Granollers: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de Rippencito. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
polisèmia
Línia 1: Línia 1:
{{polisèmia}}

{{Infotaula del municipi català|de |Granollers|del |Vallès Oriental|
{{Infotaula del municipi català|de |Granollers|del |Vallès Oriental|

|topònim = Granollers
|topònim = Granollers
|nom_oficial = Granollers
|nom_oficial = Granollers
| escut = Escut de Granollers.svg
| escut = Escut de Granollers.svg
|bandera =
|bandera =
Línia 57: Línia 60:
Les muralles es van començar a bastir el [[1291]] i es van aixecar entre el [[1366]] i el [[1380]] sota el regnat de [[Pere el Cerimoniós|Pere III]]. Van ser enderrocades a finals del segle XIX però es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com a "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que hi havia i tenien una capella al damunt: el de Barcelona, la de Sant Cristòfol; el de Caldes, la de Santa Anna; el de Corró, la de Sant Antoni; el de Bell-lloc, la de Sant Roc, i el de la Roca, la de Santa Esperança. Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.
Les muralles es van començar a bastir el [[1291]] i es van aixecar entre el [[1366]] i el [[1380]] sota el regnat de [[Pere el Cerimoniós|Pere III]]. Van ser enderrocades a finals del segle XIX però es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com a "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que hi havia i tenien una capella al damunt: el de Barcelona, la de Sant Cristòfol; el de Caldes, la de Santa Anna; el de Corró, la de Sant Antoni; el de Bell-lloc, la de Sant Roc, i el de la Roca, la de Santa Esperança. Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.


Durant deu anys, entre [[1462]]-1472, es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de [[Joan el Gran|Joan II]] i la [[Generalitat]]. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la [[Corona d'Aragó]]. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418. El [[segle XV]] encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la Segona [[Guerra de Remença]].
Durant deu anys (1462-72) es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de [[Joan el Gran|Joan II]] i la [[Generalitat]]. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la [[Corona d'Aragó]]. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418. El [[segle XV]] encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la [[Segona Guerra de Remença]].


L'estabilitat del [[segle XVI]], l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova [[Sant Esteve de Granollers|església parroquial gòtica de Sant Esteve]], sobre la romànica del segle XI; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la [[Porxada de Granollers|Porxada]]. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle XVI, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles. Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors, en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.
L'estabilitat del segle XVI, l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova [[Sant Esteve de Granollers|església parroquial gòtica de Sant Esteve]], sobre la romànica del segle XI; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la [[Porxada de Granollers|Porxada]]. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle XVI, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles. Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors, en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.


Durant la [[Guerra del Francès]] (1808-1814), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la [[tercera guerra carlina]] va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins comandats per [[Martí Miret i Caraltó]] [[Assalt de Granollers|van assaltar Granollers]] el [[17 de gener]] de [[1875]] i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.<ref>{{ref-web |url=http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13695/carlins/prenen/granollers |títol=Els carlins prenen Granollers |consulta=1/1/2013 |obra= |editor=Nació Digital |data=27/06/2012 |llengua= }}</ref>
Durant la [[Guerra del Francès]] (1808-14), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la [[tercera guerra carlina]] va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins comandats per [[Martí Miret i Caraltó]] van assaltar Granollers el [[17 de gener]] de [[1875]] i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.<ref>{{ref-web |url=http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13695/carlins/prenen/granollers |títol=Els carlins prenen Granollers |consulta=1/1/2013 |obra= |editor=Nació Digital |data=27/06/2012 |llengua= }}</ref>


A mitjan [[segle XIX]], l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola. La inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876) van ser-ne les causes principals. Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès, i el municipi de [[Palou (Granollers)|Palou]] (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal, amb l'actual carretera com a eix principal.
A mitjan [[segle XIX]], l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola. La inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876) van ser-ne les causes principals. Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès, i el municipi de [[Palou (Granollers)|Palou]] (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal, amb l'actual carretera com a eix principal.
Línia 67: Línia 70:
Durant la [[Segona república espanyola|Segona República]], la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els [[Fets del sis d'octubre|Fets d'Octubre de 1934]]. La [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italo-germana, el [[Bombardeig de Granollers (1938)|primer dels quals]], el [[31 de maig]] de [[1938]], va causar centenars de ferits, morts i molts estralls.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom = Bassa| nom = David | article = Granollers, un minut a l'infern | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 66 | data = abril 2008 | pàgines = p. 18 (annex monogràfic especial ''Catalunya sota les bombes'') |issn = 1695-2014}}</ref> Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa, principalment, de la immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.
Durant la [[Segona república espanyola|Segona República]], la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els [[Fets del sis d'octubre|Fets d'Octubre de 1934]]. La [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italo-germana, el [[Bombardeig de Granollers (1938)|primer dels quals]], el [[31 de maig]] de [[1938]], va causar centenars de ferits, morts i molts estralls.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom = Bassa| nom = David | article = Granollers, un minut a l'infern | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 66 | data = abril 2008 | pàgines = p. 18 (annex monogràfic especial ''Catalunya sota les bombes'') |issn = 1695-2014}}</ref> Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa, principalment, de la immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.


D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina.
D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina. La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalització de diversos partits polítics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que guanya Rafel Ballús, del PSC, el qual serà alcalde fins al 1986, quan serà substituït per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.
La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalització de diversos partits polítics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que guanya Rafel Ballús, del PSC, el qual serà alcalde fins al 1986, quan serà substituït per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.
[[Fitxer:Porxada Granollers-1.jpg|thumb|right|La [[Porxada de Granollers|Porxada]]]]
[[Fitxer:Porxada Granollers-1.jpg|thumb|right|La [[Porxada de Granollers|Porxada]]]]


