Guix: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
- {{inacabat|Darth vader 92|16/02/2019|data=febrer de 2019}}, més d'una setmana amb l'avís
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{polisèmia}}
{{polisèmia}}
{{i acabat}}
{{infotaula de mineral
{{infotaula de mineral
| imatge = Gypse "fer de lance" 7100.1.1910.jpg
| imatge = Gypse "fer de lance" 7100.1.1910.jpg

Revisió del 23:01, 24 abr 2019

Per a altres significats, vegeu «Guix (desambiguació)».

Plantilla:I acabat

Infotaula de mineralGuix

Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa
Fórmula químicaCaSO4·2H2O
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CD.40
Nickel-Strunz 9a ed.7.CD.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.22 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.6.3.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls tabulars o prismàtics. Sol ser el mineral base de les roses del desert
Estructura cristal·linaa = 5,679(5) Å, b = 15,202(14) Å, c = 6,522(6) Å β = 118.43°
Massa molar172,2 Da Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor, blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre a causa de les seves impureses; incolor en llum transmesa (làmina prima)
Maclesen puntes de fletxa (també coneguda com a cua d'oreneta) en {100} i llança.
ExfoliacióPerfecta en {010}, micàcia en algunes mostres; en {100} observable
Fracturadesagregable, concoidal
Tenacitatflexible
Duresa2 (espècie mineral de referència); pot decréixer fins a 1,5 depenent de la direcció (propietat anisotròpica)
Lluïssornacrada (a causa de l'exfoliació perfecta), vítria, subvítria i setinada en agregats fibrosos; també sedosa i terrosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida i opaca, depenent de la cristal·linitat i les impureses
Densitat2,312 - 2,322 g/cm3 (mesurada); 2,308 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesBiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,519 - 1,521 nβ = 1,522 - 1,523 nγ = 1,529 - 1,530
Birefringènciaδ = 0,010
Pleocroismeincolor
Angle 2Vmesurat: 58°, calculat: 58° a 68°
Fluorescènciafluorescent i fosforescent. Taronja-groc tant en ona curta com en ona llarga
Punt de fusió325 i 262 Modifica el valor a Wikidata
Solubilitatsoluble en aigua i en HCl
Impureses comunesde vegades en fibres
Altres característiquesde tenacitat fràgil, baixa conductivitat tèrmica
Varietats més comunes
AlabastreVarietat de gra fi i massiva
OrditaForma pseudomorfs generalment
Guix Satin SparVarietat fibrosa
SelenitaNom utilitzat històricament per a definir varietats transparents
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolGp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

El guix (algeps, ges o gessa del grec γύψος gypsos) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O), que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un material petri que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (CaSO4·½H2O). També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’antic Egipte.[4]

És el mineral sulfat més comú a la superfície de la Terra, on es pot trobar com a material massiu, incloent la varietat alabastre; en forma de cristalls nítids; la varietat selenita, així com fibres paral·leles.[5] és un mineral típicament blanc o transparent que sol formar cristalls tabulars o lenticulars, però també prismàtics.

Cristalls de guix de la mina de Naica

En estat natural, el guix conté un 79,07% de sulfat de calci anhídrid i un 20,93% d'aigua i quan es troba en grans quantitats és considerat també una roca sedimentària. És incolor o blanquinós, però a causa de les impureses també es pot presentar amb tons de gris, marró, groc, vermell, etc. Acostuma a ser transparent, amb lluïssor vítria o setinada, s’exfolia en escates fines i flexibles però no pas elàstiques, és tou, pot ser ratllat per l’ungla.

Etimologia

El nom del guix prové del llatí gypsum, i aquest, alhora prové del grec gýpsos (γυψοζ), probablement de l'àrab ǧiṣṣ o ǧębs (جصص) o el persa gač (گچ). En català, la paraula ha derivat més que en altres llengües com ara l'anglès, en la qual actualment el mineral es denomina gypsum.[6] La paraula grega gýpsos significava literalment guix.[7] La primera referència al guix va ser feta per Theophrastus entre el 325 i el 300 aC, utilitzant la paraula gýpsos per a referir-se al mineral.[1]

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el guix pertany a "07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, görgeyita, koktaïta, singenita, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.

