Estiueig: diferència entre les revisions
Articles amb interviquis enllaçats a seccions |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Catalonia VilassarDeMarVista.JPG|thumb|300px|[[Vilassar de Mar]], un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona]] |
[[Fitxer:Catalonia VilassarDeMarVista.JPG|thumb|300px|[[Vilassar de Mar]], un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona]] |
||
[[Fitxer:Raspall-garriga-bombonera0331.jpg|thumb|300px|right|[[La Bombonera (la Garriga)|La Bombonera]], casa d'estiueig a [[la Garriga]]]] |
[[Fitxer:Raspall-garriga-bombonera0331.jpg|thumb|300px|right|[[La Bombonera (la Garriga)|La Bombonera]], casa d'estiueig a [[la Garriga]]]] |
||
L''''Estiueig''' (calc del castellà ''veraneo'') o '''estiuada'''<ref name="DIEC">''Estada en un indret durant l’estiu'' {{ref-web |url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=estiuada&operEntrada=0 |títol=DIEC}}</ref> és l'acció de passar l'[[estiu]] a una residència diferent de l'habitual. |
|||
'''Estiueig''' és l'acció d'estiuejar, de fer un canvi de residència a l'[[estiu]]. |
|||
==L'estiueig a Catalunya== |
==L'estiueig a Catalunya== |
||
Revisió del 14:36, 27 juny 2019
L'Estiueig (calc del castellà veraneo) o estiuada[1] és l'acció de passar l'estiu a una residència diferent de l'habitual.
L'estiueig a Catalunya
L'estiueig com a fenomen social va ser un costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de Barcelona, a partir de finals del segle XIX i principis del segle XX.
Aquest fenomen va incloure la construcció de cases senyorials, anomenades "segones residències" o "torres" a certs indrets de la costa, com Vilassar de Mar i Sitges, i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com Cardedeu, la Garriga o Cerdanyola i l'Ametlla del Vallès, al Vallès.[2] Aquestes cases, generalment d'estil modernista, sovint eren molt grans.[3]
La presència de la colònia d'estiuejants va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, la millora de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic.[4] Tot i que la influència de la colònia estiuejant va ser gran, les relacions socials entre estiuejants i nadius van ser generalment classistes i els estiuejants mantenien les distàncies amb la població local, tant com era possible.
Amb el pas del temps, a mesura que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles de motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades.
A partir de l'últim terç del segle XX la pràctica es va estendre a una secció més ampla de la societat catalana i les antigues grans cases d'estiueig varen donar pas a xalets i apartaments de menors dimensions. Molts dels llocs d'estiueig tradicional, especialment a la costa, es varen tornar centres del turisme massificat, provinent de l'Europa central i del nord. Les distàncies classistes entre estiuejants i la població local varen minvar.
A poc a poc, vers el final del segle XX l'estiueig tradicional de tres o quatre mesos, amb minyones i tota la família, va donar pas a les vacances, cada vegada més curtes, fins que amb el canvi de les generacions la pràctica de l'estiueig es va desvirtuar i, com tal, va acabar desapareixent.
Vegeu també
Referències
- ↑ Estada en un indret durant l’estiu «DIEC».
- ↑ El Vallès Oriental - Història
- ↑ Modernisme Arran De Mar - Costa Brava Pirineu de Girona
- ↑ Ruta del modernisme