Línia 76: Línia 78:
{{DemogCat| 1497=193| 1515=233| 1553=236| 1717=1.581| 1787=1.901| 1857=5.260| 1877=6.369| 1887=6.888| 1900=7.419| 1910=8.048| 1920=9.153| 1930=12.699| 1940=13.960| 1950=15.480| 1960=20.194| 1970=30.066| 1981=45.300| 1990=50.562| 1992=52.303| 1994=53.012| 1996=50.951| 1998=51.600| 2000=52.423| 2002=54.634| 2004=56.456| 2006=58.940| 2008=60.122| 2009=60.658| 2010=59.691|2011 = 60.000|2012 = 59.954|2013 = 59.753|2014 = 59.930}}
{{DemogCat| 1497=193| 1515=233| 1553=236| 1717=1.581| 1787=1.901| 1857=5.260| 1877=6.369| 1887=6.888| 1900=7.419| 1910=8.048| 1920=9.153| 1930=12.699| 1940=13.960| 1950=15.480| 1960=20.194| 1970=30.066| 1981=45.300| 1990=50.562| 1992=52.303| 1994=53.012| 1996=50.951| 1998=51.600| 2000=52.423| 2002=54.634| 2004=56.456| 2006=58.940| 2008=60.122| 2009=60.658| 2010=59.691|2011 = 60.000|2012 = 59.954|2013 = 59.753|2014 = 59.930}}


== Transport ==



=== Ferrocarril ===
==Ferrocarril==
[[File:Granollers 063 2010-06-23.jpg|thumb|right|[[ Estació de Granollers Centre]].]]
[[File:Granollers 063 2010-06-23.jpg|thumb|right|[[ Estació de Granollers Centre]].]]
Granollers disposa de dues estacions al seu terme municipal. L'[[estació de Granollers Centre]] és situada a la [[Línia_Barcelona-Granollers-Girona-Figueres-Portbou|línia Barcelona-Girona-Portbou]] i hi tenen parada trens de [[Rodalies de Catalunya]] de les línies [[Línia 2 (Rodalia de Barcelona)|R2]], [[Línia 2 (Rodalia de Barcelona)|R2 Nord]] i [[Línia 8 (Rodalia de Barcelona)|R8]] dels serveis de [[rodalia de Barcelona]] i trens de la línia [[Línia R11|R11]] dels [[Línies de regionals a Catalunya|serveis de regionals]], a més d'altres serveis de [[Llarga Distància Renfe|Llarga Distància]]; mentre que per l'[[estació de Granollers-Canovelles]], situada a la [[línia Barcelona-Ripoll]], hi tenen parada trens de [[Rodalies de Catalunya]] de la línia [[Línia 3 (Rodalia de Barcelona)|R3]] també dels serveis de [[rodalia de Barcelona]]; tots operats per [[Renfe Operadora]]
Granollers disposa de dues estacions al seu terme municipal. L'[[estació de Granollers Centre]] és situada a la [[Línia_Barcelona-Granollers-Girona-Figueres-Portbou|línia Barcelona-Girona-Portbou]] i hi tenen parada trens de [[Rodalies de Catalunya]] de les línies [[Línia 2 (Rodalia de Barcelona)|R2]], [[Línia 2 (Rodalia de Barcelona)|R2 Nord]] i [[Línia 8 (Rodalia de Barcelona)|R8]] dels serveis de [[rodalia de Barcelona]] i trens de la línia [[Línia R11|R11]] dels [[Línies de regionals a Catalunya|serveis de regionals]], a més d'altres serveis de [[Llarga Distància Renfe|Llarga Distància]]; mentre que per l'[[estació de Granollers-Canovelles]], situada a la [[línia Barcelona-Ripoll]], hi tenen parada trens de [[Rodalies de Catalunya]] de la línia [[Línia 3 (Rodalia de Barcelona)|R3]] també dels serveis de [[rodalia de Barcelona]]; tots operats per [[Renfe Operadora]]
Línia 126: Línia 128:
|}
|}


==Política==
==Eleccions==
===Eleccions municipals===
===Eleccions municipals===


Línia 173: Línia 175:


== Personatges il·lustres ==
== Personatges il·lustres ==
{{categoria principal|granollerins}}
=== Esports ===
{{refbegin|3}}
==== Futbol ====
;Esportistes:
{{vegeu també|Categoria:Futbolistes granollerins}}
{{categoria principal|esportistes granollerins}}
* [[Ramon Alfonseda i Pous]], futbolista i president de l'[[Agrupació Barça Jugadors]]
{{categoria principal|jugadors d'handbol granollerins}}
* [[Josep Arenas i Garrell]], futbolista i tècnic de futbol base, músic i impressor; Medalla de la Ciutat de Granollers (2009)

* [[Antoni Barnils i Viñas]], futbolista
* [[Josep Canal i Viñas]], futbolista
* [[David Clotet i Roca]], futbolista
* [[Ángel De Tomás Aguirre]], exfutbolista
* [[Josep Guirado i Femenías]], futbolista i tècnic de futbol base{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Jordi López Felpeto]], futbolista
* [[Gerard López|Gerard López i Segú]], futbolista i [[Selecció de futbol de Catalunya|seleccionador català]]
* [[Julià López i Segú]], futbolista
* [[Sergi López i Segú]], futbolista
* [[Cristòfol Martí i Batalla]], futbolista
* [[Abraham Minero]], futbolista
* [[Abraham Minero]], futbolista
* [[Albert Puigdollers i Saperas]], futbolista
* [[Albert Puigdollers i Saperas]], futbolista
* [[Josep Maria Rodríguez i Ardura]], ''Rodri'', exfutbolista
* [[Isidre Rovira i Tuset]], futbolista
* [[Josep Seguer i Sans]], futbolista
* [[Josep Serratusell i Abella]], futbolista
* [[Marc Valiente]], futbolista


* [[Andreu Basolí i Rabasa]], empresari i pilot de motociclisme
==== Handbol ====
* [[Aleix Espargaró]], pilot de motociclisme
{{vegeu també|Categoria:Jugadors d'handbol granollerins}}
* [[Artur Dorsé]], ciclista
* [[Antoni Barnils i Viñas]], futbolista
* [[Ángel De Tomás Aguirre]], futbolista
* [[Carlos Viver]], jugador i entrenador d'handbol
* [[Cristòfol Martí i Batalla]]
* [[Cristian Malmagro Viaña]], jugador d'handbol
* [[David Clotet i Roca]], futbolista
* [[David Tomás Pérez]], pilot de motociclisme

