en el món musical.
Les seves principals obres per a orquestra són: dues simfonies en si menor i do menor; una Rapsòdia, titulada Itàlia, sobre melodies sicilianes i napolitanes; la ja mencionada Suite en do major; una Elegia Heroica; Pagine di guerra i Papazzetti. Per a veus i orquestra escriví Notte di maggio. Del gènere de cambra cal mencionar una Barcarola e scherzo, per a flauta i piano; una sonata per a violoncel i piano; Siciliana e Burlesca, per a piano, violí i violoncel i cinc peces per a quartet de corda. Publicà gran nombre d'obres per a piano del gènere de concert, de factura molt moderna dintre de les característiques del sentiment líric italià, i algunes cançons amb acompanyament de piano, d'un gran interès harmònic i melòdic. Se li deuen, a més, els llibres L'evoluzione della musica (Londres, 1919), Ígor Stravinski (Roma, 1926) i junt amb Virgilio Mortari, del volum La tècnica de l'orquestra contemporània (2ª. edició, Milà, 1950) .
Casella fou un dels músics què, sense abandonar la tradició musical italiana, treballà més eficaçment pel renaixement simfònic, i per donar a la música moderna una categoria més universal, i també contribuí a formar una generació de nous músics, què aprofitant els avenços tècnics, varen saber conservar les característiques pròpies del geni musical italià, com l'italià Sergio Lorenzi.[1]
La seva producció, copiosa i variada, es distingeix per la inspiració melòdica, que desenvolupa amb rara sensibilitat, sense deixar d'utilitzar els procediments i tendències moderns que va saber assimilar i fer ben seves. Amb la seva mort, l'escola musical italiana va perdre un dels seus orientadors moderns i, a la vegada, un continuador de les tradicions musicals del geni italià.
Fou Comendador de l'Orde de la Corona d'Itàlia i de l'Orde de Sant Sever, de Grècia, Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, de la Legió d'Honor de França i de la Corona de Romania, membre de la Reial Acadèmia de Santa Cecília de Roma, Corresponent de l'Acadèmia de França i membre honorari de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències de Boston.
Llista d'alumnes
- Jan Meyerowitz,[2]
- Franco Margola,[3]
- Vincenzo Mannino,[4]
- Luigi Magnani,[5]
- Pietro Scarpini.[6]
- Mario Peragallo.[7]
- Gino Brandi.[8]
- Massimo Bogianckino.[9]
- Armando Renzi.[10]
- Roman Vlad.
- Maria Tipo.
- Nicola Costarella.[11]
- Lya De Barberiis,[12]
- Robin Orr.[13]
Referències
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, volum II, pàg. 732. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 845. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, volu. II, pàg. 784. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, v. II, pàg. 773. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 755. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1288-9. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, Vol. III, pàg. 1066. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, Vol. I, pàg. 187. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, Tom. I, pàg. 187. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vTom. I, pàg. 1283. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum I, pàg. 283. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 318. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1017. (ISBN 84-7291-226-4)
Bibliografia
- Tom no. 12 de l'Enciclopèdia Espasa