Servaci de Tongeren: diferència entre les revisions
m neteja i/o estandardització d'infotaules |
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
'''Servaci de Tongeren''', en neerlandès ''Servaas van Maastricht'', en llatí ''Servatius'', en francès ''Servais de Tongres'' ([[Armènia]], s. IV - [[Maastricht]], Països Baixos, ca. [[384]], o segle V) hauria estat el darrere [[bisbat de Lieja|bisbe de Tongeren]] que va residir a [[Tongeren]] abans que la seu es traslladés a [[Maastricht]].<ref>Karl Mühlek, [http://www.bautz.de/bbkl/s/s2/servatius_b_v_t.shtml Servatius], ''Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons'', Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN {{ISBN|978-3-88309-068-9}} (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) {{DE}}</ref> És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica, i se'n celebra el ''[[dies natalis]]'' el [[13 de maig]]. Com a ''[[sants de glaç|sant de glaç]]'', està invocat contra el gel i la febre. |
'''Servaci de Tongeren''', en neerlandès ''Servaas van Maastricht'', en llatí ''Servatius'', en francès ''Servais de Tongres'' ([[Armènia]], s. IV - [[Maastricht]], Països Baixos, ca. [[384]], o segle V) hauria estat el darrere [[bisbat de Lieja|bisbe de Tongeren]] que va residir a [[Tongeren]] abans que la seu es traslladés a [[Maastricht]].<ref>Karl Mühlek, [http://www.bautz.de/bbkl/s/s2/servatius_b_v_t.shtml Servatius], ''Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons'', Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN {{ISBN|978-3-88309-068-9}} (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) {{DE}}</ref> És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica, i se'n celebra el ''[[dies natalis]]'' el [[13 de maig]]. Com a ''[[sants de glaç|sant de glaç]]'', està invocat contra el gel i la febre. |
||
==Biografia== |
== Biografia == |
||
[[Fitxer:Servaas.jpeg|esquerra|200px|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|thumb]] |
[[Fitxer:Servaas.jpeg|esquerra|200px|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|thumb]] |
||
[[Fitxer:MaastrichtNoodkist04.jpg|thumb|esquerra|200px|Reliquiari del sant, s. XII, a St Servaas.]] |
[[Fitxer:MaastrichtNoodkist04.jpg|thumb|esquerra|200px|Reliquiari del sant, s. XII, a St Servaas.]] |
||
Revisió del 18:02, 13 juny 2019
 Escultura al pont de Maastricht, per Charles Vos (1934) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Servatius; en neerlandès: Servaas, en francès: Servais segle IV o V Armènia |
| Mort | ca. 384 o mitjan segle V Maastricht (Països Baixos) |
| Sepultura | Sankt-Servaas (Maastricht) |
Bishop of Tungrorum (en)  | |
| Diòcesi: Roman Catholic Diocese of Tongeren (en)  | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
| sant, bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Maastricht |
| Festivitat | 13 de maig |
| Esdeveniment significatiu | Bisbe de Tongres i Maastricht (ca. 380 o s. V), potser llegendari |
| Iconografia | Robes de bisbe |
 | |
Servaci de Tongeren, en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres (Armènia, s. IV - Maastricht, Països Baixos, ca. 384, o segle V) hauria estat el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es traslladés a Maastricht.[1] És venerat com a sant per l'Església catòlica, i se'n celebra el dies natalis el 13 de maig. Com a sant de glaç, està invocat contra el gel i la febre.
Biografia
No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al segle IV. Un bisbe, nomenat Sarbatios o Arovatius ha participat en el Concili de Sàrdica (actualment Sofia) que va defensar la teoria de la trinitat i oposar-se a l'arrianisme. No és segur que Sarbatios i Servaci siguin la mateixa persona, i recerques recents dubten que Sarbatios i Servatio Tungrorum Episcopus siguin un, i situen Servaci cap a mitjan segle V.[2] La llegenda accepta que va morir el 384 a Maastricht i que va ser sebollit al cementiri de la Via Bèlgica, fora les muralles.
Altres autors qüestionen la seva existència. Relíquies i sants eren arguments útils per a la cristianització i es van «crear» molts sants a partir de tradicions, confusions i troballes de restes a antigues necròpolis romans.[3]
Veneració
Les llegendes van continuar formant-se després d'una primera hagiografia encarregada pel capítol de l'església de Maastricht a Gregori de Tours, que contribuí a estendre'n el culte. Aquest culte va atènyer el seu apogeu vers 1170-80, quan el poeta Heinrich van Veldeke va redactar un poema en limburguès «Sente Servas».[2]
El bisbe Monulf va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any 550, que va formar la cleda de la futura basílica de Sant Servaci de Maastricht.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Servaci de Tongeren |
- ↑ Karl Mühlek, Servatius, Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons, Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) (alemany)
- ↑ 2,0 2,1 Karl Mühlek, ibídem
- ↑ Peter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225