* [[Eduard Barbany i Pujol]], jugador d'handbol
* [[Eduard Barbany i Pujol]], jugador d'handbol
* [[Joan Barbany i Pujol]], jugador d'handbol
* [[José Antonio Cabrera Sánchez]], jugador d'handbol
* [[Cristian Malmagro Viaña]], jugador d'handbol
* [[Jordi Núñez i Carretero]], jugador d'handbol
* [[Francesc Pregona Ferrer]], jugador d'handbol
* [[Francesc Pregona Ferrer]], jugador d'handbol
* [[Gerard López|Gerard López i Segú]], futbolista i [[Selecció de futbol de Catalunya|seleccionador de Catalunya]]
* [[Miquel Roca i Mas]], exjugador i exentrenador d'handbol, vicepresident de la [[Federació Internacional d'Handbol|IHF]]; Medalla de la Ciutat de Granollers (2011)
* [[Isidre Rovira i Tuset]], futbolista
* [[Carlos Viver]], exjugador i entrenador d'handbol


==== Bàsquet ====
* [[Joan Creus i Custodio]], jugador de bàsquet
* [[Joan Creus i Custodio]], jugador de bàsquet


* [[Joan Barbany i Pujol]], jugador d'handbol
==== Motor ====
* [[Jordi López Felpeto]], futbolista
* [[Andreu Basolí i Rabasa]], empresari i expilot de motociclisme
* [[Jordi Núñez i Carretero]], jugador d'handbol
* [[Aleix Espargaró]], pilot de motociclisme
* [[José Antonio Cabrera Sánchez]], jugador d'handbol
* [[Pol Espargaró]], pilot de motociclisme
* [[Josep Canal i Viñas]], futbolista
* [[David Tomás Pérez]], expilot de motociclisme
* [[Josep Arenas i Garrell]], futbolista i tècnic de futbol base, músic i impressor; Medalla de la Ciutat de Granollers (2009)


* [[Josep Seguer i Sans]], futbolista
==== Ciclisme ====
* [[Artur Dorsé]], ciclista
* [[Josep Serratusell i Abella]], futbolista
* [[Josep Guirado i Femenías]], futbolista i tècnic de futbol base{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Josep Maria Rodríguez i Ardura]], ''Rodri'', futbolista
* [[Julià López i Segú]], futbolista


==== Natació ====
* [[Laia Pons i Areñas]], nedadora
* [[Laia Pons i Areñas]], nedadora


==== Tennis ====
* [[Laura Pous i Tió]], tennista
* [[Laura Pous i Tió]], tennista
* [[Miquel Roca i Mas]], jugador i entrenador d'handbol, vicepresident de la [[Federació Internacional d'Handbol|IHF]]; Medalla de la Ciutat de Granollers (2011)
* [[Marc Valiente]], futbolista
* [[Pol Espargaró]], pilot de motociclisme


* [[Ramon Alfonseda i Pous]], futbolista i president de l'[[Agrupació Barça Jugadors]]
=== Cultura ===
* [[Sergi López i Segú]], futbolista
==== Arquitectura ====
;Arquitectura :
* [[Josep Maria Botey i Gómez]], arquitecte
* [[Josep Maria Botey i Gómez]], arquitecte
* [[Bartomeu Brufalt]], mestre d'obres, autor de [[La Porxada]]
* [[Bartomeu Brufalt]], mestre d'obres, autor de [[La Porxada]]
Línia 234: Línia 232:
* [[Manuel Vega i March]], arquitecte
* [[Manuel Vega i March]], arquitecte


==== Arts plàstiques ====
;Arts plàstiques :
* [[Vicent Albarranch i Blasco]], artista, pintor
* [[Vicent Albarranch i Blasco]], artista, pintor
* Antonio Alcalde (1932), fotògraf
* Antonio Alcalde (1932), fotògraf
Línia 260: Línia 258:
* [[Jaume Oller i Tintó]] (1919-1999), fotògraf, activista veïnal i líder social{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Jaume Oller i Tintó]] (1919-1999), fotògraf, activista veïnal i líder social{{CN|data=agost de 2018}}


==== Arts escèniques ====
;Arts escèniques :
* [[Pep Bou]], actor i mim
* [[Pep Bou]], actor i mim
* [[Agustí Corominas Casals]], cineasta i pedagog{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Agustí Corominas Casals]], cineasta i pedagog{{CN|data=agost de 2018}}
Línia 274: Línia 272:
* [[Teresa Sirvent Oró]], actriu{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Teresa Sirvent Oró]], actriu{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Joan Vidal i Jumbert]], dramaturg, escriptor, periodista i filòleg autodidacta
* [[Joan Vidal i Jumbert]], dramaturg, escriptor, periodista i filòleg autodidacta

==== Música ====
* [[Claudi Arimany]], flautista
* [[Claudi Arimany]], flautista
* [[Marià Bataller i Llonch]], músic, director de coral i compositor de sardanes
* [[Marià Bataller i Llonch]], músic, director de coral i compositor de sardanes
Línia 294: Línia 290:
* [[In Crescendo]], grup vocal, guanyador del programa musical ''[[Oh happy day]]'' de [[Televisió de Catalunya]]{{CN|data=agost de 2018}}
* [[In Crescendo]], grup vocal, guanyador del programa musical ''[[Oh happy day]]'' de [[Televisió de Catalunya]]{{CN|data=agost de 2018}}


;Escriptors:
==== Lletres ====
* [[Eulàlia Canal i Iglésias]], escriptora
* [[Eulàlia Canal i Iglésias]]
* [[Francesc de Paula Cruselles i Terrades]], escriptor
* [[Francesc de Paula Cruselles i Terrades]]
* [[Hermenegild Carrera Miró]], metge i literat{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Hermenegild Carrera Miró]], metge i literat{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Josep Estrada i Garriga]], arqueòleg i historiador, Fill predilecte de Granollers (1987)
* [[Josep Estrada i Garriga]], arqueòleg i historiador, Fill predilecte de Granollers (1987)
Línia 317: Línia 313:
* [[Margarita Tintó i Sala]], historiadora i mestra, Medalla de la Ciutat de Granollers (2008)
* [[Margarita Tintó i Sala]], historiadora i mestra, Medalla de la Ciutat de Granollers (2008)
* [[Joan Triadú i Font]], escriptor i pedagog, mestre del Grup Escolar Ferrer i Guàrdia (1937-1939)
* [[Joan Triadú i Font]], escriptor i pedagog, mestre del Grup Escolar Ferrer i Guàrdia (1937-1939)
* [[David Bassa i Cabanas]], periodista

* [[Joan Besson i Blaya|Joan Besson]], periodista
=== Ciència i medicina ===
* [[Claudi Colomer i Marqués]], periodista, advocat i polític
* [[Lluís Diumaró]], periodista
* [[Manuel Fontdevila i Cruixent]] (1887-1957), periodista, Fill predilecte de Granollers (1932)
* [[Miquel Joseph i Mayol]], periodista
* [[Dani Mateo]], periodista, còmic, actor i presentador de televisió
* [[Paco Monja]], periodista{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Montserrat Ponsa i Tarrés]], periodista, escriptora, pacifista, activista cultural i social, Medalla de la Ciutat de Granollers (2014)
* [[Donat Putx]], periodista musical{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Jordi Riba i Torelló]] (1944), vinculat a l'àmbit audiovisual i aficionat al cinema{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Sandra Sabatés]], periodista i presentadora de televisió
* [[Ferran Salamero i Colomina]] (1905-2001), periodista{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Jordi Sanuy Bassa]], periodista
;Ciència i medicina:
* [[Toni Arrizabalaga]], biòleg, director i conservador del [[Museu de Ciències Naturals de Granollers]]{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Toni Arrizabalaga]], biòleg, director i conservador del [[Museu de Ciències Naturals de Granollers]]{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Manuel Balcells i Díaz]] (1958), metge i polític
* [[Manuel Balcells i Díaz]] (1958), metge i polític
Línia 328: Línia 337:
* [[Antoni Jonch i Cuspinera]] (1916-1992), farmacèutic i zoòleg, Creu de Sant Jordi (1985), Fill predilecte de Granollers (1994)
* [[Antoni Jonch i Cuspinera]] (1916-1992), farmacèutic i zoòleg, Creu de Sant Jordi (1985), Fill predilecte de Granollers (1994)
* [[Salvador Llobet i Reverter]] (1909-1991), professor universitari i geògraf, Fill predilecte de Granollers (1989)
* [[Salvador Llobet i Reverter]] (1909-1991), professor universitari i geògraf, Fill predilecte de Granollers (1989)
* Oriol Muntanya i Tuset, metge, mestre i polític, Medalla de la Ciutat (2005, a títol pòstum)
* Oriol Muntanya i Tuset, metge, mestre i polític, Medalla de la Ciutat (2005, a títol pòstum){{CN}}
* [[Carles Vallbona i Calbó]], metge, Fill predilecte de Granollers (1998), Creu de Sant Jordi (2015)
* [[Carles Vallbona i Calbó]], metge, Fill predilecte de Granollers (1998), Creu de Sant Jordi (2015)
* [[Ramon Torent i Torrabadella]], metge
* [[Ramon Torent i Torrabadella]], metge
Línia 339: Línia 348:
* [[Tomas Torrabadella i Fortuny|Tomàs Torrabadella i Fortuny]] (1848-1912), farmacèutic i aficionat a la fotografia
* [[Tomas Torrabadella i Fortuny|Tomàs Torrabadella i Fortuny]] (1848-1912), farmacèutic i aficionat a la fotografia


=== Gastronomia i restauració ===
;Gastronomia i restauració :
* [[Paco Parellada Riera]], fondista, propietari de la [[Fonda Europa]] i del restaurant [[7 Portes]]{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Paco Parellada Riera]], fondista, propietari de la [[Fonda Europa]] i del restaurant [[7 Portes]]{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Ramon Parellada Garrell]], fondista, propietari de la [[Fonda Europa]]{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Ramon Parellada Garrell]], fondista, propietari de la [[Fonda Europa]]{{CN|data=agost de 2018}}
Línia 346: Línia 355:
* Josep Sabatés, ''[[Pep Salsetes]]'', cuiner i gastrònom{{CN|data=agost de 2018}}
* Josep Sabatés, ''[[Pep Salsetes]]'', cuiner i gastrònom{{CN|data=agost de 2018}}


;Polítics:
=== Periodisme ===
{{vegeu també|llista d'alcaldes de Granollers}}
* [[David Bassa i Cabanas]], periodista
* [[Albert Rivera Díaz]], nedador, advocat i polític {{CN}}
* [[Joan Besson i Blaya|Joan Besson]], periodista
* [[Carles Font i Llopart]] (1918-1995), notari i polític, alcalde de Granollers (1953-1963), fill predilecte de Granollers (1966)
* [[Claudi Colomer i Marqués]], periodista, advocat i polític
* Anna Maria Palé i Llavina, política i promotora social, Medalla de la Ciutat (2006), [[Medalla al treball President Macià|Medalla President Macià]] (2007){{CN}}
* [[Lluís Diumaró]], periodista
* [[Manuel Fontdevila i Cruixent]] (1887-1957), periodista, Fill predilecte de Granollers (1932)
* [[Francesc Torras i Villà]] (1883-1979), industrial i polític, alcalde i diputat provincial. Fill predilecte de Granollers (1923)
* [[Miquel Joseph i Mayol]], periodista
* [[Dani Mateo]], periodista, còmic, actor i presentador de televisió
* [[Paco Monja]], periodista{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Montserrat Ponsa i Tarrés]], periodista, escriptora, pacifista, activista cultural i social, Medalla de la Ciutat de Granollers (2014)
* [[Donat Putx]], periodista musical{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Jordi Riba i Torelló]] (1944), vinculat a l'àmbit audiovisual i aficionat al cinema{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Sandra Sabatés]], periodista i presentadora de televisió
* [[Ferran Salamero i Colomina]] (1905-2001), periodista{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Jordi Sanuy Bassa]], periodista


* [[Francesca Martín i Vigil]], pedagoga i política
=== Política ===
* [[Jaume Camp i Lloreda]], polític i activista cultural
{{vegeu també|Llista d'alcaldes de Granollers}}
* [[Manuel Balcells i Díaz]], metge i polític


