Jahvè (nom propi de Déu): diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 195.53.224.196. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
== Transcripcions == |
== Transcripcions == |
||
Respecte al nom diví en català, l’[[Enciclopèdia Catalana]] comenta: «La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d’autors com [[Jacint Verdaguer]] i [[Joan Alcover]]. Una de les referències més antigues es troba a la [[Biblioteca Pública de Tarragona]], en un manuscrit de l’any 1438 del Pugio Fidei de Ramon Martí, en el qual el tetragrama (יהוה) apareix transcrit com Yohova». A La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat del 1926, apareix el nom diví en la forma Yahuè. I la versió del 1928 de la Fundació Bíblica Catalana utilitza la forma Jahvè. |
|||
Jehovà és potser la forma del nom diví més coneguda en [[català]], fins i tot en [[Jacint Verdaguer]] la va fer servir en obres seves, com ara "[[Poema Canigó|Canigó]]". De tota manera s'ha de dir que existeixen altres variants del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a 2 raons principalment: la primera, que en l'[[alfabet hebreu]] antic no s'escrivien les vocals, per tant es desconeix si aquestes eren EOA, AE, UO o d'altres. La segona, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els jueus, aquesta pronunciació va desaparèixer completament. |
|||
La transcripció del tetragrama com a "Jehovà" va ser un intent dels [[teologia|teòlegs]] [[cristià|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalització" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i sota les consonants són ajuts a la lectura introduïts ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Déu). |
La transcripció del tetragrama com a "Jehovà" va ser un intent dels [[teologia|teòlegs]] [[cristià|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalització" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i sota les consonants són ajuts a la lectura introduïts ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Déu). Els [[diacrític]]s corresponen a la vocalització de אֲדֹנָי (Adonai, "el meu Senyor" {{Pronunciació|hebreu|He-Adonai.ogg}}. Els jueus van deixar de pronunciar el nom de Déu cap al segle III per evitar el risc de pronunciar-ho en va. Per això jueus devots van començar a posar la paraula '' 'ǎdōnā(i)'' en lloc del nom propi mateix. Tot i que els masoretas van deixar les quatre consonants originals en el text, han afegit les vocals ē (en lloc de ă per altres raons) i ā per recordar al lector que pronunciés '' 'ǎdōnā(i)'' sense tenir en compte les consonants. Aquest tret apareix més de sis mil vegades en la Bíblia hebrea. La majoria de les traduccions en [anglès] usen un grup de majúscules per fer el títol 'LORD',(Senyor). Algunes excepcions són la American Standard Version i la New World Translation, que fan servir '''Jehovàh'''. <ref>Theological Wordbook of the Old Testament, tomo 1, Chicago (1980), p.13</ref> |
||
== Pronunciació == |
== Pronunciació == |
||
Revisió del 14:26, 9 maig 2019
יְהֹוָה  | |
|---|---|
| Tipus | teònim Noms de Déu en el judaisme deïtat |
| Context | |
| Basat en | Jahvè |
| Altres | |
| Equivalent | Sabaot, Déu, Déu en el judaisme, Jahvè, Tianzhu (en)  i Shangdi |
Jehovà o Jahvè és, segons la Bíblia on apareix citat unes 7.000 vegades, el nom propi de Déu. És una de les transcripcions de יהוה. Aquestes lletres corresponen aproximadament a YHWH, YHVH, JHWH o JHVH, segons la transliteració escollida (les vocals no s'escriuen en hebreu antic). Aquest grup de quatre lletres s'anomena tetragrama o "tetragràmaton".
Significat
Segons la tradició jueva, el tetragrama està relacionat amb la forma causativa de l'imperfectiu del verb hebreu הוה (ha·wah, "ser, esdevenir"), i voldria dir "(Ell) farà -o fa- que s'esdevingui".
Algunes tradicions li donen el significat de "L'Ésser Immutable". Segons la Bíblia, així es va revelar a Moisès (Èxode 3:14 i 6:2-8). Aquestes ho justifiquen amb l'argument que el tetragrama vindria de tres formes verbals amb la mateixa arrel YWH: les paraules HYH haya [היה]: "ell era", HWH howê [הוה]: "ell és", i YHYH yihiyê [יהיה]: "ell serà" es combinarien per donar la idea d'atemporalitat.
Transcripcions
Respecte al nom diví en català, l’Enciclopèdia Catalana comenta: «La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d’autors com Jacint Verdaguer i Joan Alcover. Una de les referències més antigues es troba a la Biblioteca Pública de Tarragona, en un manuscrit de l’any 1438 del Pugio Fidei de Ramon Martí, en el qual el tetragrama (יהוה) apareix transcrit com Yohova». A La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat del 1926, apareix el nom diví en la forma Yahuè. I la versió del 1928 de la Fundació Bíblica Catalana utilitza la forma Jahvè.
