Michel Onfray: diferència entre les revisions
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
| data_naixement = {{Data naixement i edat|1959|1|1}} |
| data_naixement = {{Data naixement i edat|1959|1|1}} |
||
| lloc_naixement = [[Chambois]] |
| lloc_naixement = [[Chambois]] |
||
| data_defuncio = <!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} primer la data de defunció i després la de naixement --> |
|||
| nacionalitat = [[França]] |
| nacionalitat = [[França]] |
||
| ocupacio = [[Filòsof]] |
| ocupacio = [[Filòsof]] |
||
Revisió del 07:41, 17 juny 2019
 Retrat de Michel Onfray | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1 de gener de 1959 Chambois |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Religió | Ateisme  |
| Formació | Universitat de Caen - doctorat (–1986) |
| Director de tesi | Simone Goyard-Fabre |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia política, filosofia de la religió, Filosofia antiga, ètica, estètica i ontologia |
| Ocupació | Filòsof |
| Període | Filosofia contemporània |
| Moviment | Ateisme, hedonisme, materialisme i filosofia continental |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
| Lloc web | michelonfray.com |
        | |
Michel Onfray (1 de gener del 1959 a Chambois,[1] França) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de Caen del 1983 fins al 2002, que crea la Universitat Popular de Caen. En els seminaris que fa a la Universitat Popular de Caen com també en els seus assaigs, Michel Onfray defensa una ètica hedonista (La sculpture de soi, 1993), una defensa de l'amor llibertari (Théorie du corps amoureux : pour une érotique solaire, 2000), una política llibertària (Politique du rebelle, 1997), una epistemologia tecnòfila (Féeries anatomiques, 2004), una estètica cínica (Archéologie du présent, 2003) i una historiografia (Contre-histoire de la philosophie) i pedagogia (Antimanuel de philosophie : leçons socratiques et alternatives, 2001) alternatives, tot partint de l’ontologia d'un ateisme postmodern (Traité d’athéologie, 2005).[2]
És l'autor d'una cinquantena de llibres, en els quals formula un projecte hedonista ètic. Els seus textos proposen una teoria i una defensa l'hedonisme, dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’hom mateix i d'altri) que invita a la recuperació del filòsof artista, en la ratlla dels pensadors grecs, i la descristianització de l'epistemologia occidental. El súmmum de l'ètica segons Michel Onfray es troba en una frase manllevada a Nicolas Chamfort, escriptor del segle XIX: Gaudeix i fes gaudir, sense fer mal a tu ni a ningú, vet aquí tota la moral.[3]
El filòsof francès reclama una visió positiva de l'existència i convoca les pulsions més entusiastes: els plaers són la base del nostre passatge pel món. Onfray els considera positivament, sempre que no tinguin com a efecte un malestar de dimensions superiors al plaer convocat.[4]
El seu Tractat d'ateologia (2005) és el succés més destacat de la seva carrera d'escriptor i va constituir una forta polèmica en alguns mitjans. Amb més de dos-cents mil exemplars venuts a França, ha creat un polèmic debat en els cercles intel·lectuals francesos. Per a l’autor, es tractava de denunciar l’alienació que representa la religió i tots els seus dogmes (també els de caràcter polític i religiós, font de dolor). Onfray, en canvi, defensa que l’home es constitueixi en el centre de la seva pròpia existència. Va tenir també un succés considerable el seu llibre La força d’existir. En la línia de la cèlebre demanda de Spinoza : «De què és capaç el cos?», Onfray s’endinsa en l’hedonisme partint de la perspectiva de l'avui: com pensar com a artista? Com situar l’ètica en l’àmbit estètic? Quin lloc per a Dionís en la cultura dominada per Apol·lo ? Són possibles noves comunitats?
És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. La sèrie Contrahistòria de la filosofia (Edicions de 1984, en 5 volums) i els monogràfics dedicats, entre altres, a Sigmund Freud,Friedrich Nietzsche, Immanuel Kant i Pierre Bourdieu. A la col·lecció «Assaig» d'Edicions de 1984 trobem gairebé totes les obres de Michel Onfray en català.
Referències
- ↑ Nat a Chambois (Orne), segons Le Robert des noms propres, p. 1669 i un article de l'autor mateix http://upa.michelonfray.fr/actualites/je-quitte-argentan-lintegrale-de-larticle-paru-dans-le-journal-de-lorne-du-jeudi-14-novembre-2013/
- ↑ «Michel Onfray» (
PDF). web. Kosmopolis 2006 (CCCB via OTRS). [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ Manifest hedonista, pàg. 26
- ↑ Lambies, Josep; Jordi Nopca «Així són les superestrelles del pensament del segle XXI». Diari Ara, 09-01-2011, pàg. 50 [Consulta: 17 febrer 2011].
Enllaços externs
- Michel Onfray - Lloc web oficial
- Web dedicat a Michel Onfray
- Llibres en català de Michel Onfray a les Edicions de 1984
- Ressenyes de Els ultres de les llums de Melcior Comes al suplement de cultura del Diari de Balears 498 del 26 de març del 2011 i de David Castillo sobre Les radicalitats existencials per al diari El Punt/Avui
- Ressenya de Contrahistòria de la filosofia 5 volums Traducció d’Anna-Maria Corredor a Quaderns. Revista de Traducció 18, 2011 per Marta Giné Janer
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel Onfray |
