Mar Cantàbrica: diferència entre les revisions
m pos. imatge |
+ ref. |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{falten referències|data=maig de 2016}} |
{{falten referències|data=maig de 2016}} |
||
{{element hidrografia}} |
{{element hidrografia}} |
||
La '''mar Cantàbrica''', o el '''mar Cantàbric''', és una [[mar]] litoral de l'[[oceà Atlàntic]] que banya la costa nord de la [[península Ibèrica]] i la costa sud-oest de [[França]]. Tradicionalment comprèn des de la punta d'[[Estaca de Bares]] ([[Galícia]]) fins a la desembocadura del [[riu Adur]] ([[País Basc]]/[[Landes]]). La part que banya les costes del [[País Basc]] és més coneguda com a [[golf de Biscaia]] o '''golf de Gascunya'''. Va ser batejada per l'[[Antiga Roma]] en el [[segle I aC]] com a ''Sinus Cantabrorum'' (o "oceà dels [[càntabre]]s"). |
La '''mar Cantàbrica''', o el '''mar Cantàbric''', és una [[mar]] litoral de l'[[oceà Atlàntic]] que banya la costa nord de la [[península Ibèrica]] i la costa sud-oest de [[França]].<ref>{{Ref-web|títol=mar Cantàbrica {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014449.xml|consulta=2019-07-20}}</ref> Tradicionalment comprèn des de la punta d'[[Estaca de Bares]] ([[Galícia]]) fins a la desembocadura del [[riu Adur]] ([[País Basc]]/[[Landes]]). La part que banya les costes del [[País Basc]] és més coneguda com a [[golf de Biscaia]] o '''golf de Gascunya'''. Va ser batejada per l'[[Antiga Roma]] en el [[segle I aC]] com a ''Sinus Cantabrorum'' (o "oceà dels [[càntabre]]s"). |
||
[[Fitxer:marcantabrico.jpg|thumbnail|esquerra|Penya-segat a [[Sopela]], al País Basc]] |
[[Fitxer:marcantabrico.jpg|thumbnail|esquerra|Penya-segat a [[Sopela]], al País Basc]] |
||
Constitueix una mar de transició entre les mars fredes del nord i les temperades del [[tròpic]], cosa que fa que sigui un [[ecotò]] d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes. |
Constitueix una mar de transició entre les mars fredes del nord i les temperades del [[tròpic]], cosa que fa que sigui un [[ecotò]] d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes. |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
A mesura que ens aproximem a la costa [[França|francesa]], les aigües van sent més càlides. Posseeix una [[salinitat]] mitjana del 35%, encara que aquesta dada varia molt en funció del règim de pluges imperant a la zona. Té una significativa amplitud de marea i és travessada pel [[corrent del Golf]]. |
A mesura que ens aproximem a la costa [[França|francesa]], les aigües van sent més càlides. Posseeix una [[salinitat]] mitjana del 35%, encara que aquesta dada varia molt en funció del règim de pluges imperant a la zona. Té una significativa amplitud de marea i és travessada pel [[corrent del Golf]]. |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 10:10, 20 jul 2019
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(es) Mar Cantábrico  | ||||
| ||||
| Tipus | Mar | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | golf de Biscaia | |||
| Localització | ||||
| País de la conca | Espanya i França | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de la mar Cantàbrica | |||
,_Camino_del_norte_costero.jpg)
La mar Cantàbrica, o el mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.[1] Tradicionalment comprèn des de la punta d'Estaca de Bares (Galícia) fins a la desembocadura del riu Adur (País Basc/Landes). La part que banya les costes del País Basc és més coneguda com a golf de Biscaia o golf de Gascunya. Va ser batejada per l'Antiga Roma en el segle I aC com a Sinus Cantabrorum (o "oceà dels càntabres").
Constitueix una mar de transició entre les mars fredes del nord i les temperades del tròpic, cosa que fa que sigui un ecotò d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes.
Els forts vents del nord-oest que bufen sobre aquesta mar tenen l'origen en les baixes pressions centrades sobre les illes Britàniques i la mar del Nord, en combinació amb l'anticicló de les Açores. La distància recorreguda pel vent i el manteniment de la seva direcció i velocitat constants fa que es generin ones que oscil·len entre 2,5 i 3 metres d'alçària, la qual cosa origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'abril-maig i setembre-octubre, els vents de l'oest poden assolir magnituds de galerna, amb ones que arriben a superar els 9 metres.
A mesura que ens aproximem a la costa francesa, les aigües van sent més càlides. Posseeix una salinitat mitjana del 35%, encara que aquesta dada varia molt en funció del règim de pluges imperant a la zona. Té una significativa amplitud de marea i és travessada pel corrent del Golf.
Referències
- ↑ «mar Cantàbrica | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2019].
Vegeu també
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina