1.140.876
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Ressonància magnètica nuclear»
Salta a la navegació
Salta a la cerca
m
bot: -Com a conseqüència d'això +A conseqüència d'això
(radiactiu->radioactiu) |
m (bot: -Com a conseqüència d'això +A conseqüència d'això) |
||
|
Podria semblar a partir de la discussió anterior que tots els nuclis del mateix nucleid (i, per tant, amb el mateix ''γ'') haurien de ressonar a la mateixa freqüència, però no és així. La pertorbació més important de la freqüència RMN és l'efecte d'''apantallament'' dels electrons pròxims al nucli.<ref>[http://nmrcentral.com/2011/08/principle-of-shielding-and-deshielding/ Principle of Shielding and Deshielding | NMRCentral.com]</ref> Els electrons, igual que els nuclis, tenen càrrega elèctrica i giren per produir un camp magnètic oposat al camp magnètic creat pels nuclis. En general, aquest apantallament redueix el camp magnètic ''al nucli'' (que és el que determina la freqüència RMN).
Si la simetria local d'aquests orbitals moleculars no és gaire gran (que portaria a un desplaçament "isotròpic"), aleshores l'apantallament depèn de l'orientació de la molècula respecte al camp magnètic extern ('''B'''<sub>0</sub>). En l'espectroscòpia [[RMN de l'estat sòlid]], la [[rotació de l'angle màgic]] és necessària per a fer la mitjana entre les diferents orientacions. Això no és necessari en les investigacions convencionals de RMN de molècules, ja que el ràpid moviment molecular ja elimina la dependència en l'orientació ([[anisotropia del desplaçament químic]]). En aquest cas, s'usa el terme ''desplaçament químic mitjà''.
| |||