Pied-noir: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m neteja d'infotaules de grups humans i altres canvis menors |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Grup humà |
{{Grup humà |
||
| group=Pied-noir {{·}} Peu negre |
| group=Pied-noir {{·}} Peu negre |
||
|image = |
|||
|caption = {{mida|120%|{{Personatges pied-noirs}}}}{{mida|80%|[[Albert Camus]]{{·}}[[Claude Cohen-Tannoudji]]}} |
|caption = {{mida|120%|{{Personatges pied-noirs}}}}{{mida|80%|[[Albert Camus]]{{·}}[[Claude Cohen-Tannoudji]]}} |
||
|poptime= |
|||
|popplace= {{FRA}} <br/>{{ESP}} <br/>{{ALG}} |
|popplace= {{FRA}} <br/>{{ESP}} <br/>{{ALG}} |
||
|rels = [[Catolicisme]], [[judaisme]], [[protestantisme]] |
|rels = [[Catolicisme]], [[judaisme]], [[protestantisme]] |
Revisió del 12:34, 29 juny 2019
Tipus | ètnia |
---|---|
Llengua | Francès, català, italià, i en alguns casos, àrab |
Religió | Catolicisme, judaisme, protestantisme |
Grups relacionats | Francesos, valencians, menorquins, occitans, italians |
Regions amb poblacions significatives | |
França Espanya Algèria |
Un pied-noir (en francès) o peu negre[1] és un colon europeu a Algèria. Encara que majoritàriament francesos, un nombre considerable eren alacantins o menorquins, a més dels rossellonesos (catalans de ciutadania francesa).[1]
L'origen etimològic és incert. L'explicació més estesa fa referència a les botes utilitzades per l'exèrcit i els colons francesos, en contraposició a les sandàlies algerianes. Una altra explicació vindria del fet que els treballadors dels vaixells a vapor, sovint algerians, caminaven peus nus per les bodegues plenes de carbó.[2] La denominació es va fer popular a França, després de la independència d'Algèria, usada de forma pejorativa envers els repatriats.[1] Aviat, però, va ser adoptada pels propis pieds-noirs com a denominació d'identitat.[1]
Encara que amb freqüència s'aplica el terme a tots els repatriats d'Algèria (i fins i tot d'altres excolònies), cal assenyalar que entre les persones que van haver de sortir d'Algèria hi havia musulmans (als quals es denominava harki; molts eren militars i les seves famílies) i no musulmans, uns d'origen europeu i altres pertanyents a la important i nombrosa comunitat jueva local. El terme pied-noir es pot aplicar amb propietat a aquests dos últims grups.
Es calcula que més del 50% dels europeus d'Algèria no eren d'origen francès, i molts d'ells procedien de diverses parts dels Països Catalans, fonamentalment de les comarques litorals de la Marina i l'Alacantí i de l'illa de Menorca, a més dels habitants de la Catalunya del Nord.[1] En menor quantitat, provenien de la costa de Múrcia i Almeria, d'Itàlia i de la resta d'Europa.[1] Malgrat la naturalització i la progressiva assimilació, van mantenir la llengua catalana anomenada patuet, amb influències àrabs i amb ortografia francesa.[1] Actualment, al Rosselló i a la Marina i l'Alacantí es poden trobar nuclis importants d'antics colons francesos provinents d'Algèria, arribats a Europa després de la Guerra de la Independència que acabà en la independència del país el 1962.[1] La influència algeriana és present també en el costum d'algunes famílies valencianes del sud de preparar cuscús, plat típicament magribí, i l'ús de paraules franceses dins del valencià meridional i valencià alacantí, sobretot a la costa, com ara xapó, malló, etc.[1]
Alguns pieds-noirs famosos
- Louis Althusser, filòsof
- Albert Camus, escriptor i filòsof, premi Nobel de literatura l'any 1957
- Marcel Cerdan, boxejador
- Claude Cohen-Tannoudji, Premi Nobel de Física 1997
- Alphonse Halimi, boxejador, campió del món 1957
- Gaston Julia, matemàtic
- Paul Robert, lexicògraf
- Yves Saint-Laurent, sastre
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Antoni Seva. Alacant, 30.000 pieds-noirs. Ed. 3i4, València, 1970
- Marie Cardinal, Les Pieds-Noirs, Place Furstenberg éditeurs, París, 1994
- Raphaël Delpard, L'histoire des pieds-noirs d'Algérie (1830-1962), Michel Lafon, Neuilly-sur-Seine, 2002
- Pierre Goinard Algérie, l'œuvre française ISBN 2 906 431 29-X, 2001
- Marcel Gori, L'algérie illustrée, Editions Campanile, Sophia-Antipolis, 2005
- Jean-Jacques Jordi, 1962: L'arrivee des Pieds-Noirs, Autrement, París, 2002.
- Jean-Jacques Jordi, De l'exode à l'exil: Rapatriés et pieds-noirs en France : l'exemple marseillais, 1954-1992, L'Harmattan, París, 2000.
- Daniel Leconte, Les pieds-noirs, Histoire et portrait d'une communauté, Le Seuil, París, 1980
- Cécile Mercier, les Pieds-Noirs et l'exode de 1962, à travers la presse française, L'Harmattan, París, 2003
- Jean-Pax Méfret, Bastien-Thiry: Jusqu’au bout de l'Algérie française, Pygmalion
- Pierre Nora, les Français d'Algérie, Julliard, París, 1961
- Jeannine Verdès-Leroux "Les Français d'Algérie, de 1830 à aujourd'hui" ISBN 2-213-60968-3, 2001.
- Jean-Jacques Viala "pieds noirs en algérie après l'indépendance" ISBN 2-7475-0890-0, 2001.
- MARFANY SIMÓ, Marta, 2007, Els menorquins d’Algèria, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ISBN 84-8415-366-5
Enllaços externs
- Livres Numérisés à télécharger gratuitement Història d'Algèria i dels Pieds-Noirs
- Magazine "Entre Algérie et France"
- Archives Nationales du Ministère de la Culture français - Territoire d'Outremer (Algérie) — Registres paroissiaux et d'état civil numérisés (et consultables en ligne) - 2009
- Archives du Ministère de la Défense français - Mémoire des Hommes - Les morts pour la France de la guerre 1914-1918 (Afrique) - Actes de décès numérisés et consultables en ligne - 2010