Alta Velocitat Espanyola: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
m neteja d'infotaules de transports i altres canvis menors
Línia 37: Línia 37:
== Referències ==
== Referències ==
{{commonscat}}
{{commonscat}}

<references/>
<references/>


Revisió del 08:37, 1 jul 2019

Aquest article tracta sobre la línia d'alta velocitat. Si cerqueu l'organització empresarial, vegeu «Associació Valenciana d'Empresaris».
Infotaula xarxa de transportsAlta Velocitat Espanyola
AVE
Inauguració1992
OperadorRenfe
Tipus serveiAlta Velocitat
Llarg recorregut
Línies6
Estacions22
Longitud2.230 km (2010)
Velocitat≃300 km/h
Ample ferroviari1435 mm

Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial[1] creada el 1992[2] de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'ample ferroviari estàndard (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en castellà buscant una imatge comercial per a aquests trens.2019[cal citació]

Història

La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.[3] Les primeres locomotores de la línia Madrid-Sevilla estan inspirades en el TGV francès (Train à Grande Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La companyia, única operadora amb llicència d'Adif a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.

El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.[4] El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfic ferroviari entre Alacant i Madrid perquè, a partir del 2021, puguin participar-hi operadors privats.[5]

Segons dades de 2019, l'eix València-Barcelona era utilitzat per més passatgers que vuit de les línies d'AVE, esdevenint el setè eix amb més passatgers.[6]

Recorreguts

Serveis
Tren Origen Parades intermitents Destinació observacions⁠
Sèrie 103 Madrid-Atocha Guadalajara-Yebes • Calatayud • Saragossa-Delicias • Lleida Pirineus • Camp de Tarragona Barcelona-Sants 7/18 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 103 Madrid-Atocha Guadalajara-Yebes • Calatayud • Saragossa-Delicias • Lleida Pirineus • Camp de Tarragona • Barcelona-Sants • Girona Figueres-Vilafant 8 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 102 Madrid-Atocha Guadalajara-Yebes • Calatayud • Saragossa-Delicias • Tardienta Huesca 9 trens setmanals per sentit⁠
Sèrie 100 Madrid-Atocha Ciudad Real-Central • Puertollano • Còrdova Central Sevilla-Santa Justa 11/19 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 102 Madrid-Atocha Ciudad Real-Central • Puertollano • Còrdova Central • Puente Genil-Herrera • Antequera-Santa Ana Màlaga-María Zambrano 11 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 112 Madrid-Atocha Conca-Fernando Zóbel • Requena-Utiel València-Joaquim Sorolla 10/15 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 100 y Sèrie 112 Madrid-Atocha Conca-Fernando Zobél • Albacete • Villena AV Alacant 7/8 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 102 Sevilla-Santa Justa Còrdova Central • Puertollano • Ciudad Real-Central • Conca-Fernando Zóbel València-Joaquim Sorolla 1 tren diari per sentit
Enllaç a Màlaga i Cadis⁠
Sèrie 112 Madrid-Chamartín Valladolid-Campo Grande • Palència Lleó 2 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 102 / Sèrie 112 Barcelona-Sants Camp de Tarragona • Lleida Pirineus • Saragossa-Delicias • Ciudad Real-Central • Puertollano • Còrdova Central Sevilla-Santa Justa 2 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 102 / Sèrie 112 Barcelona-Sants Camp de Tarragona • Lleida Pirineus • Saragossa-Delicias • Ciudad Real-Central • Còrdova Central • Puente Genil-Herrera • Antequera-Santa Ana Màlaga-María Zambrano 2 trens diaris per sentit⁠
TGV Dasye Barcelona-Sants Camp de Tarragona • Lleida Pirineus • Saragossa-Delicias • Ciudad Real-Central • Puertollano • Còrdova Central París-Lió 2/4 trens diaris per sentit⁠
' Barcelona-Sants Girona • Figueres-Vilafant • Perpinyà • Narbona • Béziers • Montpeller-Saint Roch • Nimes • Valence TGV Lió-Part-Dieu 1 tren diari per sentit

Crítiques

Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de Barcelona-Madrid aporta diners a l'estat, i ha fet que Estats Units i França desestimessin el projecte per als seus propis països.[7][8][9][10][11] També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».[12] Un dels crítics més significats ha estat Joan Amorós i Pla, Secretari General de FERRMED, un grup de pressió europeu liderat des de Catalunya i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’Europa.[13][14]

Un informe del 2012 fet per la RACC conclogué que l'AVE no genera suficients beneficis per viatger.[15]

Un informe del Tribunal de Comptes de la Unió Europea, publicat el 2018, concloïa que l'AVE era car i ha sigut construït seguint criteris polítics i no econòmics.[16]

Vegeu també

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: El TGV arriba a Barcelona.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alta Velocitat Espanyola
  1. ↑ «15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España». Nota de prensa, 21-04-2007 [Consulta: 3 octubre 2013].
  2. ↑ «Línea Madrid-Sevilla». Adif. [Consulta: 3 octubre 2013].
  3. ↑ M. Ontoso, Luis «Ave, la estación de salida de la marca España». ABC, 20-03-2013 [Consulta: 3 octubre 2013].
  4. ↑ «Air Nostrum se alía con Acciona para competir contra el AVE de Renfe». Levante-EMV, 16-12-2018 [Consulta: Levante-EMV].
  5. ↑ Benito, F.J. «El Gobierno aprueba el decreto para "privatizar" el AVE entre Alicante y Madrid a partir de 2021». Diario Información, 21-12-2018 [Consulta: 21 desembre 2018].
  6. ↑ Mestre, J. «El eje València-Barcelona supera en pasajeros a ocho líneas de AVE». Levante-EMV, 18-03-2019 [Consulta: 1r maig 2019].
  7. ↑ «AVE: la ruïna de l'Estat» Avui, consultat el 28 de juny de 2011
  8. ↑ «La ruïna de l'AVE». Ara.acat [Economia], 03-07-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
  9. ↑ http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html
  10. ↑ http://www.larazon.es/noticia/9864-renfe-suprime-el-servicio-ave-toledo-albacete-cuenca-por-falta-de-usuarios
  11. ↑ Mestre, J. «Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo». Levante-emv. El mercantil valencialo, 24-01-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
  12. ↑ Ruiz del Árbol, Antonio «Por qué el AVE es un tren para ricos». Eldiario.es, 24-12-2012 [Consulta: 3 octubre 2013].
  13. ↑ «Entrevista a Joan Amorós i Pla». Revista Relleu, 103, Gener-Març 2010 [Consulta: 9 agost 2015].
  14. ↑ Torrent, Quim «AVE: la ruina del Estado». Navarralde [Consulta: 9 agost 2015].
  15. ↑ «El AVE no alcanza el umbral de rentabilidad por viajeros en ninguna línea». La Vanguardia, 03-05-2012 [Consulta: 20 febrer 2018].
  16. ↑ Suanzes, Pablo R. «Demoledor informe del Tribunal de Cuentas europeo sobre el AVE: muy caro, político y sin pasajeros». El Mundo, 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alta_Velocitat_Espanyola&oldid=21409558»