Francesc Martí i Viladamor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Va escriure totes les seves obres com "Francisco Martí y Viladamor" |
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
Malgrat que l'autor havia anunciat que preparava un ''Espejo de catalanes'', no va arribar a acabar-lo ni a publicar-lo mai. |
Malgrat que l'autor havia anunciat que preparava un ''Espejo de catalanes'', no va arribar a acabar-lo ni a publicar-lo mai. |
||
==Referències== |
== Referències == |
||
{{ |
{{Referències}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 05:33, 1 juny 2019
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 agost 1616  Puigcerdà |
| Mort | 21 desembre 1687 (71 anys) Perpinyà |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, enviat |
Francisco Martí y Viladamor o Francesc Martí i Viladamor (Puigcerdà, 30 d'agost de 1616 - Perpinyà, 21 de desembre del 1687)[1][2] format a Barcelona com a jurisconsult fou fiscal de la Batllia General de Catalunya i un dels enviats al Congrés de Münster el 1646 per negociar la pau amb el Regne de França, traí l'encàrrec del Consell de Cent i de la Diputació del General, conspirant per a la incorporació del Rosselló a França. Al seu retorn a Catalunya fou desposseït dels seus càrrecs i el 1652 passà a França on fou protegit del bisbe Pèire de Marca.[3]
Obres
Va escriure, una desena d'obres, els títol de les quals són:[4]
- El verdadero ángel de luz, 1640. Conservat en còpies manuscrites.
- Avisos del castellano fingido al insigne Principado de Cataluña. Barcelona: Gabriel Nogués, 1641.
- Noticia universal de Cataluña. [Barcelona : Sebastià de Cormellas, 1640]. Sense peu d'impremta, però d'aquest impressor; mentre estava treballant aquesta obra en defensa de Catalunya en les turbulències de 1640 (Guerra dels Segadors), va sortir la «'Proclamación Católica de Sala, que tenia un plantejament similar, i va haver de fer modificacions per a evitar repeticions. Encarregada pel Consell de Cent de Barcelona, va tenir un gran èxit i se'n feren dues edicions més en 1641, impreses per Llorenç Déu i el mateix Cormellas, a més d'una traducció al portuguès publicada a Lisboa també en 1641.
- Delirios de la pasión en la muerte de la envidia. Barcelona: Llorenç Déu, 1641.
- Cataluña en Francia, Castilla sin Cataluña, y Francia contra Castilla. Barcelona: Llorenç Déu, 1641. L'obra es publicà però fou retirada immediatament de la circulació per les autoritats per la postura obertament profrancesa; en 1643 torna al mercat, amb l'afegit d'un nou plec on explica la prohibició.
- Catalonia sub Urbano foeliciter renata, amota vi iustitiaque eminente: politica vera, regimen certum optimae reipublicae. Barcelona: Sebastià de Cormellas, 1642. Publicada sota el pseudònim de Marc Tixell, probablement per la prohibició de l'obra anterior.
- Triunfos del amor, gloria del afecto, fiestas de la lealtad verdadera. Barcelona: por Gabriel Nogués, 1642. També publicada sense nom d'autor, encara que apareix en un poema acròstic a l'interior.
- Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae; pro jure eligendi Christianissimum Monarcham. Barcelona: Sebastià de Cormellas, 1644.[5]
- Defensa de la autoridad en las eclesiásticas personas del Principado de Cataluña. Barcelona: Pedro Juan Dexeu, 1646. Publicada quan era advocat de la Batllia de Catalunya, sobre el fet de tres capitulars de la catedral de Barcelona.
- Manifiesto de la fidelidad catalana y perversidad enemigo. [París : Imprimerie royale], 1646.[6] Obra que, en defensar els arguments contraris a la posició de les autoritats catalanes durant la negociació de la pau, va provocar la seva desgràcia.
- Temas de la locura. ó embustes de la malicia. París: Julien Jacquin, 1648. És una autodefensa i resposta jurídica al seu procés judicial, i en concret a l'al·legació de Dídac Cisteller (Barcelona, 1647) que l'acusava. En ella explica detalladament la seva activitat política i les seves obres.
Malgrat que l'autor havia anunciat que preparava un Espejo de catalanes, no va arribar a acabar-lo ni a publicar-lo mai.
Referències
- ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 386-388 [Consulta: 2 octubre 2013].
- ↑ Antón Pelayo, Javier; Jiménez Sureda, Montse «Francisco Martí i Viladamor: un pro-francés durante la "Guerra dels Segadors"». Manuscrits, nº 9, Enero 1991, pàg. 289-304.
- ↑ «Francesc Martí i Viladamor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gascón García, Jesús «Publicar en tiempos convulsos: problemas bibliográficos en algunas ediciones de Francesc Martí i Viladamor durante la Guerra de Cataluña (1640-1652)». Titivillus, nº 1, 2015, pàg. 341-358.
- ↑ Torres Amat en cita una altra impressió feta a Viena (Àustria), de la qual diu que hi havia un exemplar a la biblioteca de carmelites descalços de Barcelona: no se'n coneix cap exemplar enlloc i probablement és una errada de Torres.
- ↑ [La datació i l'impressor, desconegudes fins al moment, es troben a: Jesús Gascón García. "Publicar en tiempos convulsos: problemas bibliográficos en algunas ediciones de Francesc Martí i Viladamor durante la Guerra de Cataluña (1640-1652)". Titivillus. Nº 1 (2015), p. 341-358]