* Josep Barangé i Bachs (1902-1903), industrial, polític i alcalde
* [[Jaume Maspons i Camarasa]], polític i agrònom
* [[Jaume Roma i Rodríguez]], economista i polític
* [[Pere Canal i Baliu]], advocat, polític i activista cultural, Medalla de la Ciutat de Granollers (2008)
* [[Jaume Camp i Lloreda]], polític i activista cultural
* [[Josep Serratusell i Sitjes]], polític
* [[Salvador Casanova i Grané]] (1918-1982), polític i activista cultural
* [[Jordi Terrades i Santacreu]], polític, diputat
* Josep Barangé i Bachs (1902-1903), industrial, polític i alcalde{{CN}}
* Ramon Casanovas i Tresseras, polític, promotor i activista cultural, Medalla de la Ciutat (2006)
* [[Carles Font i Llopart]] (1918-1995), notari i polític, alcalde de Granollers (1953-1963), fill predilecte de Granollers (1966)
* [[Josep Garrell i Pubill]], polític
* [[Josep Garrell i Pubill]], polític
* [[Josep Maluquer i Salvador]] (1863-1931), jurista, Fill predilecte de Granollers (1915)
* [[Josep Maluquer i Salvador]] (1863-1931), jurista, Fill predilecte de Granollers (1915)
* [[Francesca Martín i Vigil]], pedagoga i política
* [[Josep Mayoral i Antigas]], polític, alcalde de Granollers
* [[Josep Muntal i Julià]], polític* [[Josep Verde i Aldea]] (1928-2017), polític, Medalla de la Ciutat de Granollers (2005), Creu de Sant Jordi (2011)
* [[Jaume Maspons i Camarasa]], polític i agrònom
* [[Marià Maspons i Labrós]] (1840-1885), advocat i polític, Fill predilecte de Granollers (1885)
* [[Marià Maspons i Labrós]] (1840-1885), advocat i polític, Fill predilecte de Granollers (1885)
* [[Josep Mayoral i Antigas]], polític, alcalde de Granollers
* [[Manuel Balcells i Díaz]], metge i polític
* [[Pere Canal i Baliu]], advocat, polític i activista cultural, Medalla de la Ciutat de Granollers (2008)
* [[Josep Muntal i Julià]], polític
* [[Salvador Casanova i Grané]] (1918-1982), polític i activista cultural
* [[María Ángeles Olano García]], advocada i política
* [[María Ángeles Olano García]], advocada i política

* Anna Maria Palé i Llavina, política i promotora social, Medalla de la Ciutat (2006), [[Medalla al treball President Macià|Medalla President Macià]] (2007)
* Óscar Pelayo Entrialgo, polític i promotor cultural, Medalla de la Ciutat (2002)
* Óscar Pelayo Entrialgo, polític i promotor cultural, Medalla de la Ciutat (2002){{CN}}
* Xavier Quincoces i Boter, activista social i polític, Medalla de la Ciutat (2006, a títol pòstum)
* Xavier Quincoces i Boter, activista social i polític, Medalla de la Ciutat (2006, a títol pòstum){{CN}}

* [[Albert Rivera Díaz]], nedador, advocat i polític
* Ramon Casanovas i Tresseras, polític, promotor i activista cultural, Medalla de la Ciutat (2006)
* [[Jaume Roma i Rodríguez]], economista i polític
* [[Pere Viaplana Riera]] (1920-2016), [[Legió Espanyola|legionari]], polític, president i editor de [[La Revista del Vallès]], Medalla de plata de Granollers {{CN}}
* [[Josep Serratusell i Sitjes]], polític
* [[Jordi Terrades i Santacreu]], polític, diputat
* [[Francesc Torras i Villà]] (1883-1979), industrial i polític, alcalde i diputat provincial. Fill predilecte de Granollers (1923)
* [[Josep Verde i Aldea]] (1928-2017), polític, Medalla de la Ciutat de Granollers (2005), Creu de Sant Jordi (2011)
* [[Pere Viaplana Riera]] (1920-2016), [[Legió Espanyola|legionari]], polític, president i editor de [[La Revista del Vallès]], Medalla de plata de Granollers
* [[Santi Vila i Vicente]], polític
* [[Santi Vila i Vicente]], polític


;Nascuts al Lledoner, actualment pertanyent a Granollers :
=== Altres ===
* [[Joan Sanpera i Torras]], ''[[marquès de les Franqueses|marquès de Les Franqueses]], ''comerciant i mecenes
* [[Maria Lluïsa Algarra i Coma]], primera jutgessa de l'Estat Espanyol, titular del Jutjat de Granollers el 2 de desembre de 1936.<ref>[http://historiamexcat.blogspot.com.es/2011/02/la-primera-jutgessa-espanyola-una.html La primera jutgessa espanyola, una catalana exiliada a Mèxic]</ref>
* Beata [[Maria Anna Mogas i Fontcoberta]] (1827-1886), religiosa, fundadora de la congregació de les [[Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor]]. Filla Predilecta de Granollers (1974)


;Nascuts a l'antic municipi de Palou :
* [[Jordi Baulíes i Cortal]], advocat, politòleg i docent, ex-defensor del Ciutadà de Granollers (1997-2012){{CN|data=agost de 2018}}
* [[Berenguer de Palou I]], bisbe {{CN}}
* [[Berenguer de Palou II]], bisbe {{CN}}

* Lluïsa Salvador i Tuset, mestra, Medalla de la Ciutat de Granollers (2009) {{CN}}

;Altres :

* [[Antoni Tintó i Baró]], primer ''ciutadà'' de Granollers.{{CN|data=agost de 2018}} El [[9 de març]] de [[1922]] el rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] va concedir el títol de [[ciutat]] a Granollers.