Diagnòstic

De visu

Amb microscopi

El guix sol trobar-se com a cristalls inclosos o implantats, d'hàbit tabular (010), sovint lenticulars, però a vegades també elongats o aciculars i fibrosos.[8] Són comuns els agregats criptocristal·lins (alabastre), els fanerocristalls (guix selenític) o el guix fibrós. En llum transmesa presenta un relleu baix i negatiu; sovint incolor tot i que pot trobar-se tenyit, principalment per òxids de ferro, argiles o matèria orgànica. No presenta pleocroisme i els colors d'interferència solen ser fins a grisos o blancs de primer ordre.[8] L'exfoliació es presenta perfecta en (010) i dues més no tant marcades en {-111}, intersecant en 42º i 138º.[9] Presenta una extinció inclinada, mentre que les macles solen ser freqüents[10] en {100} i {001}, a més a és de poder-ne presentar altres de més rares. No presenta zonació.

La figura d'interferència és biaxial, amb un signe òptic (+); la dispersió és forta i inclinada (r>v).[8] Pot presentar alteracions a anhidrita (per deshidratació) o a alguns sulfurs o sofre (per reducció).[8]

Morfologia

Selecció d'hàbits del guix

Maclat

Estructura cristal·lina


Cel·la unitat

Propietats

Color

Processos de deshidratació

Propietats químiques

Propietats físiques

Solubilitat

[11]

Propietats òptiques

Forma cristalls tabulars transparents, de vegades de fins a un metre de llargada, macles en punta de llança, masses fibroses o sedoses. Una varietat particular són els agregats en rosa del desert (impregnats de partícules de sorra), que de vegades formen impressionants acumulacions en zones desèrtiques.

Sovint s'associa amb l’anhidrita en les roques sedimentàries i en jaciments hidrotermals. L'exfoliació i la baixa duresa permet diferenciar-lo d’altres minerals similars. L’anhidrita és guix deshidratat natural, CaSO4, que absorbeix ràpidament l’aigua incrementant el seu volum fins al 30-50% i convertint-se en guix natural.

El guix és un gran aïllant tèrmic, ja que és molt mal conductor de la calor. S'utilitza en la construcció, per millorar les terres agrícoles i per obtenir àcid sulfúric. En pintura, el guix de pintor és una pols de carbonat de calci que els fusters barregen amb ocre i aiguacuit i en fan una pasta amb la qual tapen forats i escletxes de la fusta.

Minerals relacionats

Els minerals relacionats amb el guix per la seva estructura o composició química semblant són:[1]

Codi Nom del mineral Fórmula del mineral
7.CD. Campostriniïta (Bi,Na)3(Na,K)4(SO4)6·H2O
7.CD.05 Matteuccita NaHSO4·H2O
7.CD.10 Mirabilita Na2SO4·10H2O
7.CD.15 Lecontita (NH4,K)NaSO4·2H2O
7.CD.20 Hidroglauberita Na10Ca3(SO4)8·6H2O
7.CD.25 Eugsterita Na4Ca(SO4)3·2H2O
7.CD.30 Görgeyita K2Ca5(SO4)6·H2O
7.CD.35 Koktaïta (NH4)2Ca(SO4)2·H2O
7.CD.35 Singenita K2Ca(SO4)2·H2O
7.CD.45 Bassanita CaSO4·0.5H2O
7.CD.50 Zircosulfat (Zr,Ti)(SO4)2·4H2O
7.CD.55 Schieffelinita Pb10Te66+O20(OH)14(SO4)(H2O)5
7.CD.60 Montanita Bi2(TeO6)·2H2O
7.CD.65 Omongwaïta Na2Ca5(SO4)6·3H2O
Estructura del guix.

Formació i cicle diagenètic del sulfat càlcic

Hi ha dos grans tipus de guixː el guix primari i el guix secundari. El guix primari és el guix originat per precipitació directa del sulfat de calci, mentre que el guix secundari procedeix de l'anhidrita preexistent.[12] L'anhidrita és un sulfat de calci no hidratat, mentre que el guix és un sulfat de calci hidratat. Depenent de la temperatura i la pressió, el guix perdrà l'aigua (a altes temperatures i pressions) i passarà a anhidrita, mentre que l'anhidrita que arribi a aflorar, mitjançant una falla, diàclasis o per l'acció de l'home, podrà hidratar-se, ja sigui directament per l'aigua de pluja o per la humitat ambiental, i es transformarà en guix. En algunes ocasions la hidratació de l'anhidrita pot produir un augment de volum de la roca.[12]

