Ainu: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
L'estalinisme deportà la gran majoria d'ainus de Sakhalín i de les Kurils cap al Japó en 1945-1947, juntament amb els japonesos. Avui dia, els ainus de totes aqueixes regions són russòfons; a Sakhalín, per exemple, el darrer parlant d'ainu morí el 1994. Tot i així, uns centenars de persones es reivindiquen d'ètnia ainu, si bé l'Estat refusa reconèixer-los perquè d'ençà 1979 considera extingida l'ètnia. |
L'estalinisme deportà la gran majoria d'ainus de Sakhalín i de les Kurils cap al Japó en 1945-1947, juntament amb els japonesos. Avui dia, els ainus de totes aqueixes regions són russòfons; a Sakhalín, per exemple, el darrer parlant d'ainu morí el 1994. Tot i així, uns centenars de persones es reivindiquen d'ètnia ainu, si bé l'Estat refusa reconèixer-los perquè d'ençà 1979 considera extingida l'ètnia. |
||
Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu, tot i que és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25 |
Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu, tot i que és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25.000-200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols [[japonès]] en l'actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua diàriament a finals dels anys 1980. Segons càlculs de 2011 hi havia unes trenta mil persones que s'identificaven com a ainu, de les quals 304 entenien la llengua i qinze n'eren parlants actius (però, probablement, no transmissors). |
||
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar |
Tot plegat és conseqüència directa de la política de niponització exercida sistemàticament per tots els règims japonesos, codificada en la llei de "protecció dels ex-aborígens" de 1899. No fou fins al 1997 que el Japó engegà un procés de reconeixement relatiu dels ainu. |
||
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar la llengua, principalment a [[Hokkaido|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l'aprenen com a segona llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d'un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano]], que era un parlant nadiu de la llengua ell mateix. |
|||
Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries. |
Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries. |
||
Revisió del 20:50, 26 jul 2019
| アイヌ イタク aynu itak | |
|---|---|
| Altres noms | アイヌ語 (ainu-go) |
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | >1000 |
| Parlants nadius | 10 (2007 ) |
| Rànquing | No està entre els 100 primers |
| Oficial a | --- |
| Autòcton de | Hokkaido, illa de Sakhalín, illes Kurils, extrem de la península de Kamtxatka i regió de Tohoku |
| Estat | Japó, Rússia |
| Classificació lingüística | |
| Sense classificar | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Ainu orthography (en)  i alfabet llatí |
| Institució de normalització | --- |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-1 | --- |
| ISO 639-2 | mis |
| ISO 639-3 | ain |
| SIL | ain |
| Glottolog | ainu1252 |
| Linguasphere | 45-B |
| Ethnologue | ain |
| Linguist List | ain |
| UNESCO | 475 |
| IETF | ain |
| Endangered languages | 1212 |
L'ainu (ˈaɪnuː)[1] (Ainu: アィヌ・イタㇰ, Aynu itak; japonès: アイヌ語 Ainu-go) és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels ainus a l'illa de Hokkaidō al nord del Japó.
Domini lingüistic, història i sociolingüística
Fins a mitjans segle XX, les llengües ainu, a més de Hokkaido, també es parlaven en diversos territoris que actualment formen part de la Federació Russa:
- a la meitat sud de l'illa de Sakhalín
- a les illes Kurils.
- al sud de Kamtxatka, com a resultat de l'establiment d'una petita comunitat ainu de les Kurils, que el 1877 optà per Rússia enfront el Japó (arran que el tractat de Sant Petersburg de 1875 atribuí tot l'arxipèlag al Japó).
L'estalinisme deportà la gran majoria d'ainus de Sakhalín i de les Kurils cap al Japó en 1945-1947, juntament amb els japonesos. Avui dia, els ainus de totes aqueixes regions són russòfons; a Sakhalín, per exemple, el darrer parlant d'ainu morí el 1994. Tot i així, uns centenars de persones es reivindiquen d'ètnia ainu, si bé l'Estat refusa reconèixer-los perquè d'ençà 1979 considera extingida l'ètnia.
Sols la variant de Hokkaidō sobreviu, tot i que és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25.000-200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols japonès en l'actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua diàriament a finals dels anys 1980. Segons càlculs de 2011 hi havia unes trenta mil persones que s'identificaven com a ainu, de les quals 304 entenien la llengua i qinze n'eren parlants actius (però, probablement, no transmissors).
