Tancament patronal: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: da:Lockout |
m Robot afegeix: ru:Локаут; cambios triviales |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
*'''locaut defensiu''' o '''de resposta''': és aquell en què l'empresari tanca prenent com a referència una alteració col·lectiva per part dels treballadors. |
*'''locaut defensiu''' o '''de resposta''': és aquell en què l'empresari tanca prenent com a referència una alteració col·lectiva per part dels treballadors. |
||
==El reconeixement constitucional del locaut en el dret comparat== |
== El reconeixement constitucional del locaut en el dret comparat == |
||
La [[Constitució espanyola de 1978]] no reconeix explícitament el [[dret]] al tancament patronal, a diferència del que succeeix amb el dret de [[vaga]], reconegut a l'article 28.2. En canvi, si recull a l'article 37.2 «el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de conflicte col·lectiu», tot assenyalant a continuació que «la llei que reguli l'exercici d'aquest dret [...] inclourà les garanties que calguin per tal d'assegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat». |
La [[Constitució espanyola de 1978]] no reconeix explícitament el [[dret]] al tancament patronal, a diferència del que succeeix amb el dret de [[vaga]], reconegut a l'article 28.2. En canvi, si recull a l'article 37.2 «el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de conflicte col·lectiu», tot assenyalant a continuació que «la llei que reguli l'exercici d'aquest dret [...] inclourà les garanties que calguin per tal d'assegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat». |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
Altres opcions quant a la constitucionalitat del locaut es poden trobar en la resta d'ordenaments jurídics europeus. Cal destacar, però, que l'acceptació del tancament patronal en el dret comparat sol derivar sobretot del seu reconeixement per part de la jurisprudència més que d'un reconeixement exprés als diversos textos constitucionals. |
Altres opcions quant a la constitucionalitat del locaut es poden trobar en la resta d'ordenaments jurídics europeus. Cal destacar, però, que l'acceptació del tancament patronal en el dret comparat sol derivar sobretot del seu reconeixement per part de la jurisprudència més que d'un reconeixement exprés als diversos textos constitucionals. |
||
==La regulació del locaut en dret espanyol== |
== La regulació del locaut en dret espanyol == |
||
A [[Espanya]], el tancament patronal es troba regulat pel Reial Decret-Llei 17/1977, de [[4 de març]], sobre Relacions de Treball. El [[1980]], aquesta norma preconstitucional fou objecte d'un recurs d'inconstitucionalitat, presentat per un grup de cinquanta-dos diputats, encapçalats per [[Nicolás Redondo Urbieta]], llavors secretari general de la [[Unió General de Treballadors]] (UGT) i diputat del [[PSOE]] per [[Biscaia]]. La sentència 11/1981 de [[8 d'abril]] del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals alguns dels preceptes d'aquesta norma, però va considerar-ne com a constitucionals la majoria, entre d'altres tots els referents al locaut, per la qual cosa, a Espanya, el locaut roman regulat per un text d'abans de la Constitució de 1978. |
A [[Espanya]], el tancament patronal es troba regulat pel Reial Decret-Llei 17/1977, de [[4 de març]], sobre Relacions de Treball. El [[1980]], aquesta norma preconstitucional fou objecte d'un recurs d'inconstitucionalitat, presentat per un grup de cinquanta-dos diputats, encapçalats per [[Nicolás Redondo Urbieta]], llavors secretari general de la [[Unió General de Treballadors]] (UGT) i diputat del [[PSOE]] per [[Biscaia]]. La sentència 11/1981 de [[8 d'abril]] del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals alguns dels preceptes d'aquesta norma, però va considerar-ne com a constitucionals la majoria, entre d'altres tots els referents al locaut, per la qual cosa, a Espanya, el locaut roman regulat per un text d'abans de la Constitució de 1978. |
