Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC): diferència entre les revisions

Senador romà
	valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
	65 aC – 65 aC ; Juntament amb: Luci Manli Torquat
Pretor

Luci Aureli Cota
Nom original	(la) L. Aurelius M.f. Cotta
Biografia
Naixement	Data desconeguda; antiga Roma
Mort	segle I aC (>44 aC) ; valor desconegut
Cònsol de la República de Roma ; en exercici del poder suprem
	1 de gener del 65 aEC – 1 de gener del 64 aEC
	← Marc Emili Lèpid ; Luci Volcaci Tul·le Luci Juli Cèsar ; Gai Marci Fígul →
Juntament amb	Luci Manli Torquat
Dades personals
Religió	Politeisme
Activitat
Ocupació	Polític
Període	República Romana tardana
Partit	Popular
Família
Família	Aureli Cota
Pares	Luci Aureli Cotta
Germans	Marc Aureli Cota, Gai Aureli Cota i Aurèlia
	Signatura
Senador romà
	valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
	65 aC – 65 aC ; Juntament amb: Luci Manli Torquat
Pretor

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 10:18, 24 maig 2019

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Aureli» i el cognomen és «Cotta».

Luci Aureli Cotta (en llatí: Lucius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà. Era fill del tribú de la plebs Luci Aureli Cotta i nebot de Gai Aureli Cotta i de Marc Aureli Cotta.

Va ser pretor l'any 70 aC quan es va aprovar la lex Aurelia judiciaria que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribuns de l’erari (tribuni aerarii), que tenia per objectiu principal privar al senat romà del dret exclusiu d'actuar com a jutges, i que altres estaments de l'estat participessin en les funcions judicials.

L'any 65 aC van ser elegits cònsols Publi Corneli Sul·la i Publi Autroni Pet, però Cotta i Luci Manli Torquat els van acusar a tots dos del delicte d’ambitus. Els van condemnar i els dos acusadors van ser elegits cònsols en el seu lloc.

No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de Catilina per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que va ser descoberta i frustrada. L'any 64 aC Cotta va ser censor, però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició i les maquinacions dels tribuns de la plebs. L'any 63 aC, després d'haver-se desarticulat la conspiració de Catilina, Cotta va proposar al senat una supplicatio per Ciceró, amb el qual sembla que eren amics. Més endavant va ser un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.

Durant la guerra civil Cotta va ser partidari de Juli Cèsar, ja que era parent de la mare d'aquest, Aurèlia. Quan Cèsar va obtenir el triomf total, va córrer el rumor de què Cotta, que llavors era quindecemvir, proposaria el conferiment a Cèsar del títol de Rex amb la justificació de què els parts, contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei. Aquest proposta mai es va fer efectiva.

Després de l’assassinat de Cèsar el 44 aC, Cotta, ple de desesperació, no va assistir a les sessions del senat i va abandonar la política. Ciceró l'elogia com a persona de considerable talent i gran prudència.^[1]

Referències

↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 868.

[1] Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 868.

