Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:12, 26 abr 2019

Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí fou ostikan d'Armènia (778 - 785). El 778 els bizantins van derrotar els àrabs a Cilícia sota la direcció de dos exiliats armenis, Tadjat Antzevatsi i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat estrateg del tema (província) dels Buccel·laris a Anatòlia. Tadjat, per la seva banda, va caure en desgràcia el 780, en arribar al tron l'emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'Antzevasiq, que entrava a terres de l'Ardzruni (pel sud-oest). Des de llavors els nakharars, sobretot els Ardzruni, no van parar de conspirar contra ell. Vers el 782 i amb tota certesa abans del 785, un atac dels khàzars va obligar Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de Derbent. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tadjat va morir. Va governar fins al 785 en què fou nomenat Khozaima ben Khazim.

Bibliografia

René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 188-210.
Canard, M.; Cahen, Cl.; Deny, J.. "Armīniya." Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. Referència. 23 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/arminiya-COM_0064>
"The Conquest of Armenia." Kitāb Futūḥ al-buldān (traducció anglesa). Editor general: Aḥmad b. Yaḥyā al-Balādhūrī. Brill Online, 2016. Referència. 23 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/kitab-futuh-al-buldan-english-translation/the-conquest-of-armenia-COM_ENG_040001>
Al-Baladhuri, Ahmad ibn Jabir. The Origins of the Islamic State, Part I. Trad. Philip Khuri Hitti. Nova York: Universitat de Colúmbia, 1916.
Al-Tabari, Abu Ja'far Muhammad ibn Jarir. The History of al-Ṭabarī, Volume XXXIV: Incipient Decline.. Trad. Joel L. Kraemer. Albany, NY: State University of New York Press, 1989. ISBN 0-88706-874-X.
Ter-Ghevondyan, Aram. The Arab emirates in Bagratid Armenia. Trad. Nina G. Garsoïan. Lisboa: Fundació Calouste Gulbenkian, 1976.
Al-Ya'qubi, Ahmad ibn Abu Ya'qub. Historiae, Vol. 2. Leiden: E. J. Brill, 1883.

Revisió del 08:28, 25 oct 2018 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Enllaç a l'article principal Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 19:12, 26 abr 2019 modifica desfés Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.639 edits m eliminant redirecció de plantilla Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
	{{Infotaula de persona}}		{{Infotaula persona}}
	'''Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí''' fou ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] ([[778]] - [[785]]). El [[778]] els bizantins van derrotar els àrabs a [[Cilícia]] sota la direcció de dos exiliats armenis, [[Tadjat Antzevatsi]] i [[Artavasdes Mamikonian]]. Aquest darrer fou nomenat [[estrateg]] del [[tema (divisió administrativa)\|tema]] (província) dels [[Thema dels Buccel·laris\|Buccel·laris]] a [[Anatòlia]]. Tadjat, per la seva banda, va caure en desgràcia el [[780]], en arribar al tron l'emperadriu [[Irene d'Atenes\|Irene]]. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar patrici i [[generalíssim]] (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'[[Antzevasiq]], que entrava a terres de l'[[Ardzruni]] (pel sud-oest). Des de llavors els [[nakharar]]s, sobretot els [[Ardzruni]], no van parar de conspirar contra ell. Vers el [[782]] i amb tota certesa abans del 785, un atac dels [[khàzar]]s va obligar Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de [[Keran]], però es va declarar una [[epidèmia]] i Tadjat va morir. Va governar fins al [[785]] en què fou nomenat [[Khozaima ben Khazim]].		'''Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí''' fou ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] ([[778]] - [[785]]). El [[778]] els bizantins van derrotar els àrabs a [[Cilícia]] sota la direcció de dos exiliats armenis, [[Tadjat Antzevatsi]] i [[Artavasdes Mamikonian]]. Aquest darrer fou nomenat [[estrateg]] del [[tema (divisió administrativa)\|tema]] (província) dels [[Thema dels Buccel·laris\|Buccel·laris]] a [[Anatòlia]]. Tadjat, per la seva banda, va caure en desgràcia el [[780]], en arribar al tron l'emperadriu [[Irene d'Atenes\|Irene]]. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar patrici i [[generalíssim]] (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'[[Antzevasiq]], que entrava a terres de l'[[Ardzruni]] (pel sud-oest). Des de llavors els [[nakharar]]s, sobretot els [[Ardzruni]], no van parar de conspirar contra ell. Vers el [[782]] i amb tota certesa abans del 785, un atac dels [[khàzar]]s va obligar Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de [[Keran]], però es va declarar una [[epidèmia]] i Tadjat va morir. Va governar fins al [[785]] en què fou nomenat [[Khozaima ben Khazim]].