||
==Bibliografia== |
== Bibliografia == |
||
*PALOMEQUE LÓPEZ, Manuel Carlos; ÁLVAREZ DE LA ROSA, Manuel. ''Derecho del Trabajo''. Madrid: Ed. Centro de Estudios Ramón Areces, 2003. ISBN 84-8004-588-4 |
*PALOMEQUE LÓPEZ, Manuel Carlos; ÁLVAREZ DE LA ROSA, Manuel. ''Derecho del Trabajo''. Madrid: Ed. Centro de Estudios Ramón Areces, 2003. ISBN 84-8004-588-4 |
||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
*[http://www.boe.es/g/es/bases_datos_tc/doc.php?coleccion=tc&id=SENTENCIA-1981-0011 Text íntegre de la STC 11/1981 al BOE] {{es}} |
*[http://www.boe.es/g/es/bases_datos_tc/doc.php?coleccion=tc&id=SENTENCIA-1981-0011 Text íntegre de la STC 11/1981 al BOE] {{es}} |
||
| Línia 38: | Línia 38: | ||
[[pl:Lokaut]] |
[[pl:Lokaut]] |
||
[[pt:Lockout]] |
[[pt:Lockout]] |
||
[[ru:Локаут]] |
|||
[[sv:Lockout]] |
[[sv:Lockout]] |
||
[[ur:دربندی]] |
[[ur:دربندی]] |
||
Revisió del 20:58, 27 abr 2008
El tancament patronal o locaut (també conegut per l'expressió anglesa lockout) és la principal mesura de conflicte que pot fer servir l'empresari i consisteix en la clausura temporal del centre de treball decidida unilateralment per ell mateix, com una mesura de conflicte davant els treballadors, que es veuen impossibilitats per a exercir llur activitat laboral.
El tancament pot ser de dues classes:
- locaut ofensiu o agressiu: és aquell que fa l'empresari com a mesura de conflicte col·lectiu sense tenir com a referència prèvia cap alteració col·lectiva per part dels treballadors.
- locaut defensiu o de resposta: és aquell en què l'empresari tanca prenent com a referència una alteració col·lectiva per part dels treballadors.
El reconeixement constitucional del locaut en el dret comparat
La Constitució espanyola de 1978 no reconeix explícitament el dret al tancament patronal, a diferència del que succeeix amb el dret de vaga, reconegut a l'article 28.2. En canvi, si recull a l'article 37.2 «el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de conflicte col·lectiu», tot assenyalant a continuació que «la llei que reguli l'exercici d'aquest dret [...] inclourà les garanties que calguin per tal d'assegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat».
Basant-se en aquest article, el Tribunal Constitucional espanyol ha mantingut que la Constitució empara únicament la modalitat de tancament defensiu o de resposta quan es pretengui impedir comportaments il·legals dels treballadors en vaga.
Solució ben diferent és l'adoptada per la Constitució de la República Portuguesa de 1976, la qual prohibeix expressament el tancament patronal (article 57.3).
Altres opcions quant a la constitucionalitat del locaut es poden trobar en la resta d'ordenaments jurídics europeus. Cal destacar, però, que l'acceptació del tancament patronal en el dret comparat sol derivar sobretot del seu reconeixement per part de la jurisprudència més que d'un reconeixement exprés als diversos textos constitucionals.
La regulació del locaut en dret espanyol
A Espanya, el tancament patronal es troba regulat pel Reial Decret-Llei 17/1977, de 4 de març, sobre Relacions de Treball. El 1980, aquesta norma preconstitucional fou objecte d'un recurs d'inconstitucionalitat, presentat per un grup de cinquanta-dos diputats, encapçalats per Nicolás Redondo Urbieta, llavors secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) i diputat del PSOE per Biscaia. La sentència 11/1981 de 8 d'abril del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals alguns dels preceptes d'aquesta norma, però va considerar-ne com a constitucionals la majoria, entre d'altres tots els referents al locaut, per la qual cosa, a Espanya, el locaut roman regulat per un text d'abans de la Constitució de 1978.
Bibliografia
- PALOMEQUE LÓPEZ, Manuel Carlos; ÁLVAREZ DE LA ROSA, Manuel. Derecho del Trabajo. Madrid: Ed. Centro de Estudios Ramón Areces, 2003. ISBN 84-8004-588-4
Enllaços externs
- Text íntegre de la STC 11/1981 al BOE (castellà)