Pierre Gassendi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules
m neteja d'infotaules i altres canvis menors
Línia 7: Línia 7:
|data_defuncio = {{Data defunció i edat|1655|10|24|1592|01|22}}
|data_defuncio = {{Data defunció i edat|1655|10|24|1592|01|22}}
|lloc_defuncio = [[París]], [[França]]
|lloc_defuncio = [[París]], [[França]]
|ciutadania =
|etnia =
|ocupacio = [[Filosofia]], [[Matemàtiques]], [[Astronomia]]
|ocupacio = [[Filosofia]], [[Matemàtiques]], [[Astronomia]]
|organitzacio = Universitat d'[[Ais de Provença]]<br>Collège Royal (avui [[Collège de France]]
|organitzacio = Universitat d'[[Ais de Provença]]<br>Collège Royal (avui [[Collège de France]]
Línia 16: Línia 14:
|influencies_de = [[Epicureisme]]<br>[[Lucreci]]
|influencies_de = [[Epicureisme]]<br>[[Lucreci]]
|premis = Un cràter de la [[Lluna]] porta el seu nom
|premis = Un cràter de la [[Lluna]] porta el seu nom
|religio =
}}
}}


Línia 35: Línia 32:
És conegut per haver tractat de reconciliar l'[[atomisme]] d'[[Epicur]] amb el pensament [[cristianisme|cristià]]. Fou amic de [[Thomas Hobbes]], entusiasta de [[Galileo Galilei]], [[Nicolau Copèrnic]] i [[Johannes Kepler]], alhora que adversari del [[cartesianisme]]<ref name="Hatch"></ref> (va mantenir relació epistolar amb [[René Descartes]], presentant-li les seves objeccions) i de l'[[aristotelisme]] escolàstic.
És conegut per haver tractat de reconciliar l'[[atomisme]] d'[[Epicur]] amb el pensament [[cristianisme|cristià]]. Fou amic de [[Thomas Hobbes]], entusiasta de [[Galileo Galilei]], [[Nicolau Copèrnic]] i [[Johannes Kepler]], alhora que adversari del [[cartesianisme]]<ref name="Hatch"></ref> (va mantenir relació epistolar amb [[René Descartes]], presentant-li les seves objeccions) i de l'[[aristotelisme]] escolàstic.


==Obra==
== Obra ==
[[File:Gassendi - Romanum calendarium compendiose expositum, 1654 - 880721 F.jpeg|thumb|''Romanum calendarium'']]
[[File:Gassendi - Romanum calendarium compendiose expositum, 1654 - 880721 F.jpeg|thumb|''Romanum calendarium'']]
Probablement el seu anti[[aristotelisme]] es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè el seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: ''Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics)'', (Grenoble, 1624).<ref>{{Versaleta|Joy}}, pàgina 30.</ref> En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus [[pirronisme|pirrònic]].
Probablement el seu anti[[aristotelisme]] es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè el seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: ''Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics)'', (Grenoble, 1624).<ref>{{Versaleta|Joy}}, pàgina 30.</ref> En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus [[pirronisme|pirrònic]].
Línia 66: Línia 63:
| volum =
| volum =
| exemplar = Num. 156
| exemplar = Num. 156
| data =
| mes =
| mes =
| any = 1966
| any = 1966
Línia 84: Línia 80:
| capítol =
| capítol =
| urlcapítol =
| urlcapítol =
| editor =
| títol = Gassendi the Atomist
| títol = Gassendi the Atomist
| url = http://www.brill.com/pierre-gassendis-philosophy-and-science
| url = http://www.brill.com/pierre-gassendis-philosophy-and-science
Línia 91: Línia 86:
| volum =
| volum =
| edició =
| edició =
| data =
| mes =
| mes =
| any = 2005
| any = 2005
Línia 123: Línia 117:
| volum =
| volum =
| edició =
| edició =
| data =
| mes =
| mes =
| any = 2007
| any = 2007
Línia 148: Línia 141:
| capítol =
| capítol =
| urlcapítol =
| urlcapítol =
| editor =
| títol = Gassendi the Atomist
| títol = Gassendi the Atomist
| url = http://www.google.cat/books?id=ZjU4nq2ARzAC
| url = http://www.google.cat/books?id=ZjU4nq2ARzAC
Línia 155: Línia 147:
| volum =
| volum =
| edició =
| edició =
| data =
| mes =
| mes =
| any = 2002
| any = 2002
Línia 180: Línia 171:
| capítol =
| capítol =
| urlcapítol =
| urlcapítol =
| editor =
| títol = Pierre Gassendi and the Birth of Early Modern Philosophy
| títol = Pierre Gassendi and the Birth of Early Modern Philosophy
| url = http://books.google.cat/books?id=DXcDE9-F2ScC
| url = http://books.google.cat/books?id=DXcDE9-F2ScC
Línia 187: Línia 177:
| volum =
| volum =
| edició =
| edició =
| data =
| mes =
| mes =
| any = 2007
| any = 2007
Línia 219: Línia 208:
| volum =
| volum =
| edició =
| edició =
| data =
| mes =
| mes =
| any = 2002
| any = 2002
Línia 252: Línia 240:
| volum = Vol. 19
| volum = Vol. 19
| exemplar = Num. 2
| exemplar = Num. 2
| data =
| mes =
| mes =
| any = 1994
| any = 1994

Revisió del 14:49, 14 juny 2019

Infotaula de personaPierre Gassendi

Retrat de Pierre Gassendi datat el 1637 per Claude Mellan (1598-1688) que es conserva al Ermitage.
Biografia
Naixement22 de gener de 1592
Champtercier, Provença, França
Mort24 d'octubre de 1655(1655-10-24) (als 63 anys)
París, França
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Ais de Provença
Universitat d'Avinyó
Es coneix perMaterialisme, Atomisme
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilosofia, Matemàtiques, Astronomia
OrganitzacióUniversitat d'Ais de Provença
Collège Royal (avui Collège de France
ProfessorsPhilibert Fezaye (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean Picard i François Bernier Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Premis
Un cràter de la Lluna porta el seu nom


Pierre Gassendi va ser un filòsof, científic i matemàtic francés del segle XVII.

Vida

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat d'infant.

De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat d'Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[1] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[2] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[3]

Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[4] La mort del seu amic Peiresc, el va sumir en una profunda depressió, de la que no es va recuperar mai del tot, provocant-li un estat constant de mala salut.[5]

El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París. Això no obstant, aviat es va veure forçat a deixar les classes per la seva mala salut.[5] El 1648, en morir Mersenne, que l'havia recolzat en la seva controvèrsia amb Descartes, va tornar a la Provença, on semblava trobar-se millor.

El 1650, encara va participar en l'experiment del Puy de Dome, amb el que Blaise Pascal va demostrarla hipòtesi de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.[5]

És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme d'Epicur amb el pensament cristià. Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileo Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[4] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.

Obra

Romanum calendarium

Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè el seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[6] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus pirrònic.

Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.

Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".

Referències

  1. Joy, pàgina 27.
  2. Joy, pàgina 25.
  3. O'Connor i Robertson. The MacTutor History of Mathematics archive.
  4. 4,0 4,1 Hatch, pàgina 408.
  5. 5,0 5,1 5,2 Hatch, pàgina 409.
  6. Joy, pàgina 30.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Gassendi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Fisher, Saul. «Pierre Gassendi» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy. 2005/2013.
  • Rochot, Bernard Gassendi (Gassend), Pierre Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 22 febrer 2014 <http://www.encyclopedia.com>.
  • Pierre Gassendi al The Galileo Project. Consultat 23 febrer 2014.