Guix primari

Com s'ha dit anteriorment, el guix primari és aquell guix que ha cristal·litzat a partir de la precipitació directa del sulfat de calci, generalment a partir de l'evaporació d'un cos d'aigua. Molts dipòsits de guix s'han format en períodes en què els mars i oceans cobrien grans extensions de terra; quan aquests mars i oceans entraven en regressió (retrocedien), a l'interior dels continents hi quedaven mars mortes (conques endorreiques). En aquestes conques endorreiques hi havia una forta evaporació, i, com a conseqüència d'aquesta evaporació i unes aportacions minses a la conca mitjançant els rius, cada cop hi quedava menys aigua, i aquesta era més salada (augmentava la concentració de sals dissoltes). Si l'aigua de la conca continua evaporant-se, arriba un moment en què l'aigua està sobresaturada en sals, i aquestes comencen a precipitar; una d'aquestes sals és el guix.[13] Al principi de l'evaporació d'un cos d'aigua, precipiten les sals menys solubles; per tant el guix serà el primer (o un dels primers) minerals en precipitar, seguit per la precipitació de l'halita i, finalment, pels clorurs de potassi i magnesi (silvita, carnal·lita...). Seguint aquest model general, en cada conca hi predominaran diferents minerals segons la composició del fluid evaporat i, per tant, en unes conques pot precipitar gran quantitat de guix mentre que en altres no.[14] Quan el guix cristal·litza a partir de la precipitació del sulfat de calci d'un cos d'aigua lliures (un llac, mar...) es pot dir que és guix primari sensu stricto; en canvi, quan cristal·litza a partir de la precipitació de sulfat de calci en altres ambients, com per exemple, com a ciment intersticial entre sediments no evaporítics, pot rebre les denominacions de guix primari intersticial, sinsedimentari o diagenètic.[15]

Els guixos primaris presenten unes textures característiques que permeten diferenciar-los dels guixos secundaris. Entre els primaris s'hi troben guixos microcristal·lins (<2mm) i guixos macrocristal·lins o selenítics (>2mm).[15]

Guix secundari

Els guixos secundaris són aquells que provenen d'un reemplaçament in situ, per hidratació, de formacions anhidrítiques de subsuperfície.[16] La hidratació de l'anhidrita sol iniciar-se a través dels plans de major permeabilitat com ara l'estratificació, fissures i fracturació, entre d'altres. A partir d'aquests plans, la hidratació penetra en el cos anhidrític. La hidratació pot produir-se en una sola fase o en diferents estadis i sol estar controlada pels nivells freàtics regionals; d'aquesta manera existeixen diferents sistemes d'hidratació:[16]

  • A través de vetes: la hidratació es produeix en totes direccions.
  • Concèntrics: les diferents generacions avancen progressivament.
  • Massius: el guix avança com un front.

Els guixos secundaris presenten unes textures característiques que permeten diferenciar-los dels guixos primaris. Existeixen tres varietats principals: porfiroblàstica (cristalls ben formats, de mil·limètrics a centimètrics), alabastrina (varietats de gra fi, tot i que de mides variables) i megacristal·lina (cristalls de centimètrics a mètrics). Generalment els cristalls no solen estar maclats i solen presentar inclusions residuals d'anhidrita, en particular en les varietats porfiroblàstiques i megracristal·lines. Aquestes tres varietats presenten tots els trànsits texturals possibles entre sí.[15][16][17]

Litofàcies

[18][19][20]

Dipòsits, jaciments i localització

El guix es troba en moltes zones del món. Els dipòsits de guix es presenten característicament amb morfologies planars d'alguns metres de gruix.

Varietats

S'han descrit diferents varietats de guix segons el procés de formació, l'hàbit o altres característiques; les principals s'enumeren tot seguit. L'alabastre o guix alabastrí és una varietat de guix massiva i de gra fi; el seu nom prové d'Alabastronòpolis (Egipte), on es creu que existí la primera font d'aquest material.[21] Una altra varietat és la selenita o guix selenític; aquesta varietat es caracteritza per presentar cristalls transparents i incolors, tot i que poden presentar lleugers tints per la presència d'inclusions sòlides.[22] Selenita és un terme que s'ha utilitzat històricament com a sinònim de guix; va ser emprat per primer cop per J. G. Wallerius l'any 1747 en el llibre Mineralogia, eller Mineralriket,[23] provinent del grec selene (σεληνη -Lluna-); possiblement per les reflexions de color blau clar que presenten els cristalls. El guix selenític sol presentar lluïssor vítrea i fractura micàcia.[22]

El terme rosa del desert s'empra per a les varietats de guix (també de barita o celestina) que presenten de cristalls que constitueixen agrupacions que recorden la forma d'una rosa que, habitualment, es formen per precipitació en zones àrides tot atrapant partícules de sorra que els donen el color i la textura característica.[24] El guix satin spar, o també sericolita[25] és un tipus de guix fibrós de lluïssor sedosa. Originalment el nom es referia a una varietat de calcita descrita a Anglaterra, posteriorment va emprar-se per a descriure varietats de guix i aragonita; actualment pot emprar-se per a referir-se a totes tres varietats.[26] Una altra varietat que, generalment, es forma com a espeleotema són les flors de guix que solen trobar-se en coves o cavitats com a producte de precipitació.[27] El corn de Ram (de l'anglès Ram's Horn) és una varietat corbada que recorda la forma d'un corn.[27]

Usos

A l'escalfar-se, el guix perd aigua però la recupera ràpidament i endurint-se, aprofitant aquesta propietat s’utilitza per a múltiples aplicacions, moltes lligades al sector de la construcció. Segons la temperatura a la qual es produeix el procés de deshidratació el guix s’adorm (és a dir s’endureix) més o menys ràpidament. La indústria de la construcció n’és la principal consumidora.

