Lviv: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: "fins el"
Línia 70: Línia 70:
Anomenada en honor de Lev (Lleó), fill major de [[Daniel de Galítsia|Daniel]], rei de [[Rutènia]], va ser la capital del [[Principat de Galítsia-Volínia|Regne de Galítsia-Volínia]] de 1272 a 1349, quan va ser conquerida pel rei [[Casimir III|Casimir III el Gra]]<nowiki/>n. Des de 1434, va ser la capital regional del voivodat de Rutènia al [[Regne de Polònia]]. El 1772, després de la [[Primera partició de Polònia|Primera Partició de Polònia]], esdevingué la capital del Regne dels Habsburg de Galícia i Lodomèria dins l'Imperi Austriac. Durant aquest període la ciutat esdevingué un important centre cultural. El 1910 va arribar a ser la quarta ciutat de l'[[Imperi Austrohongarès]] amb una població de 310.000 habitants. El 1918, per poc temps, fou la capital de la [[República Popular d'Ucraïna|República Popular Ucraïnesa]] Occidental per incorporar-se finalment el 1919 a Polònia. En el període entre guerres, Lviv fou la tercera ciutat de Polònia i un el segon centre cultutral acadèmic i cultural del país. A més, va ser el centre del voivodat de Lviv de la [[Segona República Polonesa]].
Anomenada en honor de Lev (Lleó), fill major de [[Daniel de Galítsia|Daniel]], rei de [[Rutènia]], va ser la capital del [[Principat de Galítsia-Volínia|Regne de Galítsia-Volínia]] de 1272 a 1349, quan va ser conquerida pel rei [[Casimir III|Casimir III el Gra]]<nowiki/>n. Des de 1434, va ser la capital regional del voivodat de Rutènia al [[Regne de Polònia]]. El 1772, després de la [[Primera partició de Polònia|Primera Partició de Polònia]], esdevingué la capital del Regne dels Habsburg de Galícia i Lodomèria dins l'Imperi Austriac. Durant aquest període la ciutat esdevingué un important centre cultural. El 1910 va arribar a ser la quarta ciutat de l'[[Imperi Austrohongarès]] amb una població de 310.000 habitants. El 1918, per poc temps, fou la capital de la [[República Popular d'Ucraïna|República Popular Ucraïnesa]] Occidental per incorporar-se finalment el 1919 a Polònia. En el període entre guerres, Lviv fou la tercera ciutat de Polònia i un el segon centre cultutral acadèmic i cultural del país. A més, va ser el centre del voivodat de Lviv de la [[Segona República Polonesa]].


Després de la invasió [[Campanya de Polònia|germano]]-[[Invasió soviètica de Polònia|soviètica]] de Polònia el 1939, Lviv va passar a formar part de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] fins al 30 de juny del 1941 quan és conquerida per l'exèrcit alemany. L'agost del mateix any, Lviv, ara reanomenada de nou Lemberg, s'incorpora al [[Districte de Galítsia]] dins el [[Govern General]]. Durant el període d'ocupaciño alemanya la poblaciño jueva fou perseguida concentrant-la en el [[gueto de Lvov]] per ser posteriorment traslladats al camp d'extermini de BelzeclAl final de la guerra, entre 1944-46 hi va haver un intercanvi forçat de població entre Polònia i la Ucraïna soviètica, fins al punt que la població polonesa, fins aleshores majoritària, gairebé va desaparèixer de la ciutat El 1991 es va convertir en part de l'estat independent d'Ucraïna.
Després de la invasió [[Campanya de Polònia|germano]]-[[Invasió soviètica de Polònia|soviètica]] de Polònia el 1939, Lviv va passar a formar part de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] fins al 30 de juny del 1941 quan és conquerida per l'exèrcit alemany. L'agost del mateix any, Lviv, ara reanomenada de nou Lemberg, s'incorpora al [[Districte de Galítsia]] dins el [[Govern General]]. Durant el període d'ocupació alemanya la població jueva fou perseguida concentrant-la en el [[gueto de Lvov]] per ser posteriorment traslladats al camp d'extermini de Belzec. Cap els darrers anys de la guerra, entre 1944-46, hi va haver un intercanvi forçat de població entre Polònia i la Ucraïna soviètica, fins al punt que la població polonesa, fins aleshores majoritària, gairebé va desaparèixer de la ciutat El 1991 es va convertir en part de l'estat independent d'Ucraïna.


== Etimologia i formes del nom ==
== Etimologia i formes del nom ==

Revisió del 20:45, 24 maig 2019

Plantilla:Infotaula geografia políticaLviv
Львів (uk) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Fotomuntatge
Imatge
SobrenomМісто Лева Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 50′ 33″ N, 24° 01′ 56″ E / 49.8425°N,24.0322°E / 49.8425; 24.0322
PaísUKR Ucraïna
ProvínciaÓblast de Lviv Província de Lviv
DistricteMunicipi de Lviv
Capital de
Regne de Galitzia i Lodomèria (1772–1918)
bezirk de Lemberg (fr) Tradueix (1854–1918)
República Popular d'Ucraïna Occidental (1918–1918)
voivodat de Lwów (1920–1939)
província de Lviv (1939–)
Lviv City Council (en) Tradueix (1940–2020)
Lviv urban hromada (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població717.273 (2022) Modifica el valor a Wikidata (3.941,06 hab./km²)
Idioma oficialUcraïnès
Geografia
Superfície182 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perPoltva River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud296
Limita amb
Dades històriques
FundadorDaniel de Galítsia Modifica el valor a Wikidata
Creació1256 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
octubre 1648Siege of Lvov (en) Tradueix
octubre 1655 (Julià)Siege of Lviv (en) Tradueix
1939Battle of Lwów (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrociniSant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governAndrí Sadovýi (oc) Tradueix (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuLviv City Council (en) Tradueix , Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal79000
Fus horari
Prefix telefònic322 Modifica el valor a Wikidata
Identificador KOATUU4610100000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lublin (2004–)
Vílnius (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcity-adm.lviv.ua Modifica el valor a Wikidata
Facebook: lviv.adm Modifica el valor a Wikidata

Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en jiddisch: לעמבערג, Lemberyk; en bielorús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia). La ciutat és considerada un del principals centres culturals del país.

