Arengada: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegiment de dades DCVB
Afegiment de dades DCVB
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Arengades 2015-11-14-948.jpg|thumb|Arengades en la tradicional caixa circular]]
[[Fitxer:Arengades 2015-11-14-948.jpg|thumb|Arengades en la tradicional caixa circular]]
[[Fitxer:Nonell Natura morta amb cebes i arengada.jpg|thumb|[[Isidre Nonell]] ''Natura morta d'arengada'', [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]].]] També rep el nom de ''sardina de bóta''.
[[Fitxer:Nonell Natura morta amb cebes i arengada.jpg|thumb|[[Isidre Nonell]] ''Natura morta d'arengada'', [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]].]]
L{{'}}'''arengada''' és una preparació culinària tradicional que consisteix en una [[sardina]] salada en [[salmorra]]. El nom deriva d'[[areng]] però sempre es fa amb una sardina.
L{{'}}'''arengada''' és una preparació culinària tradicional que consisteix en una [[sardina]] salada en [[salmorra]]. El nom deriva d'[[areng]] però sempre es fa amb una sardina. També rep el nom de ''sardina de bóta''.


No s'ha de confondre, com passa sovint, el nom del peix ''areng'' amb ''arengada'', ja que aquest segon nom es refereix només a la preparació culinària de la sardina en salmorra.
No s'ha de confondre, com passa sovint, el nom del peix ''areng'' amb ''arengada'', ja que aquest segon nom es refereix només a la preparació culinària de la sardina en salmorra.

Revisió del 13:40, 8 juny 2019

Arengades en la tradicional caixa circular
Isidre Nonell Natura morta d'arengada, Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

L'arengada és una preparació culinària tradicional que consisteix en una sardina salada en salmorra. El nom deriva d'areng però sempre es fa amb una sardina. També rep el nom de sardina de bóta.

No s'ha de confondre, com passa sovint, el nom del peix areng amb arengada, ja que aquest segon nom es refereix només a la preparació culinària de la sardina en salmorra.

Les arengades fetes amb sardines de mida grossa i de menor qualitat gastronòmica es coneixien popularment com civils o guàrdies civils.

Tradicionalment les arengades es disposaven en els comerços on es venien sobre cèrcols de fusta. S'acostumava a embolicar-les amb paper i aixafar-les en el muntant d'una porta, per facilitar la seva neteja.[1]

En ser un peix molt salat es pot posar en remull en aigua de 5 (perquè perdessin una mica de sal) fins a 24 hores (perquè quedi dessalada gairebé del tot).

Se'n consumien moltes en els anys de penúria després de la guerra civil espanyola i s'acostumaven a acompanyar amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, amb escalivada, pa amb tomàquet, etc. També se'n pot fer una amanida fent la sardina a tires.[2][3][4]

Les arengades han donat lloc a moltes dites i frases fetes: Val més ser cap d'arengada que cua de rajada, No caguis arengades que són salades.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arengada
  1. «Les arengades» (en català). Esmorzars de forquilla. [Consulta: 18 novembre 2015].
  2. «Amanida d'arengada» (en català). gastroteca.cat. [Consulta: 18 novembre 2015].
  3. «Amanida d'arengada» (en català). La cuina d'en Camil. [Consulta: 18 novembre 2015].
  4. «Amanida d'arengada, escalivada i poma» (en català). TV3 - Cuines. [Consulta: 18 novembre 2015].