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Cognom romà|[[Gens Aurèlia|Aureli]]|[[Cotta]]}}
+{{Cognom romà|[[Gens Aurèlia|Aureli]]|Cotta}}
 {{Infotaula persona
 | carrec        = [[Cònsol romà|Cònsol]] de la [[República de Roma]] {{mida|1=<br />en exercici del poder suprem}}
@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 |signatura      = Firmadeaureliocotta.png
 }}
-'''Luci Aureli Cotta''' ({{lang-la|Lucius Aurelius Cotta}}) fou fill del tribú de la plebs [[Luci Aureli Cotta (tribú de la plebs)|Luci&nbsp;Aureli Cotta]] i nebot de [[Gai Aureli Cotta III|Gai&nbsp;Aureli Cotta]] i de [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Marc&nbsp;Aureli Cotta]].
+'''Luci Aureli Cotta''' (en {{lang-la|Lucius Aurelius Cotta}}) va ser un [[magistrat romà]]. Era fill del [[tribú de la plebs]] [[Luci Aureli Cotta (tribú de la plebs)|Luci&nbsp;Aureli Cotta]] i nebot de [[Gai Aureli Cotta III|Gai&nbsp;Aureli Cotta]] i de [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Marc&nbsp;Aureli Cotta]].
-Fou [[pretor]] el {{aC|70}} any en què es va aprovar la ''[[lex Aurelia judiciaria]]'' que va encarregar els judicis a una cort formada per [[Senador romà|senadors]], [[Cavaller romà|cavallers]] i els tribuns de l’erari&nbsp;(''[[tribuni aerarii]]''), que tenia per objectiu privar al [[senat romà]] del dret exclusiu de jutjar als [[cavaller romà|cavallers]].
+Va ser [[pretor]] l'any {{aC|70}} quan es va aprovar la ''[[lex Aurelia judiciaria]]'' que va encarregar els judicis a una cort formada per [[Senador romà|senadors]], [[Cavaller romà|cavallers]] i els tribuns de l’erari&nbsp;(''[[tribuni aerarii]]''), que tenia per objectiu principal privar al [[senat romà]] del dret exclusiu d'actuar com a jutges, i que altres estaments de l'estat participessin en les funcions judicials.
-El {{aC|65}} foren elegits cònsols [[Publi Corneli Sul·la (cònsol 66&nbsp;aC)|Publi&nbsp;Corneli Sul·la]] i [[Publi Autroni Pet (cònsol electe)|Publi&nbsp;Autroni Pet]], però ambdós foren acusats per Cotta i per [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci&nbsp;Manli Torquat]] del delicte d’''[[ambitus]]'', i els dos acusadors foren elegits cònsols en el seu lloc.
+L'any {{aC|65}} van ser elegits cònsols [[Publi Corneli Sul·la (cònsol 66&nbsp;aC)|Publi&nbsp;Corneli Sul·la]] i [[Publi Autroni Pet (cònsol electe)|Publi&nbsp;Autroni Pet]], però Cotta i [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci&nbsp;Manli Torquat]] els van acusar a tots dos del delicte d’''[[ambitus]]''. Els van condemnar i els dos acusadors van ser elegits cònsols en el seu lloc.
-No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de [[Catilina]] per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que fou descoberta i frustrada. El {{aC|64}} Cotta fou [[censor roma|censor]], però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició dels [[tribuns de la plebs]]. El {{aC|63}}, després de la supressió de la [[conspiració de Catilina]], Cotta va proposar al senat una ''[[supplicatio]]'' per [[Ciceró]], i després va gaudir de la seva amistat i fou un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.
+No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de [[Catilina]] per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que va ser descoberta i frustrada. L'any {{aC|64}} Cotta va ser [[censor roma|censor]], però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició i les maquinacions dels [[tribuns de la plebs]]. L'any {{aC|63}}, després d'haver-se desarticulat la [[conspiració de Catilina]], Cotta va proposar al senat una ''[[supplicatio]]'' per [[Ciceró]], amb el qual sembla que eren amics. Més endavant va ser un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.
-Durant la [[guerra civil]] Cotta fou partidari de [[Juli Cèsar]]. Quan aquest darrer va obtenir el triomf total, va córrer el rumor de què Cotta, que llavors era [[quindecemvir]], proposaria el conferiment a Cèsar del títol de ''Rex'' amb la justificació de què els [[parts]], contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei; aquest proposta mai es va fer efectiva.
+Durant la [[guerra civil]] Cotta va ser partidari de [[Juli Cèsar]], ja que era parent de la mare d'aquest, [[Aurèlia (mare de Juli Cèsar)|Aurèlia]]. Quan Cèsar va obtenir el triomf total, va córrer el rumor de què Cotta, que llavors era [[quindecemvir]], proposaria el conferiment a Cèsar del títol de ''Rex'' amb la justificació de què els [[parts]], contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei. Aquest proposta mai es va fer efectiva.
+Després de l’assassinat de Cèsar el {{aC|44}}, Cotta, ple de desesperació, no va assistir a les sessions del senat i va abandonar la política. Ciceró l'elogia com a persona de considerable talent i gran prudència.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=868 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
+== Referències ==
+{{referències}}
-Després de l’assassinat de Cèsar el {{aC|44}}, Cotta va abandonar la política.
 {{Cònsols romans|690}}
 {{Censors romans}}