Història

Anomenada en honor de Lev (Lleó), fill major de Daniel, rei de Rutènia, va ser la capital del Regne de Galítsia-Volínia de 1272 a 1349, quan va ser conquerida pel rei Casimir III el Gran. Des de 1434, va ser la capital regional del voivodat de Rutènia al Regne de Polònia. El 1772, després de la Primera Partició de Polònia, esdevingué la capital del Regne dels Habsburg de Galícia i Lodomèria dins l'Imperi Austriac. Durant aquest període la ciutat esdevingué un important centre cultural. El 1910 va arribar a ser la quarta ciutat de l'Imperi Austrohongarès amb una població de 310.000 habitants. El 1918, per poc temps, fou la capital de la República Popular Ucraïnesa Occidental per incorporar-se finalment el 1919 a Polònia. En el període entre guerres, Lviv fou la tercera ciutat de Polònia i un el segon centre cultutral acadèmic i cultural del país. A més, va ser el centre del voivodat de Lviv de la Segona República Polonesa.

Després de la invasió germano-soviètica de Polònia el 1939, Lviv va passar a formar part de la Unió Soviètica fins al 30 de juny del 1941 quan és conquerida per l'exèrcit alemany. L'agost del mateix any, Lviv, ara reanomenada de nou Lemberg, s'incorpora al Districte de Galítsia dins el Govern General. Durant el període d'ocupació alemanya la població jueva fou perseguida concentrant-la en el gueto de Lvov per ser posteriorment traslladats al camp d'extermini de Belzec. Cap els darrers anys de la guerra, entre 1944-46, hi va haver un intercanvi forçat de població entre Polònia i la Ucraïna soviètica, fins al punt que la població polonesa, fins aleshores majoritària, gairebé va desaparèixer de la ciutat El 1991 es va convertir en part de l'estat independent d'Ucraïna.

Etimologia i formes del nom

Bandera de Lviv, amb el lleó.
Armes de Lviv, amb el lleó.

Lviv va ser anomenada en honor del príncep Lev (Lleó) Danílovitx (Лев Данилович o Лев I Дани́лович, ca. 1228 - ca. 1301), el fill del fundador de la ciutat, Danilo Hàlitski (Данило Галицький, també Данило I Романович, Danilo I, Romànovitx, 1201—1264). És per això que la simbologia de la ciutat inclou el lleó.

El nom de la ciutat canvia força depenent de l'idioma també a causa de la seva llarga història a cavalld e diferents països o Imperis:

La majoria d'idiomes, però, usen en l'actualitat el nom oficial de Lviv. Antigament fou coneguda a la majoria de països llatins amb variants del llatí Leopolis, com ara Leòpolis, Leópolis o Liòpuli.

Demografia, etnografia

D'acord amb el cens de l'any 2001, la ciutat tenia 758,500 habitants,[1] el 88,1% dels quals eren ucraïnesos, el 8,9% russos, l'0,9% polonesos, el 0,4% bielorussos, el 0,3% jueus i el 0,1% armenis.[2][3] Unes 200.000 persones més hi venien a treballar diàriament des de la rodalia. Tot i així, hi ha una gran diversitat d'etnicitats que hi viuen o han deixat la seva petjada a la ciutat, a part dels ucraïnesos, en particular la comunitat jueva, armènia i polonesa, amb els seus barris històrics respectius.

Economia i cultura

Logo modern de la ciutat, amb les paraules "Lviv, oberta al món".

La ciutat és seu d'una gran quantitat d'indústries i de centres d'educació superior, com ara la Universitat de Lviv i la Universitat Politècnica de Lviv. Té una orquestra filharmònica, a més de l'Òpera de Lviv, en aquest teatre s'estrenà el 1910, dirigida pel músic català Antonio Ribera, l'òpera de Wagner, L'anell del nibelung. El centre històric és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i té un gran nombre de tresors i meravelles arquitectòniques. Lviv va celebrar el seu 750è aniversari el setembre de 2006.

Fills il·lustres

Notes i referències

Església portada del poble de Kryvka (Кри́вка, a l'óblast de Lviv), forma part del museu d'arquitectura tradicional de Xevtxenkivskyi Hai a Lviv. És un exemple d'arquitectura dels boiky o boikos, als Carpats.
  1. ↑ Number and composition population of L'VIV REGION by data, All-Ukrainian population census 2001 (Cens oficial d'Ucraïna del 2001) (en ucraïnès i anglès). Consultat l'11 desembre 2010.
  2. ↑ Number and composition population of L'VIV REGION, All-Ukrainian population census 2001 (Cens oficial d'Ucraïna del 2001) (en ucraïnès i anglès). Consultat l'11 desembre 2010.
  3. ↑ Історія міста / Historical Background: Lviv's History (Història de la ciutat), a la pàgina ArchiLviv, sub-pàgina oficial de l'ajuntament (en ucraïnès i anglès). consultat 11 desembre 2010.

Galeria d'imatges

  • Vista des del Castell Alt.
    Vista des del Castell Alt.
  • Vista d'una part de Lviv amb el Castell Alt a segon pla, en un gravat del s. XVII.
    Vista d'una part de Lviv amb el Castell Alt a segon pla, en un gravat del s. XVII.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lviv
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lviv&oldid=21208754»