Diferència entre revisions de la pàgina «Seminola»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Sense canvi de mida ,  fa 1 any
correcció
m (#QQ18: Estandaritzant sintaxi de fitxer obsoleta)
(correcció)
El 6 d'octubre del 1823 uns 70 caps seminola discutiren el projecte de trasllat vers [[Oklahoma]] amb el governador de Florida, William duVal. Després de la [[Indian Removal Act]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stewart |nom=Mark |títol=The Indian Removal Act: Forced Relocation |url=https://books.google.es/books?id=byc87B1MceMC&pg=PA18&dq=Indian+Removal+Act+cherokee+chickasaw&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMI7JCnluvuyAIVgl0aCh3-Bw2I#v=onepage&q=Indian%20Removal%20Act%20cherokee%20chickasaw&f=false |llengua=anglès |editorial=Capstone |data=2006 |pàgines=18 |isbn=0756524520}}</ref> el 1832 se signà el Tractat de Fort Gibson, però no el signaren ni Micanopy ni Eematla/King Philip, cosa que li restaria efectivitat.
 
Tot i així, pel Tractat de Payne’s Landing del 1832 foren ordenats a abandonar Florida i a marxar cap a l'Oest del MississippiMississipí ([[Oklahoma]]), però això no afectava a aquells que tenien sang negra. Per això gran part de la tribu es va rebel·lar sota el comandament d'Asi Yoholo o [[Osceola]](1804-1838) el nom del qual volia dir "Beguda Negra", i que s'havia casat amb Checoter/Morning Dew, una esclava fugida que no era afectada pel trasllat i a qui més d'un cop van intentar rescatar els caçadors d'esclaus.
 
El trasllat s'iniciaria l'1 de desembre del 1835, però el 28 de desembre del 1835 Osceola degollà una columna de 107 soldats del general Dade, i matà Charley Emathla, cap seminola partidari de marxar cap a Oklahoma, i al general William Thompson, agent indi a Fort King. Inicià així una guerra sanguinolenta des de l'1 de gener del 1836 que acabaria el 1842, amb la mort de mil cinc-cents soldats i la pèrdua de 10 milions de $. Els principals dirigents seminola foren també Jumper, Alligator i Micanopy, i s'enfrontaren uns 3.000 guerrers contra 200.000 soldats. L'octubre del 1837 Osceola fou empresonat a traïció amb Micanopy i 11 més a San Agustin pel general T.S. Jesup quan anaven a demanar la llibertat de King Philip, i morí el 20 de gener del 1838 a Fort Moutrie (Charleston, [[Carolina del Nord]]).

Menú de navegació