Tot plegat és conseqüència directa de la política de niponització exercida sistemàticament per tots els règims japonesos, codificada en la llei de "protecció dels ex-aborígens" de 1899. No fou fins al 1997 que el Japó engegà un procés de reconeixement relatiu dels ainu.
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar la llengua, principalment a Hokkaidō però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l'aprenen com a segona llengua, especialment a la regió de Hokkaidō. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d'un folklorista ainu dels últims temps, de nom Shigeru Kayano, que era un parlant nadiu de la llengua ell mateix.
Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de Yukar, que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries.
Fonologia
Les síl·labes a són del tipus CV(C) (és a dir, tenen un començ de síl·laba obligatori i una coda de síl·laba opcional) i hi ha pocs conglomerats consonàntics.
Vocals
Hi ha 5 sons vocàlics en ainu:
| Frontal | Central | Darrera | |
|---|---|---|---|
| Vocal tancada | i | u | |
| Vocal semioberta | e | o | |
| Vocal oberta | a |
Consonants
| Bilabial | Consonant velar bilabialitzada | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Consonant oclusiva | p | t | k | |||
| Africada | ts | |||||
| Nasal | m | n | ||||
| Fricativa | s | h | ||||
| Aproximant | w | j | ||||
| Tocant/Aletejant | ɾ |
Les consonants oclusives /p t ts k/ poden ser sonores [b d dz ɡ] entre vocals i després de nasals. Tant /ti/ com /tsi/ es realitzen com [t͡ʃi], i /s/ esdevé [ʃ] abans de /i/ i a final de síl·laba. Hi ha un poc de variació entre dialectes; al dialecte de Sakhalín, els finals sil·làbics /p, t, k, r/ varen sofrir lenició i es varen 'mesclar' donant /x/. Després de /i/, aquesta /x/ es pronuncia [ç]. Una parada glotal [ʔ] s'insereix freqüentment al començ de les paraules, precedint una vocal tònica, però no és fonèmica.
Hi ha un sistema de tons. L'accentuació de paraules específiques varia un poc entre dialectes. Generalment, les paraules que inclouen afixes tenen un cop tònic alt que recau sobre l'arrel o sobre la primera síl·laba si aquesta és tancada o té un diftong, mentre que altres paraules tenen el cop tònic en la segona síl·laba. Hi ha, però, excepcions a aquesta generalització.
Tipologia i gramàtica
L'ainu és una llengua SOV, amb postposicions. El subjecte i l'objecte es marquen habitualment amb postposicions. Els substantius es poden agrupar per a modificar-se entre ells; el substantiu principal se situa al final. Els verbs, que són intrínsecament transitius o intransitius, accepten varis afixes derivacionals.
Tipològicament, l'ainu té un ordre de paraules (i alguns altres aspectes fonològics) semblants al japonès i al coreà, mentre que el seu elevat grau de síntesi recorda més les llengües al nord i a l'est.
Numerals
Els numerals de l'1 al 10 són: sine '1', tup '2', rep '3', inep '4', asiknep '5' (<aske ' mà' ), iwanpe '6' (10-4), arwanpe '7', tupesanpe '8' (10-2), sinepesanpe '9' (10-1), wanpe '10' (< 'dos costats').[2] Aquestes formes es deriven dels numerals reconstruïts per al proto-ainu, que són: *si-nE- '1', *tuu- '2', *dE- '3', *ii-nE- / *pOqOn '4', *aski ~ *asik '5', *ii+hdan- '6', *a-d[E]+hdan '7', *tu+pE+hdan '8', *si-nE+pE+hdan '9', *hdan- '10.[3]
Escriptura
Oficialment, l'ainu s'escriu amb una versió modificada del sil·labari katakana, que s'usa a l'idioma japonès per a les paraules estrangeres. També s'empra l'alfabet llatí. L'Ainu Times usa ambdós sistemes.
Petit vocabulari
- Hola: Ahup yan!
- Adéu: Suy unukaran ro!
- Gràcies: Hioy'oy!
- Com et dius?: Erehe mak aye?
- Em dic Jordi: Kurehe anakne Jordi ne
Referències
- ↑ Bauer, Laurie. The Linguistics Student's Handbook, 2007.
- ↑ Ainu Numerals (E. Chan)
- ↑ Vovin, Alexander. 1993. A Reconstruction of Proto-Ainu. Leiden: E. J. Brill.
