Domènec Pallerola i Munné: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 25: | Línia 25: | ||
* ''L'àngel bohemi'' (1935) |
* ''L'àngel bohemi'' (1935) |
||
* ''La revolució i l'assistència social'' (1937) |
* ''La revolució i l'assistència social'' (1937) |
||
* ''Digues-me que és amor'' (Confidències espirituals) (1938) |
|||
* ''Biografia de [[Lluís Companys]]''<ref>[http://filcat.uab.cat/assaigrepublica/wp-content/autors/bellmunt/Bellmunt_Figures-de-Catalunya_Companys.pdf Text Biografia de Companys], per Bellmunt</ref> (1945) |
* ''Biografia de [[Lluís Companys]]''<ref>[http://filcat.uab.cat/assaigrepublica/wp-content/autors/bellmunt/Bellmunt_Figures-de-Catalunya_Companys.pdf Text Biografia de Companys], per Bellmunt</ref> (1945) |
||
* ''Causes de l'[[anticlericalisme]] espanyol'' (1967) |
* ''Causes de l'[[anticlericalisme]] espanyol'' (1967) |
Revisió del 14:46, 5 jul 2019
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1903 Bellmunt d'Urgell |
Mort | 14 de maig de 1993 (als 90 anys) Tolosa de Llenguadoc |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Llengua | català |
Premis
|
Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d'Urgell, Noguera 1903 - Tolosa, 14 de maig de 1993) fou un escriptor català, més conegut pel pseudònim de Domènec de Bellmunt.
Biografia
Estudià dret i col·laborà als diaris La Publicitat, D'Ací d'Allà, La Nau i L'Opinió. Durant la Segona República Espanyola exercí l'advocacia i fou secretari de Lluís Nicolau d'Olwer.[1]
Després de la guerra civil espanyola s'establí a Tolosa, on dirigí la revista Foc Nou. Fou membre d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obres
- Històries d'emigrats (Recull de reportatges inèdits) (1926)
- Una ànima vençuda (1927)
- Les banyes del Tibidabo (1928), 2ª edició (1930)
- Dos dies a Sant Boi (1929)
- L'organització internacional del treball (1930)
- Les catacumbes de Barcelona (1930)
- Figures de Catalunya (1933)
- L'àngel bohemi (1935)
- La revolució i l'assistència social (1937)
- Digues-me que és amor (Confidències espirituals) (1938)
- Biografia de Lluís Companys[2] (1945)
- Causes de l'anticlericalisme espanyol (1967)
- Boires i candelers; novel·la de l'Urgell - Els primers records; narracions en prosa (1973)
- Cinquanta anys de periodisme català (1975)
- Anecdotari inédit de cinquanta anys de periodisme catalá: (1920-1978) (1978)
- De Les Penelles a Castellserà: insurrectes contra bigotuts; aventures dels vailets de l'Urgell (1980)
- Vida i miracles del Pilar d'Almenara (1984)
- Teoria fluvial de l'humor català (1985)
Referències
- ↑ «Domènec Pallerola i Munné». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Text Biografia de Companys, per Bellmunt