Domingo de Soto: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Deixeble de [[Francisco de Vitoria]], va estudiar a [[Alcalá de Henares|Alcalà]] i a [[París]]. Va ser professor a [[Universitat de Salamanca|Salamanca]], on destacà la seva influència del [[tomisme]] i l'[[aristotelisme]]. Va ser confessor del rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i un expert en [[dret]] i [[teologia]]. Va participar en el [[Concili de Trento]] com a teòleg i es va destacar per diversos estudis sobre temes tan diversos com [[lògica]], [[filosofia]], [[metafísica]], [[física]] i [[dret]]. La seva obra ''De iustitia et de iure'' (1557) el converteix en un dels creadors del [[dret internacional]]. També va escriure ''De natura et gratia libri tres'' (1547) i ''In libros sententiarum commentarii'' (1579). En l'obra ''Deliberación en causa de los pobres'' (1545), Soto surt en defensa de la causa dels pobres i dels seus drets. I va participar en el gran debat sobre els pobres del segle XVI amb Juan de Robles. |
Deixeble de [[Francisco de Vitoria]], va estudiar a [[Alcalá de Henares|Alcalà]] i a [[París]]. Va ser professor a [[Universitat de Salamanca|Salamanca]], on destacà la seva influència del [[tomisme]] i l'[[aristotelisme]]. Va ser confessor del rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i un expert en [[dret]] i [[teologia]]. Va participar en el [[Concili de Trento]] com a teòleg i es va destacar per diversos estudis sobre temes tan diversos com [[lògica]], [[filosofia]], [[metafísica]], [[física]] i [[dret]]. La seva obra ''De iustitia et de iure'' (1557) el converteix en un dels creadors del [[dret internacional]]. També va escriure ''De natura et gratia libri tres'' (1547) i ''In libros sententiarum commentarii'' (1579). En l'obra ''Deliberación en causa de los pobres'' (1545), Soto surt en defensa de la causa dels pobres i dels seus drets. I va participar en el gran debat sobre els pobres del segle XVI amb Juan de Robles. |
||
==Referències== |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{autoritat}} |
{{autoritat}} |
||
Revisió del 12:23, 15 juny 2019
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1494 Segòvia |
| Mort | 25 novembre 1560 (65/66 anys) Salamanca |
 Confesor de la reina d'Espanya Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat Complutense antiga Universitat de París Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor, jurista, professor d'universitat, físic |
| Ocupador | Universitat de Salamanca |
| Moviment | Escola de Salamanca |
| Professors | Tomás de Villanueva i Joan Salaia |
| Alumnes | Juan Maldonado i Francisco de Toledo |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Domingo de Soto (Segòvia, 1494 — Salamanca, 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde dominicà.[1]
Deixeble de Francisco de Vitoria, va estudiar a Alcalà i a París. Va ser professor a Salamanca, on destacà la seva influència del tomisme i l'aristotelisme. Va ser confessor del rei Carles V i un expert en dret i teologia. Va participar en el Concili de Trento com a teòleg i es va destacar per diversos estudis sobre temes tan diversos com lògica, filosofia, metafísica, física i dret. La seva obra De iustitia et de iure (1557) el converteix en un dels creadors del dret internacional. També va escriure De natura et gratia libri tres (1547) i In libros sententiarum commentarii (1579). En l'obra Deliberación en causa de los pobres (1545), Soto surt en defensa de la causa dels pobres i dels seus drets. I va participar en el gran debat sobre els pobres del segle XVI amb Juan de Robles.
Referències
- ↑ «Domingo de Soto». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.