Pere Rahola i Molinas: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja d'infotaules
m m
Línia 40: Línia 40:
Amb l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra civil]], amenaçat de de caure en mans dels «incontrolats» anarquistes, Rahola va marxar a l'exili sota la protecció de Cambó i es traslladà a Gènova amb la seva família.{{Sfn|Manent|1999|pp=33, 56}} Com a conseqüència, els seus béns foren confiscats.
Amb l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra civil]], amenaçat de de caure en mans dels «incontrolats» anarquistes, Rahola va marxar a l'exili sota la protecció de Cambó i es traslladà a Gènova amb la seva família.{{Sfn|Manent|1999|pp=33, 56}} Com a conseqüència, els seus béns foren confiscats.


Cap al 1937 es va traslladar a Pamplona, on fou detingut un parell de dies per «catalanista» i fou alliberat gràcies a les gestiones de [[Lluís Puig de la Bellacasa i Deu]].{{Sfn|Manent|1999|p=56}} El 1939 tornà a Barcelona, després que les autoritats franquistes li retornessin les propietats confiscades durant la guerra. Des d'aquell moment es va retirar de l'acció política.{{Sfn|Manent|1999|p=56}}
Cap al 1937 es va traslladar a Pamplona, on fou detingut un parell de dies per «catalanista» i fou alliberat gràcies a les gestions de [[Lluís Puig de la Bellacasa i Deu]].{{Sfn|Manent|1999|p=56}} El 1939 tornà a Barcelona, després que les autoritats franquistes li retornessin les propietats confiscades durant la guerra. Des d'aquell moment es va retirar de l'acció política.{{Sfn|Manent|1999|p=56}}


Morí a Barcelona el vespre del 2 de març del 1956, amb 78 anys d'edat.<ref>«[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1956/03/03/026.html Necrológicas. Don Pedro Rahola Molinas]», ''[[ABC (España)|ABC]]'' (3 de marzo de 1956), pág. 26</ref>
Morí a Barcelona el vespre del 2 de març del 1956, amb 78 anys d'edat.<ref>«[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1956/03/03/026.html Necrológicas. Don Pedro Rahola Molinas]», ''[[ABC (España)|ABC]]'' (3 de marzo de 1956), pág. 26</ref>

Revisió del 10:13, 23 juny 2019

Infotaula de personaPere Rahola i Molinas

Pere Rahola vist per Ramon Casas (MNAC)
Biografia
Naixement16 de juliol de 1877
Roses
Mort2 de març de 1956(1956-03-02) (als 78 anys)
Barcelona
  Diputat al Congrés dels Diputats
20 de març de 1914 – 16 de març de 1916
2 de març de 1918 – 15 de setembre de 1923
CircumscripcióBarcelona
  Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
CircumscripcióBarcelona ciutat
  Ministre de Marina
25 de setembre de 1935 – 14 de desembre de 1935
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitLliga Catalana
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Ministre de Marina
25 setembre 1935 – 14 desembre 1935
← Antonio Royo Villanova – Francisco Javier de Salas González →
Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat a les Corts republicanes
13 octubre 1931 – 9 octubre 1933
← Francesc Macià i Llussà

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat al Congrés dels Diputats
2 març 1918 – 15 setembre 1923
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1914 – 16 març 1916
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata

Pere Rahola i Molinas[1] (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956)[2] va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.[3]

Biografia

Era cosí germà de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens, vinculat a Acció Catalana. Gran amic de Francesc Cambó, fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou elegit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.[3]

Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, en 1933.

Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.[4]

Amb l'esclat de la Guerra civil, amenaçat de de caure en mans dels «incontrolats» anarquistes, Rahola va marxar a l'exili sota la protecció de Cambó i es traslladà a Gènova amb la seva família.[5] Com a conseqüència, els seus béns foren confiscats.

Cap al 1937 es va traslladar a Pamplona, on fou detingut un parell de dies per «catalanista» i fou alliberat gràcies a les gestions de Lluís Puig de la Bellacasa i Deu.[6] El 1939 tornà a Barcelona, després que les autoritats franquistes li retornessin les propietats confiscades durant la guerra. Des d'aquell moment es va retirar de l'acció política.[6]

Morí a Barcelona el vespre del 2 de març del 1956, amb 78 anys d'edat.[7]

Bibliografia

  1. ↑ «Pere Rahola i Molinas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Necrològica al diari ABC, 3 de març de 1956
  3. ↑ 3,0 3,1 Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 22. ISBN 9788415720010. 
  4. ↑ Urquijo Goitia, 2008, p. 126.
  5. ↑ Manent, 1999, p. 33, 56.
  6. ↑ 6,0 6,1 Manent, 1999, p. 56.
  7. ↑ «Necrológicas. Don Pedro Rahola Molinas», ABC (3 de marzo de 1956), pág. 26

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Royo Villanova 		Ministre de Marina
Segona República Espanyola
1935 		Succeït per:
Francisco Javier de Salas González
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Rahola_i_Molinas&oldid=21362225»