* [[Antònia Roura i Barbany]], modista, promotora social, fundadora de la Fundació Privada Antònia Roura per a la gent gran, Filla adoptiva de Granollers (1998)


* [[Bertran de Seva]], noble{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Joan Bretcha i Forns]], activista social i cultural, forner, farmacèutic i músic, Medalla de la Ciutat de Granollers (2011, a títol pòstum)
* [[Pau Carbó i Roca]], teòleg<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014801.xml|títol=Gran Enciclopèdia Catalana: Pau Carbó i Roca|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
* Maria Rosa Clusella i Sala, activista social, exvicepresidenta de l'[[ONCE]]. Medalla de la Ciutat de Granollers (2009, a títol pòstum)
* [[Jaume Corbera i Tiana]] (1846-1927), comerciant, industrial tèxtil, mecenes, Fill predilecte de Granollers (1916)
* [[Antoni Espí i Grau]], mestre docent {{CN|data=agost de 2018}}
* [[Antoni Espí i Grau]], mestre docent {{CN|data=agost de 2018}}
* [[Francesc Estabanell i Demestre]], empresari, polític, President d’Estabanell y Pahisa {{CN|data=agost de 2018}}
* [[Francesc Estabanell i Demestre]], empresari, polític, President d’Estabanell y Pahisa {{CN|data=agost de 2018}}
* [[Mariano Ganduxer Relats]], empresari, intendent mercantil {{CN|data=agost de 2018}}
* [[Mariano Ganduxer Relats]], empresari, intendent mercantil {{CN|data=agost de 2018}}
* [[Josep Garrell i Soto]], activista cultural, Medalla de la Ciutat (2006)
* [[Josep Garrell i Soto]], activista cultural, Medalla de la Ciutat (2006) {{CN}}
* [[Esteve Gilabert de Bruniquer]], notari públic, escrivà de ració del Consell Municipal de Barcelona i síndic de la ciutat (1608)
* [[Esteve Gilabert de Bruniquer]], notari públic, escrivà de ració del Consell Municipal de Barcelona i síndic de la ciutat (1608) {{CN}}
* [[Martí Grivé i Cuní]], bisbe
* [[Martí Grivé i Cuní]], bisbe
* Hermínia Jubany i Berga, activista {{CN|data=agost de 2018}}
* Hermínia Jubany i Berga, activista {{CN|data=agost de 2018}}


* [[Pere Maspons i Camarasa]], comerciant, escriptor i mecenes{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Pere Maspons i Camarasa]], comerciant, escriptor i mecenes{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Maria Lluïsa Algarra i Coma]], primera jutgessa de l'Estat Espanyol, titular del Jutjat de Granollers el 2 de desembre de 1936.<ref>[http://historiamexcat.blogspot.com.es/2011/02/la-primera-jutgessa-espanyola-una.html La primera jutgessa espanyola, una catalana exiliada a Mèxic]</ref>

* Miquel Montané i Molina, activista veïnal, Medalla de la Ciutat de Granollers (2008)
* Miquel Montané i Molina, activista veïnal, Medalla de la Ciutat de Granollers (2008)
* [[Joan Parera i Casanovas]] (1888-1939), industrial, mecenes Fill predilecte de Granollers (1934)
* [[Joan Parera i Casanovas]] (1888-1939), industrial, mecenes Fill predilecte de Granollers (1934)
Línia 420: Línia 421:
* [[Josep Maria Puchades i Benito]], enginyer industrial, topògraf i cartògraf{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Josep Maria Puchades i Benito]], enginyer industrial, topògraf i cartògraf{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Sandro Rey]], vident{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Sandro Rey]], vident{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Francesc d'Assís Ribas i Serra]], mecenes, Fill adoptiu de Granollers (1908)
* [[Francesc d'Assís Ribas i Serra]], mecenes, Fill adoptiu de Granollers (1908) {{CN}}
* [[Miquel de Ricomà]], bisbe
* [[Miquel de Ricomà]], bisbe{{CN}}
* [[Mercè Riera Manté]], promotora social, fundadora d'El Xiprer, Medalla de la Ciutat de Granollers (2007), [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] (2014)
* [[Mercè Riera Manté]], promotora social, fundadora d'El Xiprer, Medalla de la Ciutat de Granollers (2007), [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] (2014)
* [[Antònia Roura i Barbany]], modista, promotora social, fundadora de la Fundació Privada Antònia Roura per a la gent gran, Filla adoptiva de Granollers (1998)
* [[Enrica Roca Florensa]], activista{{CN|data=agost de 2018}}


* [[Enrica Roca Florensa]], activista{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Jordi Baulíes i Cortal]], advocat, politòleg i docent, ex-defensor del Ciutadà de Granollers (1997-2012){{CN|data=agost de 2018}}
* [[Josep Sala i Perramon]], activista cultural i veïnal, fundador de l'[[Esbart Dansaire de Granollers]] (1931){{CN|data=agost de 2018}}
* [[Josep Sala i Perramon]], activista cultural i veïnal, fundador de l'[[Esbart Dansaire de Granollers]] (1931){{CN|data=agost de 2018}}
* [[Jordi Saurí i Conejero]] (1937), activista cultural, social i polític{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Jordi Saurí i Conejero]] (1937), activista cultural, social i polític{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Bertran de Seva]], noble{{CN|data=agost de 2018}}
* [[Joan Bretcha i Forns]], activista social i cultural, forner, farmacèutic i músic, Medalla de la Ciutat de Granollers (2011, a títol pòstum){{CN}}
* [[Pau Carbó i Roca]], teòleg<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014801.xml|títol=Gran Enciclopèdia Catalana: Pau Carbó i Roca }}</ref>
* Maria Rosa Clusella i Sala, activista social, ex-vicepresidenta de l'[[ONCE]]. Medalla de la Ciutat de Granollers (2009, a títol pòstum)
* [[Jaume Corbera i Tiana]] (1846-1927), comerciant, industrial tèxtil, mecenes, Fill predilecte de Granollers (1916) {{CN}}


* [[Antoni Tintó i Baró]], primer ''ciutadà'' de Granollers.{{CN|data=agost de 2018}} El [[9 de març]] de [[1922]] el rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] va concedir el títol de [[ciutat]] a Granollers.
* [[Jaume Traserra i Cunillera]], bisbe
* [[Jaume Traserra i Cunillera]], bisbe
{{refend}}
==Entitats ==
{{Prosa}}


;Equipaments municipals:
=== Nascuts al Lledoner, actualment pertanyent a Granollers ===
* [[Joan Sanpera i Torras]], ''[[marquès de les Franqueses|marquès de Les Franqueses]], ''comerciant i mecenes
* Beata [[Maria Anna Mogas i Fontcoberta]] (1827-1886), religiosa, fundadora de la congregació de les [[Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor]]. Filla Predilecta de Granollers (1974)

