Diferència entre revisions de la pàgina «Renaixença»

Salta a la navegació Salta a la cerca
hi havia una frasse mal posada
(Es desfà la revisió 21285474 de 84.120.57.241 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
(hi havia una frasse mal posada)
[[Fitxer:Origen de l'escut del comtat de Barcelona de Lorenzale.jpg|thumb|300 px|''Origen de l'escut del [[comtat de Barcelona]]'' ([[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]]). Seguint el que diu la llegenda [[Claudi Lorenzale i Sugrañes|Claudi Lorenzale]] pinta (1843-1844) el moment en què [[Carles II el Calb|Carles II]] estén els seus dits en l'escut de [[Guifré el Pilós|Guifré I]], creant l'escut d'armes del [[Comtat de Barcelona]].]]
[[Fitxer:Segell-comte-guifré-I-Barcelona-pilós.jpg|thumb|right|200px|Segell de la [[Renaixença catalana]] dedicat a [[Guifré el Pilós]].]]
Sovint s'ha discutit l'oportunitat del terme '''''Renaixença''''' perquè comporta el seu antecessor, la ''[[Decadència]]''; s'ha proposat la necessitat d'aprofundir en l'estudi d'aquesta mal anomenada ''Decadència''; d'altra banda s'ha negat que sigui entesa com una època i se subratlla que és un moviment cultural que disposa d'estímuls inicials a la dècada compresa entre 1830 i 1840, però que es desenvolupa entre 1840 i 1880. Cada cop és més evident la urgència d'establir el moment en què s'empra de manera no sistemàtica el mot ''Renaixença''.<ref name="JMP">Joan Manuel Prado i d'altres, ''Història de la Literatura Catalana'', Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, {{ISBN|84-8332-596-9}}</ref>
 
Els conceptes de [[llengua]] i [[pàtria]] queden equiparats per [[Johann Gottfried Herder|Herder]] en el romanticisme alemany. La Renaixença es consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el [[romanticisme]] un interès pel propi passat. Es reivindica un passat gloriós durant la formació de les diferents nacions europees, a l'[[edat mitjana]]. En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixença, s'utilitza poc aquest terme davant ''Renaixement'', referint-se a la llengua, a la literatura i a la pàtria. El primer cop que hi ha constància de l'ús del terme és quan [[Pere de Rosselló]] realitza un discurs com a secretari dels [[Jocs Florals]] de 1869. El 1871, es fundà la revista quinzenal ''[[La Renaixensa]]'', però en els seus articles es continua emprant el mot ''Renaixement'' per a referir-se a la pàtria i a les lletres catalanes.
Usuari anònim

Menú de navegació