Rampó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Afegides dades referenciades
Afegida autora a la referència
Línia 18: Línia 18:
| successor3 = [[Bernat de Septimània]]
| successor3 = [[Bernat de Septimània]]
}}
}}
'''Rampó''' (dècada del 770 - [[825]]) fou [[comte de Barcelona]], [[Comte de Girona|Girona]], [[Comte de Besalú|Besalú]] i [[Comte d'Osona|Osona]] ([[820]]-[[825]])<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Sobrequés i Callicó|nom=Jaume|títol=Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya|url=|edició=|llengua=català|data=abril de 2011|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=12,13|isbn=9788415267249}}</ref>.
'''Rampó''' (dècada del 770 - [[825]]) fou [[comte de Barcelona]], [[Comte de Girona|Girona]], [[Comte de Besalú|Besalú]] i [[Comte d'Osona|Osona]] ([[820]]-[[825]])<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Sobrequés i Callicó|nom=Jaume|títol=Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya|url=|edició=|llengua=català|data=abril de 2011|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=12,13|isbn=9788415267249|cognom2=Morales i Montoya|nom2=Mercè}}</ref>.


Després de la deposició forçosa del comte [[Berà I]], [[Lluís el Pietós]], rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la [[Gòtia]]<ref name=":0" />. Rampó, que era d'origen [[francs|franc]] i no [[visigot|got]] com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a [[Carlemany]], i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'[[Aquitània]].
Després de la deposició forçosa del comte [[Berà I]], [[Lluís el Pietós]], rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la [[Gòtia]]<ref name=":0" />. Rampó, que era d'origen [[francs|franc]] i no [[visigot|got]] com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a [[Carlemany]], i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'[[Aquitània]].

Revisió del 19:26, 19 juny 2019

Infotaula de personaRampó
Biografia
Naixementdècada del 770 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort825 Modifica el valor a Wikidata (45/55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Comte de Barcelona
820 – 825
  Comte de Girona i de Besalú
820 – 820
  Comte d'Osona
820 – 825
Altres
TítolComte de Besalú (820–825) Modifica el valor a Wikidata
Comte de Barcelona
820 (Gregorià) – 826 (Gregorià)
← Berà – Bernat de Septimània →
Comte de Barcelona
820 (Gregorià) – 825 (Gregorià)
← Berà – Bernat de Septimània →
Comtat de Girona
820 (Gregorià) – 820 (Gregorià)
← Berà – Bernat de Septimània →
Comte d'Osona
820 (Gregorià) – 825 (Gregorià)
← Borrell I d'Osona – Bernat de Septimània →
Comte de Girona
820 (Gregorià) – 825 (Gregorià)
← Berà – Bernat de Septimània →
Comtat d'Osona
820 (Gregorià) – 825 (Gregorià)
← Borrell I d'Osona – Bernat de Septimània → Modifica el valor a Wikidata

Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825)[1].

Després de la deposició forçosa del comte Berà I, Lluís el Pietós, rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la Gòtia[1]. Rampó, que era d'origen franc i no got com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a Carlemany, i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'Aquitània.

Es creu que Rampó va governar Barcelona, Girona, Besalú i Osona, aquest últim atorgat després de la mort de Borrell d'Osona el 820. Se li van atorgar els títols de Comte i de Marquès, aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El 821 la cort d'Aquisgrà va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el 822, en direcció al riu Segre. Es creu que en aquesta expedició va participar també Asnar I Galí comte d'Urgell i Cerdanya (abans comte d'Aragó).

Poca cosa més es coneix de l'actuació d'aquest comte, sembla que va fer un viatge a la cort amb l'abat Mercoral de Sant esteve de Banyoles i que va donar l'autorització a l'abat Donnul d'Albanyà per construir el cenobi de Sant Pere[1]. Probablement, Rampó va morir l'any 825 en l'exercici del seu càrrec[1] que va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l'assemblea de febrer del 826 a Aquisgrà, l'emperador Lluís el Pietós no va designar substitut i l'escollit va ser Bernat de Septimània, cap del partit de la guerra contra els musulmans i germà petit de Gaucelm, comte d'Empúries i Rosselló i germà de Berà I .

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya. Barcelona: Base, abril de 2011, p. 12,13. ISBN 9788415267249. 


Precedit per:
Berà I 		Comte de Barcelona
Comte de Girona
820–825 		Succeït per:
Bernat de Septimània
Precedit per:
Borrell d'Osona 		Comte d'Osona
820–825
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rampó&oldid=21345778»