La transcripció del tetragrama com a "Jehovà" va ser un intent dels teòlegs cristians de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalització" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i sota les consonants són ajuts a la lectura introduïts a posteriori, per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Déu). Els diacrítics corresponen a la vocalització de אֲדֹנָי (Adonai, "el meu Senyor" (
? i escolteu-ne la pronunciació en hebreu). Els jueus van deixar de pronunciar el nom de Déu cap al segle III per evitar el risc de pronunciar-ho en va. Per això jueus devots van començar a posar la paraula 'ǎdōnā(i) en lloc del nom propi mateix. Tot i que els masoretas van deixar les quatre consonants originals en el text, han afegit les vocals ē (en lloc de ă per altres raons) i ā per recordar al lector que pronunciés 'ǎdōnā(i) sense tenir en compte les consonants. Aquest tret apareix més de sis mil vegades en la Bíblia hebrea. La majoria de les traduccions en [anglès] usen un grup de majúscules per fer el títol 'LORD',(Senyor). Algunes excepcions són la American Standard Version i la New World Translation, que fan servir Jehovàh. [1]
Pronunciació
Malgrat que la pronunciació del nom de Déu no està clara, sí que és possible d'esbrinar-la fins a cert punt segons els compostos hebreus. Tot seguit es mostren en aquesta taula alguns exemples.
| Nom en Hebreu | transcripció | Forma del nom en català | Significat |
|---|---|---|---|
| יאזניהוּ | ya'ăzanyâh | Jaazanies | Jah escolta |
| יאשׁיּהו | yô'shîyâh | Josies | Aquell guarit per Jah |
| יאתרי | ye'âtheray | Jeaterai | Guiat per Jah |
| יבחר | yibchar | Ibhar | Jah tria |
| יבניה | yibneyâh | Ibneies | Jah construeix |
| יבניּה | yibnîyâh | Ibnijes | Aquell a qui Jah edifica |
| יברכיהוּ | yeberekyâhû | Jeberequies | Jah beneeix |
| יגדּליהוּ | yigdalyâhû | Igdalies | Jah és gran |
| ידידיה | yedîydeyâh | Jedidies | Estimat per Jah |
| ידיה | yedâdâh | Jedaies | Alabat per Jah |
| ידעיה | yeda'yâh | Jedaies | Jah ha sabut |
| יהּ | yâhh | Jah | Jah (forma curta del nom diví) |
| יהוּא | yêhû' | Jehu | Jah és Ell |
| יהואחז | yehô'âchâz | Jehoacaz | Jehovà ha mesurat |
| יהואשׁ | yehô'âsh | Jehoas | Donat per Jah |
| יהוה | yehôvâh | Jehovah | Jehovà o Yavé (forma llarga del nom diví) |
| יהוזבד | yehôzâbâd | Jehozabad | Jehovà ha proveït |
| יהוחנן | yehôchânân | Jehohanan | Jehovà ha donat |
| יהוידע | yehôyâdâ‛ | Jehoiadà | Jehovà sap |
| יהויכין | yehôyâkîyn | Jehoiaquin | Jehovà estableix |
| יהויקים | yehôyâqîym | Jehoiaquim | Jehovà aixeca |
| יהויריב | yehôyârîyb | Jehoiarib | Jehovà lluita |
| יהונדב | yehônâdâb | Jehonadab | Jehovà ho vol |
| יהונתן | yehônâthân | Jonatàs o Jehonathan | Jehovà ha donat |
| יהוסף | yehôsêph | Josep | Jehovà ha afegit |
| יהועדּה | yehô‛addâh | Jehoadà | Jehovà ha engalanat |
| יהועדּן | yehô‛addân | Jehoaddan | Jehovà s'alegra |
| יהוצדק | yehôtsâdâq | Jehozadac o Josedec | Jehovà és just |
| יהורם | yehôrâm | Jehoram o Joram | Jehovà és exaltat |
| יהושׁבע | yehôsheba‛ | Jehoseba | Jehovà ha jurat |
| יהושׁבעת | yehôshab‛ath | Jehosabeat | Jehovà és una promesa |
| יהושׁע | yehôshûa‛ | Josuè o Jehosuè | Jehovà és salvació |
| יהושׁפט | yehôshâphâṭ | Jehosafat | Jehovà ha jutjat |
Origen de la creença en Jehovà com a Déu únic
Hi ha estudiosos que creuen que la creença monoteista en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'Aton imposada per Akhenaton i que podria haver estat duta fins a terres aramees a través dels apiru, un poble que havia saquejat l'Egipte antic; aquesta teoria, però, no compta amb gaires proves sòlides que la recolzin.
Altres creuen que es tracta d'una evolució local dels déus de la zona: si bé la gran majoria de creences hi eren politeistes, també era habitual que hi hagués un déu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un déu únic.
Les inscripcions més antigues que fan esment de Jehovà semblen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos éssers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Així, una gerra de ceràmica trobada a Kuntillet Ajrud, datada entre el 950 i el 850 aC, portava la inscripció: "A Yahweh de Samaria i a la seva Aixera". Una altra inscripció trobada en una tomba de Jirbet el-Qom, datada entre el 800 i 700 aC, diu: "Que Yhaweh beneeixi a Uriyahu, ja que la seva Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deessa. Cap així la possibilitat que Jehovà evolucionés d'un consort de la deessa que va acabar adoptant el paper principal.
Segons l'arqueòleg William G. Dever, els hebreus adoraven diferents déus: Jehovà va evolucionar d'un simple déu consort de la deessa Aixera passant a adoptar el paper de Déu nacional i finalment sent venerat com a Déu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un zoroastrisme de caràcter monoteista), va rebutjar la resta de divinitats convertint la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.[2]
Al·leluia
L'expressió 'Al·leluia' significa lloeu Jah, forma abreujada de 'Jehovà'
Bibliografia
- W. G. Dever. Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud. Bulletin of the American Schools of Oriental Research nº 255. Pp. 21-37. 1984. (anglès)
Referències
- ↑ Theological Wordbook of the Old Testament, tomo 1, Chicago (1980), p.13
- ↑ William G. Dever, "Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel" (Eerdmans, 2005)
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jahvè |