Batalla del Talas: diferència entre les revisions
m estandarditzant mida de mapes de localització militar a 300px d'amplada |
m neteja d'infotaules de guerres i altres canvis menors |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula conflicte militar |
{{Infotaula conflicte militar |
||
| nom = Batalla del Talas |
| nom = Batalla del Talas |
||
| conflicte = |
|||
| imatge = |
|||
| peu_de_foto = |
|||
| data = [[751]] |
| data = [[751]] |
||
| localitat = A la vora del [[riu Talas]] |
| localitat = A la vora del [[riu Talas]] |
||
Línia 20: | Línia 17: | ||
| general1 = [[Ziyad ibn Salih]]<ref name=list>[[#Bai|Bai 2003]]: Vol.2, p.224–225</ref><ref name=china>[[#Bartold|Bartold 1992]]: p.180–196.</ref> |
| general1 = [[Ziyad ibn Salih]]<ref name=list>[[#Bai|Bai 2003]]: Vol.2, p.224–225</ref><ref name=china>[[#Bartold|Bartold 1992]]: p.180–196.</ref> |
||
| general2 = [[Gao Xianzhi]] <br>[[Li Siye]] <br>[[Duan Xiushi]]<ref name=list/> |
| general2 = [[Gao Xianzhi]] <br>[[Li Siye]] <br>[[Duan Xiushi]]<ref name=list/> |
||
| força1 = |
|||
| força2 = |
|||
| baixes1 = |
|||
| baixes2 = |
|||
}} |
}} |
||
Revisió del 19:17, 30 juny 2019
expansió de l'islam | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | 751 | ||
Coordenades | 42° 31′ 30″ N, 72° 14′ 00″ E / 42.525°N,72.233333333333°E | ||
Lloc | A la vora del riu Talas | ||
Estat | Kazakhstan i Kirguizstan | ||
Causa | Àsia central | ||
Resultat | victòria del califat | ||
Conseqüència | califat | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La batalla del Talas (o batalla d'Artlakh) (怛羅斯會戰) (معركة نهر طلاس) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i Kirguís i les tropes xineses de la Dinastia Tang, llavors sota l'Emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també l'àrea estratègica de l'Àsia Central.
Conseqüències
La Batalla de Talas va marcar-hi el final de l'expansió occidental del territori de la Dinastia Tang, la qual cosa representa el punt més allunyat de l'expansió territorial cap a l'oest pels Tang, o qualsevol altra dinastia xinesa anterior o posterior. També va causar que els àrabs aprengueren dels xinesos com produir paper.
La derrota militar va marcar el final de l'autoritat Tang a l'Àsia Central. Finalment, els mals governs, les intrigues a la cort, l'explotació econòmica i les rebel·lions populars van permetre al cap militar Zhu Wen usurpar el tron i fundar la seva pròpia dinastia. D'aquesta manera començava un nou període de fragmentació a la història de la Xina, la coneguda com les cinc dinasties i els deu regnes.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Bai 2003: Vol.2, p.224–225
- ↑ Bartold 1992: p.180–196.
- ↑ Ceinos, Pedro. Historia breve de China (en castellà). Madrid: Silex Ediciones, 2006. ISBN 84-7737-173-3.
Bibliografia
- Bai, Shouyi. A History of Chinese Muslim, Vol.2 (en anglès). Zhonghua Book Company, 2003. ISBN 7-101-02890-X.
- Bartold, Vasily. (Western) Turkestan Down to the Mongol Invasion. Munshiram Manoharlal Publishers, 1992. ISBN 81-215-0544-3.