Cèl·lula vegetal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 80.224.89.53. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
No hi havia majuscula a principi de frase
Línia 6: Línia 6:
Les cèl·lules vegetals són molt diferents de les cèl·lules dels organismes que pertanyen als altres eucariotes. Els principals caràcters distintius són:
Les cèl·lules vegetals són molt diferents de les cèl·lules dels organismes que pertanyen als altres eucariotes. Els principals caràcters distintius són:
* Un gran vacúol central, envoltat d'una membrana (el [[tonoplast]]), que manté la turgència de la cèl·lula i controla els intercanvis de molècules entre el citosol i la saba. Aquests vacúols serveixen de galledes de les escombraries a les cèl·lules vegetals, al final de la vida de la cèl·lula, aquests vacúols ocupen el 90% de l'espai cel·lular.
* Un gran vacúol central, envoltat d'una membrana (el [[tonoplast]]), que manté la turgència de la cèl·lula i controla els intercanvis de molècules entre el citosol i la saba. Aquests vacúols serveixen de galledes de les escombraries a les cèl·lules vegetals, al final de la vida de la cèl·lula, aquests vacúols ocupen el 90% de l'espai cel·lular.
* una [[Paret cel·lular|paret]] pectocel·lulosica feta de [[cel·lulosa]] i de [[proteïnes]] i, en molts casos, de [[lignina]] dipositada pel protoplast fora de la membrana cel·lular. Es diferencia clarament de la paret cel·lular dels [[bolet]]s, feta de [[quitina]], i dels [[procariotes]], feta de [[peptidoglicans]].
* Una [[Paret cel·lular|paret]] pectocel·lulosica feta de [[cel·lulosa]] i de [[proteïnes]] i, en molts casos, de [[lignina]] dipositada pel protoplast fora de la membrana cel·lular. Es diferencia clarament de la paret cel·lular dels [[bolet]]s, feta de [[quitina]], i dels [[procariotes]], feta de [[peptidoglicans]].
* els [[Plasmodesme|plasmodesmes]], als porus de la paret cel·lular, que permet a cada cèl·lula vegetal comunicar amb les cèl·lules adjacents. Aquest sistema és diferent de la xarxa d'[[hifes]] present en els bolets.
* Els [[Plasmodesme|plasmodesmes]], als porus de la paret cel·lular, que permet a cada cèl·lula vegetal comunicar amb les cèl·lules adjacents. Aquest sistema és diferent de la xarxa d'[[hifes]] present en els bolets.
* els [[plastidi]]s, en particular els [[cloroplast]]s que contenen la [[clorofil·la]], aquest pigment que dóna a les plantes el seu color verd i que intervé en el procés de la [[fotosíntesi]].
* Els [[plastidi]]s, en particular els [[cloroplast]]s que contenen la [[clorofil·la]], aquest pigment que dóna a les plantes el seu color verd i que intervé en el procés de la [[fotosíntesi]].
* l'absència de [[centríol]]s que són presents a les cèl·lules animals.
* L'absència de [[centríol]]s que són presents a les cèl·lules animals.


Com les altres cèl·lules eucariotes, les cèl·lules vegetals posseeixen típicament un nucli, que conté l'essència de l'[[ADN]] cel·lular, i dels [[mitocondris]], les «fàbriques» de la cèl·lula. Tanmateix, certes parts dels teixits d'una planta viva moren de manera selectiva per ser útils a la planta i no consumir nodriments.
Com les altres cèl·lules eucariotes, les cèl·lules vegetals posseeixen típicament un nucli, que conté l'essència de l'[[ADN]] cel·lular, i dels [[mitocondris]], les «fàbriques» de la cèl·lula. Tanmateix, certes parts dels teixits d'una planta viva moren de manera selectiva per ser útils a la planta i no consumir nodriments.

Revisió del 14:36, 2 juny 2019

Estructura d'una cèl·lula vegetal

La cèl·lula vegetal és la unitat elemental que constitueix qualsevol organisme vegetal, i comprèn generalment un nucli cel·lular envoltat d'un citoplasma, diversos orgànuls o plasts, i tot protegit per una membrana cel·lular.

Característiques distintives

Les cèl·lules vegetals són molt diferents de les cèl·lules dels organismes que pertanyen als altres eucariotes. Els principals caràcters distintius són:

  • Un gran vacúol central, envoltat d'una membrana (el tonoplast), que manté la turgència de la cèl·lula i controla els intercanvis de molècules entre el citosol i la saba. Aquests vacúols serveixen de galledes de les escombraries a les cèl·lules vegetals, al final de la vida de la cèl·lula, aquests vacúols ocupen el 90% de l'espai cel·lular.
  • Una paret pectocel·lulosica feta de cel·lulosa i de proteïnes i, en molts casos, de lignina dipositada pel protoplast fora de la membrana cel·lular. Es diferencia clarament de la paret cel·lular dels bolets, feta de quitina, i dels procariotes, feta de peptidoglicans.
  • Els plasmodesmes, als porus de la paret cel·lular, que permet a cada cèl·lula vegetal comunicar amb les cèl·lules adjacents. Aquest sistema és diferent de la xarxa d'hifes present en els bolets.
  • Els plastidis, en particular els cloroplasts que contenen la clorofil·la, aquest pigment que dóna a les plantes el seu color verd i que intervé en el procés de la fotosíntesi.
  • L'absència de centríols que són presents a les cèl·lules animals.

Com les altres cèl·lules eucariotes, les cèl·lules vegetals posseeixen típicament un nucli, que conté l'essència de l'ADN cel·lular, i dels mitocondris, les «fàbriques» de la cèl·lula. Tanmateix, certes parts dels teixits d'una planta viva moren de manera selectiva per ser útils a la planta i no consumir nodriments.

Tipus de teixits

Les tres principals classes de cèl·lules vegetals es poden diferenciar d'acord amb l'estructura histològica que formen: les arrels, les tiges i les fulles. Totes les plantes tenen aquests tipus de teixits.

Aquests tipus de cèl·lules vegetals són classificats segons l'estructura de la seva paret cel·lular i les característiques dels seus protoplasts. Les plantes tenen una paret cel·lular primària, i de vegades una paret secundària igualment. Aquests dos elements determinen la funció de cada cèl·lula individual.

  • Epidermis, l'embolcall extern de la planta.
  • Teixit vascular, que assegura el transport dels elements en tota la planta.
  • Teixit assimilador, que assegura la fotosíntesi i l'emmagatzematge del midó. El parènquima, parets primàries primes, poden no tenir paret secundària i es poden desenvolupar en els teixits més especialitzats de la planta.
  • Teixits de suport:
    • Col·lènquima. Són parets primàries desigualment espesses, reagrupades per assegurar el suport de les parts de la planta en creixement.
    • Esclerènquima. Són parets secundàries espesses, que serveixen de suport a les parts de la planta que no creixen.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cèl·lula vegetal
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cèl·lula_vegetal&oldid=21261565»