Vologès IV de Pàrtia: diferència entre les revisions
m eliminant redirecció de plantilla |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Vologès IV''' fou rei de Pàrtia del [[147]] al [[191]]. Era probablement fill de [[Vologès III de Pàrtia]] encara que altres fonts el fan fill de [[Mitridates V de Pàrtia]]. |
'''Vologès IV''' fou rei de Pàrtia del [[147]] al [[191]]. Era probablement fill de [[Vologès III de Pàrtia]] encara que altres fonts el fan fill de [[Mitridates V de Pàrtia]]. |
||
Revisió del 19:30, 26 abr 2019
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II Pàrtia |
| Mort | 191 Pàrtia |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Família | Arsàcides |
| Fills | Vologès V de Pàrtia |
| Pare | Mitridates IV de Pàrtia |
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191. Era probablement fill de Vologès III de Pàrtia encara que altres fonts el fan fill de Mitridates V de Pàrtia.
Vers el 150 va sotmetre el regne de Caracene que probablement es mantenia independent des del 115 o 116. Consolidat al poder, el 161 es va decidir a entrar a Armènia, on va deposar a Sohemo, rei que era senador i cònsol de Roma i va col·locar al tron al seu fill Pacoros. Això va suposar la guerra amb Roma. El 162 el governador de Capadòcia, Sedati Severià va envair Armènia però fou derrotat a Elegeia i es va suïcidar.[1]
El 163 un rei de nom Wael va prendre el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l'emperador Marc Aureli va enviar a Armènia al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainèpolis, que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren); allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al 185. Marci Ver, que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital. El 165 Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei.
El 166 els romans dirigits per Avidi Cassi van entrar a Mesopotàmia creuant l'Eufrates i després el Tigris, arribant fins a Susa. Selèucia del Tigris fou ocupada i l'exèrcit romà va entrar a la capital Ctesifont que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, perquè les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs de l'Imperi.
Vers el 190 es va rebel·lar Osroes II a l'Atropatene, però a la mort del rei el 191 fou Vologès V, de la branca arsàcida d'Armènia, qui es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.
Notes
- ↑ segons Dió Casi, Hist. rom. LXXI, 2
| Precedit per: Vologès III |
Imperi Part | Succeït per: Vologès V |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vologès IV de Pàrtia |