  • Antics forns de guix. Algepsar d'Alfarb, al costat del jaciment.[28]

Algunes de les seves aplicacions en construcció són:

  • Com a revestiment de parets i sostres.
  • Com a additiu en ciments, per exemple per a retardar la solidificació del ciment Portland.
  • Com a fundent ceràmic.
  • Com a aïllant tèrmic, ja que el guix no és bon conductor de calor i electricitat.
  • Per a confeccionar motllos de dentadures, en odontologia.
  • En traumatologia per a immobilitzar els ossos i facilitar la seva regeneració en una fractura.
  • Per a l’elaboració de guix d’escriure per a pissarres.
  • La seva composició química, amb una riquesa de sofre i calci, fa del guix un element de gran valor com fertilitzant dels sols, encara que en aquest cas s’utilitza el mineral polvoritzat (guix agrícola).
  • Així mateix, una de les aplicacions més recents de guix és la "remediació ambiental" en els sòls, això és, l'eliminació d’elements contaminants d'aquests, especialment metalls pesants.
  • Ha estat utilitzat per a obtenir àcid sulfúric.

Vegeu també

Treballs de l'algeps. Museu Valencià d'Etnologia.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Gypsum» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  2. «Gypsum Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 4 març 2013].
  3. «Gypsum Mineral Data» (en anglès). rruff. [Consulta: 4 març 2013].
  4. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.202. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  5. «Gypsum» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 16 febrer 2019].
  6. Diccionari (Guix)
  7. «Compact Oxford English Dictionary: gypsum».
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Atlas de asociaciones minerales en lámina delgada. V. I. Barcelona: Universidad de Barcelona, 2003. ISBN 8447527638. 
  9. «Gypsum (thin section) - Rocks and Minerals» (en anglès). Athabasca University. [Consulta: 16 febrer 2019].
  10. «Thin Section Petrology Databank - Minerals & Other Inclusions - Gypsum» (en anglès). Royal Ontario Museum. Polarised-Ligh Microscopy Laboratory.. [Consulta: 16 febrer 2019].
  11. «Font Solubiliatt Guix».
  12. 12,0 12,1 «Roques sedimentaries». Universitat de Barcelona, Facultat de Geologia. [Consulta: 4 març 2013].
  13. «Gypsum» (en anglès). GEO.MSU. [Consulta: 4 març 2013].
  14. «Rocas y yacimientos de precipitación química» (en castellà). Universidad de Medellin. [Consulta: 17 febrer 2019].
  15. 15,0 15,1 15,2 Guinea, Javier García; Frías, Jesús Martínez. Recursos minerales de España (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1992. ISBN 9788400072636. 
  16. 16,0 16,1 16,2 Miralles, Alfredo Arche. Sedimentología: Del proceso físico a la cuenca sedimentaria (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1970. ISBN 9788400091460. 
  17. Ortí, F. «Aproximación al estudio petrográfico de las microestructuras de las rocas de yeso secundario ya su origen.». Revista del Instituto de Investigaciones Geológicas de la Diputación Provincial de Barcelona, 32, 1977, pàg. 87-152.
  18. «Fig. 6. Sulphate lithofacies. A, Massive gypsum. B, Banded gypsum. C,...» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2019].
  19. «Litofacies de Yeso» (en anglès). [Consulta: 17 febrer 2019].
  20. Pueyo, Juan J. Génesis de formaciones evaporíticas: modelos andinos e ibéricos (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 1991. ISBN 9788478756667. 
  21. «Alabaster» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2019].
  22. 22,0 22,1 «Selenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2019].
  23. Wallerius, J. G.. Mineralogia, Eller Mineralriket, Indelt och beskrifvit., 1747. 
  24. «Desert Rose» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2019].
  25. «Sericolita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2019].
  26. «Satin Spar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2019].
  27. 27,0 27,1 «Gypsum, selenite: The mineral gypsum information and pictures» (en anglès). Minerals.net. [Consulta: 16 febrer 2019].
  28. «Guix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guix