=== Nascuts a l'antic municipi de Palou ===
* [[Berenguer de Palou I]], bisbe
* [[Berenguer de Palou II]], bisbe
* Lluïsa Salvador i Tuset, mestra, Medalla de la Ciutat de Granollers (2009)


== Llista d'entitats ==
=== Equipaments ===
[[Fitxer:Teatre de Ponent, Granollers 2009.jpg|miniatura|Teatre de Ponent]]
[[Fitxer:Teatre de Ponent, Granollers 2009.jpg|miniatura|Teatre de Ponent]]
[[Fitxer:Museu de Granollers.JPG|thumb|dreta|Museu de Granollers]]
[[Fitxer:Museu de Granollers.JPG|thumb|dreta|Museu de Granollers]]
Línia 452: Línia 451:
* [[Arxiu Comarcal del Vallès Oriental]]
* [[Arxiu Comarcal del Vallès Oriental]]
* [[Teatre Auditori (Granollers)]]
* [[Teatre Auditori (Granollers)]]
* El ''Teatre de Ponent'' és una sala teatral situada al carrer de Ponent, núm. 60. Es va inaugurar l'any 1999 i té una capacitat per a 140 espectadors.<ref>[http://visitgranollers.com/culturals/teatre-de-ponent/ Teatre de Ponent] a visitgranollers.com</ref>
* El Teatre de Ponent és una sala teatral situada al carrer de Ponent, núm. 60. Es va inaugurar l'any 1999 i té una capacitat per a 140 espectadors.<ref>[http://visitgranollers.com/culturals/teatre-de-ponent/ Teatre de Ponent] a visitgranollers.com</ref>
* [[Can Pedrals|Biblioteca Can Pedrals]]
* [[Can Pedrals|Biblioteca Can Pedrals]]
* [[Escola Municipal de Treball|IES Escola Municipal de Treball]]
* [[Escola Municipal de Treball|IES Escola Municipal de Treball]]
=== Esport ===
;Esport :

{{Prosa}}
* [[Esport Club Granollers]]
* [[Esport Club Granollers]]
* [[Club Atlètic del Vallès]]
* [[Club Atlètic del Vallès]]
Línia 462: Línia 461:
* [[Club Balonmano Granollers]]
* [[Club Balonmano Granollers]]
* [[Club Natació Granollers]]
* [[Club Natació Granollers]]
* Club Triatló Granollers
* Club Triatló Granollers {{CN}}


=== Esbarjo ===
;Esbarjo :
* [[Xics de Granollers]]
* [[Xics de Granollers]]
* [[Cor Infantil Amics de la Unió]]
* [[Cor Infantil Amics de la Unió]]
* [[Drac de Granollers]]
* [[Drac de Granollers]]
=== Urbanisme ===
;Urbanisme :
* [[Parc Torras i Villà]]
* [[Parc Torras i Villà]]


Revisió del 09:24, 29 abr 2019

Per a altres significats, vegeu «Granollers (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaGranollers
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 36′ 30″ N, 2° 17′ 20″ E / 41.60833°N,2.28889°E / 41.60833; 2.28889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalGranollers Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població63.092 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4.234,36 hab./km²)
Llars236 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGranollerí, granollerina
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície14,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCongost Modifica el valor a Wikidata
Altitud145
Limita amb
Canovelles
Montmeló
Parets del Vallès
Lliçà de Vall
Montornès del Vallès
la Roca del Vallès
Vilanova del Vallès
les Franqueses del Vallès
Lliçà d'Amunt Modifica el valor a Wikidata
PatrociniEsteve màrtir i Plàcid de Subiaco Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Batllessa Modifica el valor a WikidataAlba Barnusell i Ortuño (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost93.474.081,36 € (2022) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08401, 08402, 08403, 08404
Fus horari
Codi INE08096 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080961 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgranollers.cat Modifica el valor a Wikidata

Granollers és la capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

La Porxada, edifici renaixentista que servia de llotja de gra, n'és l'edifici més emblemàtic. La Porxada es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. L'edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i està format per 15 columnes d'ordre toscà que sostenen una teulada de quatre vessants.

Al carrer de Corró trobem l'antic hospital de Sant Domènec, ara sala Francesc Tarafa, un exemple d'arquitectura gòtica restaurada. Granollers viu del comerç i de les indústries. Però, a la part sud del terme, el paratge de Palou encara conserva zones agrícoles.

Història

Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l'època romana, moment en què la vila era identificada amb el topònim de Semproniana, que amb el temps va acabar perdent.[1] Fins a l'any 944 no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com a Granularios Subteriore. A partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granollerí.

Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta contínua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 florins que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, Alfons IV declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).

Les muralles es van començar a bastir el 1291 i es van aixecar entre el 1366 i el 1380 sota el regnat de Pere III. Van ser enderrocades a finals del segle XIX però es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com a "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que hi havia i tenien una capella al damunt: el de Barcelona, la de Sant Cristòfol; el de Caldes, la de Santa Anna; el de Corró, la de Sant Antoni; el de Bell-lloc, la de Sant Roc, i el de la Roca, la de Santa Esperança. Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.

Durant deu anys (1462-72) es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de Joan II i la Generalitat. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la Corona d'Aragó. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418. El segle XV encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la Segona Guerra de Remença.

L'estabilitat del segle XVI, l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, sobre la romànica del segle XI; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la Porxada. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle XVI, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles. Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors, en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.

Durant la Guerra del Francès (1808-14), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la tercera guerra carlina va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins comandats per Martí Miret i Caraltó van assaltar Granollers el 17 de gener de 1875 i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.[2]

A mitjan segle XIX, l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola. La inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876) van ser-ne les causes principals. Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès, i el municipi de Palou (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal, amb l'actual carretera com a eix principal.

Durant la Segona República, la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els Fets d'Octubre de 1934. La Guerra Civil (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italo-germana, el primer dels quals, el 31 de maig de 1938, va causar centenars de ferits, morts i molts estralls.[3] Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa, principalment, de la immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.

D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina. La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalització de diversos partits polítics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que guanya Rafel Ballús, del PSC, el qual serà alcalde fins al 1986, quan serà substituït per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.

