Beatus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m substitueixo infotaunla
m neteja d'infotaules i altres canvis menors
Línia 51: Línia 51:
[[Fitxer:Beatos stemma.jpg|Stemma dels manuscrits dels beatus]]
[[Fitxer:Beatos stemma.jpg|Stemma dels manuscrits dels beatus]]


==Referències==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}


Línia 60: Línia 60:
* [[Wilhelm Neuss|Neuss, Wilhelm]], ''Die Apokalypse des hl. Johannes in der altspanischen und altchristichen Bibel-illustration'', Münster, 1930
* [[Wilhelm Neuss|Neuss, Wilhelm]], ''Die Apokalypse des hl. Johannes in der altspanischen und altchristichen Bibel-illustration'', Münster, 1930


==Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
* {{GEC|0008501}}
* {{GEC|0008501}}



Revisió del 20:46, 22 maig 2019

Per a altres significats, vegeu «Beat (desambiguació)».
Infotaula d'obra artísticaBeatus

Modifica el valor a Wikidata
Miniatura del Beatus Morgan, fol. 174v
Miniatura d'un beatus
Foli afegit al Beatus de Tábara on es mostra un scriptorium en una torre amb els diferents especialistes que treballen amb els còdexs (miniaturistes, cal·lígrafs)

Els beatus (o beats) són els còdexs amb miniatures derivats del Comentari a l'Apocalipsi de Beat de Lièbana, en què s'interpretava el llibre de l'Apocalipsi de Sant Joan.

Beat va plasmar en escrit i segurament també en imatges la lluita del mal contra les forces triomfants del bé i del cel, i explicava com seria la segona vinguda de Crist i la fi del món. L'obra original es va perdre, però fou molt copiada i n'han arribat als nostres dies fins a 24 còpies, conegudes com a beatus, realitzades la majoria a les scriptoria dels monestirs castellans entre els segles IX i XIII.[1]

Per fer aquestos beatus, calia la cooperació entre diversos monjos, segons es mostra a una làmina de la torre del monestir de Tábara (vegeu il·lustració): el pergaminer, el copista, l'il·lustrador i l'enquadernador. El nom d'alguns d'aquestos artistes s'ha conservat. Els monestirs productors eren de Lleó, Zamora, Palència, Burgos i la Rioja. Cada beatus tenia unes 90 il·lustracions relacionades amb l'Apocalipsi; a vegades incorporava altres passatges de la Bíblia i dels sants pares, seccions que es van anar afegint amb els anys; també es van acabar incorporant genealogies i mapes. El dibuix és esplèndid i de gran colorit i força expressiva; la iconografia deriva de models nord-africans i carolingis. Destaca la simbologia vegetal i numèrica i l'animalística de caràcter fantasiós, que marcarà l'evolució de la iconografia romànica.

A Catalunya es conserven el Beatus de Girona i el Beatus de la Seu d'Urgell, importats; el Beatus de Torí és una còpia del Beatus de Girona feta a Catalunya.

Inventari dels beatus conservats

Per ordre cronològic i per famílies de manuscrits els beatus il·luminats són els següents:

Beatus del grup I

Beatus del grup IIa

Beatus del grup IIb

  • Beatus de Tábara (968-970; Madrid, Archivo Histórico Nacional, Cod. 1097B)
  • Beatus de Girona (975; Arxiu de la Catedral de Girona, Ms. 7)
  • Beatus de Torí (1100; Torí, Biblioteca Nazionale Universitaria, Sgn I.II.1; còpia feta a Catalunya del Beatus de Girona)
  • Beatus Ryland (1175; Manchester, John Rylands Library, Latin MS 8)
  • Beatus de Cardeña (1180; conservat fragmentat en quatre biblioteques diferents; la part principal al Museo Arqueológico Nacional de Madrid; manquen folis)
  • Beatus de Arroyo (1a meitat del s. XIII; París, Biblioteca Nacional, Nouv. Acq. Lat. 2290 i 1 foli a Nova York, Bernard H. Breslauer Collection, Paul Getty Museum)
  • Beatus de Las Huelgas (s. XIII, Nova York, Pierpont Morgan Library, Ms M.429)

A més, en diverses biblioteques es conserven fragments (a vegades un o dos folis, sovint no il·luminats): Beatus de Sahagún, de l'ACA, de la Biblioteca de Montserrat, de l'Arxiu Històric Provincial de Zamora (Beato_de_Zamora), etc.[2]

El beatus d'Alcobaça (Biblioteca Nacional de Portugal. Signatura: Códice Alcobacense - ALC. 247; copiat el segle XIII a Santa Maria de Alcobaça, Leiria, Portugal) és un rar exemplar no il·luminat.[3] Accés a la còpia digitalizada (Apocalipse_de_Alcobaça)

Stemma de les diferents famílies dels beatus

Stemma dels manuscrits dels beatus

Referències

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.54. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 
  2. Els fragments s'han recollit també en un facsímil: https://www.facsimilefinder.com/facsimiles/fragments-of-beatus-facsimile
  3. http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/mc/registro-memoria-unesco/2015/comentarios-libro-apocalipsis/b-alcobaca.html

Bibliografia

  • Williams, John, The Illustrated beatus: a corpus of the illustrations of the commentary on the Apocalypse, Londres: Harvey Miller, 1994-2003 (5 volums: 1. Introduction. 2. The ninth and tenth centuries. 3. The tenth and eleventh centuries. 4. The eleventh and twelfth centuries. 5. The twelfth and thirteenth centuries)
  • Yarza Luaces, Joaquin, Beato de Liébana. Manuscritos iluminados. Barcelona, Moleiro, 1998
  • Actas de simposio para el estudio de los códices del "Comentario al Apocalipsis" de Beato de Liébana, Madrid, 1978-1980
  • Neuss, Wilhelm, Die Apokalypse des hl. Johannes in der altspanischen und altchristichen Bibel-illustration, Münster, 1930

Enllaços externs

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatus