Berenguer de Tolosa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegides dades i referència
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 27: Línia 27:
'''Berenguer I''', conegut com a '''Berenguer de Tolosa''', dit '''''el Savi''''', ([[790]] a [[Girona]] - [[835]]) fou [[comte de Tolosa]] ([[816]]-[[835]]), [[comte de Pallars]] i [[comte de Ribagorça|Ribagorça]] ([[816]]-[[833]]), [[comte de Rosselló]] i [[comte d'Empúries|Empúries]] ([[832]]-[[834]]) i [[comte de Barcelona]], [[Comtat de Girona|Girona]] i [[Comte de Besalú|Besalú]] ([[832]]-[[835]]).
'''Berenguer I''', conegut com a '''Berenguer de Tolosa''', dit '''''el Savi''''', ([[790]] a [[Girona]] - [[835]]) fou [[comte de Tolosa]] ([[816]]-[[835]]), [[comte de Pallars]] i [[comte de Ribagorça|Ribagorça]] ([[816]]-[[833]]), [[comte de Rosselló]] i [[comte d'Empúries|Empúries]] ([[832]]-[[834]]) i [[comte de Barcelona]], [[Comtat de Girona|Girona]] i [[Comte de Besalú|Besalú]] ([[832]]-[[835]]).


Fill d'[[Unroch de Friül]] i Engeltruda de París, neta del comte [[Guillem I de Tolosa]] i neboda de [[Bernat de Septimània|Bernat d Septimània]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Morales i Montoya|nom=Mercè|títol=Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya|url=|edició=|llengua=català|data=abril de 2011|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=14|isbn=9788415267249|cognom2=Sobrequés i Callicó|nom2=Jaume}}</ref>, Berenguer era germà d'[[Eberard de Friül]] i oncle de l'[[Berenguer de Friül|Emperador Berenguer]]. La seva dinastia, iniciada pel seu pare, es coneix amb el nom dels [[Unròquides]] o Hunroquides.
Fill d'[[Unroch de Friül]] i Engeltruda de París, neta del comte [[Guillem I de Tolosa]] i neboda de [[Bernat de Septimània|Bernat d Septimània]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Morales i Montoya|nom=Mercè|títol=Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya|url=|edició=|llengua=català|data=abril de 2011|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=14|isbn=9788415267249|cognom2=Sobrequés i Callicó|nom2=Jaume}}</ref> Berenguer era germà d'[[Eberard de Friül]] i oncle de l'[[Berenguer de Friül|Emperador Berenguer]]. La seva dinastia, iniciada pel seu pare, es coneix amb el nom dels [[Unròquides]] o Hunroquides.


Berenguer era comte i duc de Tolosa i conseller de [[Pipí I d'Aquitània]] des del [[816]], havent succeït a Bigó mort el ''28 d'octubre'' del 816. El [[831]], quan Pipí va decidir rebel·lar-se contra l'Emperador [[Lluís el Pietós]], Berenguer li va aconsellar no fer-ho. Però Pipí no li va fer cas i va escoltar en canvi a [[Bernat de Septimània]] que l'animava a rebel·lar-se. Berenguer, lleial a l'Emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se dels comtats de [[comtat del Rosselló|Rosselló]] (amb el [[vescomtat de Vallespir|Vallespir]]), de [[comtat de Rasès|Rasès]] i de [[comtat de Conflent|Conflent]].
Berenguer era comte i duc de Tolosa i conseller de [[Pipí I d'Aquitània]] des del [[816]], havent succeït a Bigó mort el ''28 d'octubre'' del 816. El [[831]], quan Pipí va decidir rebel·lar-se contra l'Emperador [[Lluís el Pietós]], Berenguer li va aconsellar no fer-ho. Però Pipí no li va fer cas i va escoltar en canvi a [[Bernat de Septimània]] que l'animava a rebel·lar-se. Berenguer, lleial a l'Emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se dels comtats de [[comtat del Rosselló|Rosselló]] (amb el [[vescomtat de Vallespir|Vallespir]]), de [[comtat de Rasès|Rasès]] i de [[comtat de Conflent|Conflent]].

Revisió del 10:47, 24 juny 2019

Infotaula de personaBerenguer de Tolosa
Biografia
Naixement790 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort835 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
  Comte de Barcelona, Girona i Besalú
835 – 835
  Comte de Rosselló i Empúries
832 – 834
  Comte de Tolosa
816 – 835
  Comte de Pallars i Ribagorça
816 – 833
Activitat
Ocupaciócomte Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaUnròquides Modifica el valor a Wikidata
FillsEberard de Friül Modifica el valor a Wikidata
ParesUnroch de Friül Modifica el valor a Wikidata  i Ingeltrud Modifica el valor a Wikidata
GermansEberard de Friül Modifica el valor a Wikidata
Els dominis de Berenguer de Tolosa.
Els dominis de Berenguer de Tolosa.

Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Fill d'Unroch de Friül i Engeltruda de París, neta del comte Guillem I de Tolosa i neboda de Bernat d Septimània,[1] Berenguer era germà d'Eberard de Friül i oncle de l'Emperador Berenguer. La seva dinastia, iniciada pel seu pare, es coneix amb el nom dels Unròquides o Hunroquides.

Berenguer era comte i duc de Tolosa i conseller de Pipí I d'Aquitània des del 816, havent succeït a Bigó mort el 28 d'octubre del 816. El 831, quan Pipí va decidir rebel·lar-se contra l'Emperador Lluís el Pietós, Berenguer li va aconsellar no fer-ho. Però Pipí no li va fer cas i va escoltar en canvi a Bernat de Septimània que l'animava a rebel·lar-se. Berenguer, lleial a l'Emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se dels comtats de Rosselló (amb el Vallespir), de Rasès i de Conflent.

El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna on va tenir un placitum en el que va fer restituir a Babilas del monestir de Nostra Senyora d'Arles al Vallespir, les terres que se li havien usurpat; en aquesta assamblea s'esmenta al seu col·laborador Adefons com a vescomte. Finalment, a l'octubre del mateix any, successives victòries de les forces imperials, obligaren a Pipí i a Bernat a comparèixer davant l'Emperador. Pipí fou desposseït del seu regne i enviat presoner a Trèveris, essent concedits els seus territoris a Carles II el Calb. Bernat fou acusat d'infidelitat i destituït de totes les seves possessions a la Septimània i la Gòtia que foren entregades a Berenguer (dieta de Joac, octubre del 832).

El 833, Galí I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya va usurpar els comtats de Pallars i de Ribagorça del domini de Berenguer.

El 834, Pipí I es va reconciliar amb l'Emperador i va derrotar el seu germà Lotari I en la defensa de la ciutat de Chalons-sur-Saone. Bernat, que havia lluitat al costat de Pipí, va reclamar els seus antics títols com a recompensa. L'Emperador volia complaure'l però Berenguer, que sempre havia estat fidel a l'Emperador i que també havia lluitat al costat dels vencedors, ostentava els comtats legítimament.

El juny del 835, l'Emperador va convocar a Berenguer i a Bernat a una assemblea a Crémieu, prop de Lió, on es prendria una decisió sobre la distribució de terres a la Septimània i a la Gòtia. Però, durant el viatge, Berenguer va morir inesperadament[1] i els seus comtats van ser per a Bernat.

Referències

  1. 1,0 1,1 Morales i Montoya, Mercè; Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya. Barcelona: Base, abril de 2011, p. 14. ISBN 9788415267249. 


Precedit per:
Bigó de Tolosa
Comte de Tolosa
816835
Succeït per:
Bernat de Septimània
Comte de Pallars i Ribagorça
816833
Succeït per:
Galí I Asnar
Precedit per:
Bernat de Septimània
1ª vegada
Comte de Barcelona i Girona
832835
Succeït per:
Bernat de Septimània
2ª vegada
Precedit per:
Gaucelm
Comte de Rosselló i Empúries
832834
Succeït per:
Sunyer I