Panell fotovoltaic: diferència entre les revisions
| Línia 22: | Línia 22: | ||
Aquests avenços van contribuir a la fabricació de la primera cèl·lula solar comercial amb una conversió de l'energia solar d'aproximadament el 6%. L'[[URSS]] va llançar el seu primer [[Satèl·lit artificial|satèl·lit espacial]] l'any 1957, i els EUA un any després. En el disseny d'aquest es van usar cèl·lules solars creades per [[Peter Illes]] en un esforç encapçalat per la companyia Hoffman Electronics. |
Aquests avenços van contribuir a la fabricació de la primera cèl·lula solar comercial amb una conversió de l'energia solar d'aproximadament el 6%. L'[[URSS]] va llançar el seu primer [[Satèl·lit artificial|satèl·lit espacial]] l'any 1957, i els EUA un any després. En el disseny d'aquest es van usar cèl·lules solars creades per [[Peter Illes]] en un esforç encapçalat per la companyia Hoffman Electronics. |
||
La primera nau espacial que va usar panells solars va ser el satèl·lit nord-americà [[Vanguard 1]], llançat el març de 1958. <ref>{{citar llibre|títol = Vanguard I - the World's oldest Satellite Still in Orbit|url = http:///code8200.nrl.navy.mil/vanguard.html|consulta = 2.008|llengua = anglès}}</ref> Aquesta fita va generar un gran interès en la producció i llançament de satèl·lits [[geoestacionario]]s per al desenvolupament de les comunicacions, en els quals l'energia provindria d'un dispositiu de captació de la llum solar. Va ser un desenvolupament crucial que va estimular la investigació per part d'alguns governs i que va impulsar la millora dels panells solars. |
|||
El 1970 la primera cèl·lula solar amb heteroestructura d'[[arseniür de gali]] (GaAs) i altament eficient es va desenvolupar a l'extinta URSS per [[Zhora Alferov]] i el seu equip d'investigació. |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 18:49, 19 jul 2019
Els panells solars fotovoltaics, mòduls fotovoltaics o col·lectors solars fotovoltaics (anomenats de vegades panells solars, encara que aquesta denominació inclou altres dispositius) estan formats per un conjunt de cèl·lules fotovoltaiques que produeixen electricitat a partir de la llum que incideix sobre ells (energia solar). El paràmetre estandarditzat per a classificar la seva potència s'anomena potència pic, i es correspon amb la potència màxima que el mòdul pot lliurar sota unes condicions estandarditzades, que són una radiació de 1000 W/m² i una temperatura de cèl·lula de 25ºC (és a dir, una temperatura ambient d'uns 5ºC). A temperatures ambientals superiors a 5ºC el rendiment dels panells disminueix. Per exemple, als Països Catalans el rendiment és un 10% inferior a causa de les condicions climàtiques.
Les plaques fotovoltaiques es divideixen en:
- Cèl·lules TFS: com les usades a les calculadores. Són flexibles i es poden adaptar a formes diverses, com per exemple maons semicilíndrics.
- Cristal·lines
- Monocristal·lines : es componen de seccions d'un únic cristall de silici (forma circular o octogonal, on els 4 costats curts, si s'observa, s'aprecia que són corbs, pel fet que és una cèl·lula circular retallada) .
- Policristal·lines : estan formades per petites partícules cristall. No tenen aparença uniforme pel que fa al color, es veuen una mena d'aigües. Tampoc presenten espais buits. Són més econòmiques que les monocristal·lines però també menys eficients.
- De concentració (panell termofotovoltaic): permet estalviar superfície i produeix aigua calenta a més d'electricitat. És més car que els panells plans.
- Panell bifacial: de material NPN (negatiu-positiu-negatiu). Panell pla que capta llum solar per les seves dues cares, amb l'ajuda d'un mirall que reflexa els rajos solars per tal que arribin a la cara del panell no encarada al sol. És dels menys habituals.
- Amòrfones: de PVC, adopten la forma de l'objecte sobre el qual es disposen. Es fan servir a cobertes molt grans que de tota manera s'han de cobrir, substituint una tela fàltica. El seu rendiment és molt baix, del voltant del 6%, però surten a compte perque el seu preu és molt econòmic. Existeixen igualment pintures amb efecte fotovoltaic.
La seva efectivitat és major com més grans són els vidres, però també el seu pes, gruix i cost. El rendiment de les primeres pot arribar al 20% mentre que el de les últimes pot no arribar al 10%, però el seu cost i pes és molt inferior.
Història
El terme fotovoltaic prové del grec φώς: phos , que significa "llum" i voltaic, que prové del camp de l'electricitat, en honor al físic italià Alexandre Volta, (que també proporciona el terme volt a la unitat de mesura de la diferència de potencial en el Sistema Internacional de mesures). El terme fotovoltaic es va començar a utilitzar a Anglaterra des de l'any 1849.
L'efecte fotovoltaic va ser reconegut per primera vegada el 1839 pel físic francès Antoine Henri Becquerel, però la primera cèl·lula solar no es va construir fins a 1883. El seu autor va ser Charles Fritts, qui va recobrir una mostra de seleni semiconductor amb un pa d'or per formar l'entroncament. Aquest primitiu dispositiu presentava una eficiència de només un 1%. Russell Ohl va patentar la cèl·lula solar moderna l'any 1946, encara Sven Ason Berglund havia patentat, amb anterioritat, un mètode que tractava d'incrementar la capacitat de les cèl·lules fotosensibles.
L'era moderna de la tecnologia de potència solar no va arribar fins a l'any 1954 quan els Laboratoris Bell, van descobrir, de manera accidental, que els semiconductors de silici dopat amb certes impureses, eren molt sensibles a la llum.
Aquests avenços van contribuir a la fabricació de la primera cèl·lula solar comercial amb una conversió de l'energia solar d'aproximadament el 6%. L'URSS va llançar el seu primer satèl·lit espacial l'any 1957, i els EUA un any després. En el disseny d'aquest es van usar cèl·lules solars creades per Peter Illes en un esforç encapçalat per la companyia Hoffman Electronics.
La primera nau espacial que va usar panells solars va ser el satèl·lit nord-americà Vanguard 1, llançat el març de 1958. [1] Aquesta fita va generar un gran interès en la producció i llançament de satèl·lits geoestacionarios per al desenvolupament de les comunicacions, en els quals l'energia provindria d'un dispositiu de captació de la llum solar. Va ser un desenvolupament crucial que va estimular la investigació per part d'alguns governs i que va impulsar la millora dels panells solars.
El 1970 la primera cèl·lula solar amb heteroestructura d'arseniür de gali (GaAs) i altament eficient es va desenvolupar a l'extinta URSS per Zhora Alferov i el seu equip d'investigació.
Vegeu també
Referències
- ↑ Vanguard I - the World's oldest Satellite Still in Orbit (en anglès) [Consulta: 2.008].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Panell fotovoltaic |
- Cel o Panells Solars
- Instal·lacions de Concentració Fotovoltaica
- d'articles sobre tècniques de MPPT en centrals fotovoltaiques.