La Porxada

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 en la modalitat d'handbol.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
193 233 236 1.581 1.901 5.260 6.369 6.888 7.419 8.048

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
9.153 12.699 13.960 15.480 20.194 30.066 45.300 50.562 52.303 52.303

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
50.951 51.600 52.423 54.634 56.456 58.940 60.122 59.691 59.954
 59.930

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
60.174
 60.981
 62.419
 61.983 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata


Ferrocarril

Estació de Granollers Centre.

Granollers disposa de dues estacions al seu terme municipal. L'estació de Granollers Centre és situada a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de les línies R2, R2 Nord i R8 dels serveis de rodalia de Barcelona i trens de la línia R11 dels serveis de regionals, a més d'altres serveis de Llarga Distància; mentre que per l'estació de Granollers-Canovelles, situada a la línia Barcelona-Ripoll, hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de la línia R3 també dels serveis de rodalia de Barcelona; tots operats per Renfe Operadora

Serveis amb parada a Granollers
Línia << >> Servei Estació
Castelldefels terminal rodalia Granollers Centre
Aeroport per Granollers Centre Maçanet-Massanes rodalia Granollers Centre
L'Hospitalet de Llobregat per Vic La Tor de Querol rodalia Granollers-Canovelles
Martorell per Cerdanyola Universitat terminal rodalia Granollers Centre
Barcelona-Sants per Girona Portbou regional Granollers Centre

Eleccions

Eleccions municipals

Resultats electorals - Granollers, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Josep Mayoral i Antigas 10.209 13 43,28%
Convergència i Unió Àlex Sastre i Prieto 3.740 4 15,86%
ERC-Acció Granollers-AM Pep Mur i Planas 2.737 3 11,60%
Ciutadans Enric Meseguer Casas 1.898 2 8,05%
Crida per Granollers-CUP Maria Oliver Reche 1.563 2 6,63%
Partit Popular José María Moya Losilla 1.299 1 5,51%
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa Josep Casasnovas Vaquero 1.087 - 4,61%
Ganemos Granollers José Miguel Acedo Labat 712 - 3,02%
Vox-Partit Família i Vida Josep Canal Iglesias 56 - 0,24%
En blanc 288 - 1,22%
Total 23.715 25
Resultats electorals - Granollers, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Josep Mayoral i Antigas 8.858 13 42,49%
Convergència i Unió Pius Canal i Canals 4.458 6 21,38%
Partit Popular M. Àngels Olano García 2.641 4 12,67%
ICV-EUiA-Entesa Josep Casasnovas Vaquero 1.240 1 5,95%
Acció Granollers-Esquerra-Reagrupament-GI-AMl Pep Mur i Planas 1.216 1 5,83%
Solidaritat Catalana per la Independència Elies Canyelles i Ballús 398 - 1,91%
Plataforma per Catalunya Ricardo Costa Liñares 377 - 1,81%
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Eduardo Beltran Ortega 311 - 1,49%
Som! Granollers Miquel Acedo Labat 289 - 1,39%
Partit Família i Vida Lluís Balsells Abeleira 52 - 0,25%
En blanc 1.007 - 4,83%
Total 21.239 25

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Granollers, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 9.282 31,95
PSC Pere Navarro 4.400 15,14
ERC Oriol Junqueras 3.642 12,53
PPC Alicia Sánchez-Camacho 3.440 11,84
ICV-EUiA Joan Herrera 2.666 9,17
C's Albert Rivera 2.654 9,13
CUP David Fernández 785 2,7
Altres 1.800 8,9
Vots en blanc 379 1,29
Total 29.278

Festa Major de Blancs i Blaus

Article principal: Festa Major de Granollers

Considerada una de les millors festes majors de Catalunya, la Festa Major, que té lloc la setmana de l'últim dijous d'agost, es basa en la recuperació d'una antiga aposta feta a la ciutat l'any 1897. Aquell any, dos rajolers, el Rayo i l'hereu Maynou, van dividir la ciutat un dilluns de juliol competint entre ells per veure qui era capaç de fer més rajoles en una hora. Aquesta és l'anècdota que va generar la creació de les colles de Blancs i Blaus, veritables protagonistes de la festa.

La Festa Major de Granollers té dues característiques molt clares: la rivalitat únicament festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus i la massiva participació de públic, que reuneix a desenes de milers de persones a la festa. L'eix central és una competició entre les dues colles per veure quina anima més la Festa Major. La colla guanyadora disposarà del privilegi d'escollir i portar el pregoner de l'any següent.

Personatges il·lustres

Categoria principal: granollerins
Esportistes
Categoria principal: esportistes granollerins
Categoria principal: jugadors d'handbol granollerins
Arquitectura
Arts plàstiques
Arts escèniques
Escriptors
Ciència i medicina
Gastronomia i restauració
Polítics
Vegeu també: llista d'alcaldes de Granollers
  • Óscar Pelayo Entrialgo, polític i promotor cultural, Medalla de la Ciutat (2002)[cal citació]
  • Xavier Quincoces i Boter, activista social i polític, Medalla de la Ciutat (2006, a títol pòstum)[cal citació]
Nascuts al Lledoner, actualment pertanyent a Granollers
Nascuts a l'antic municipi de Palou
  • Lluïsa Salvador i Tuset, mestra, Medalla de la Ciutat de Granollers (2009) [cal citació]
Altres
  • Antònia Roura i Barbany, modista, promotora social, fundadora de la Fundació Privada Antònia Roura per a la gent gran, Filla adoptiva de Granollers (1998)

Entitats

Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
Equipaments municipals
Teatre de Ponent
Museu de Granollers
Esport
Esbarjo
Urbanisme

Referències

  1. ↑ «L'origen romà de Granollers». L'ombra d'un Somni, 27-11-2012.
  2. ↑ «Els carlins prenen Granollers». Nació Digital, 27-06-2012. [Consulta: 1r gener 2013].
  3. ↑ Bassa, David «Granollers, un minut a l'infern». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 18 (annex monogràfic especial Catalunya sota les bombes). ISSN: 1695-2014.
  4. ↑ La primera jutgessa espanyola, una catalana exiliada a Mèxic
  5. ↑ «Gran Enciclopèdia Catalana: Pau Carbó i Roca».
  6. ↑ Teatre de Ponent a visitgranollers.com

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Granollers&oldid=21045691»