Àcid hexanoic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot afegeix plantilla Identificadors química
m bot: - hem>C6H12O2</chem>. A bioquímica + hem>C6H12O2</chem>. En bioquímica
Línia 1: Línia 1:
{{ICQ}}
{{ICQ}}
L{{'}}'''àcid hexanoic''', (també anomenat, de forma no sistemàtica, ''àcid caproic''), és un [[àcid carboxílic]] de cadena lineal amb sis àtoms de [[carboni]], de fórmula molecular <chem>C6H12O2</chem>. A bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza com C6:0.
L{{'}}'''àcid hexanoic''', (també anomenat, de forma no sistemàtica, ''àcid caproic''), és un [[àcid carboxílic]] de cadena lineal amb sis àtoms de [[carboni]], de fórmula molecular <chem>C6H12O2</chem>. En bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza com C6:0.
[[Fitxer:WildeHausziege.jpg|esquerra|miniatura|Cabra salvatge de Mallorca ''[[Capra aegagrus hircus|Capra aeagrus hircus]]'']]
[[Fitxer:WildeHausziege.jpg|esquerra|miniatura|Cabra salvatge de Mallorca ''[[Capra aegagrus hircus|Capra aeagrus hircus]]'']]
És un [[oli]] incolor, viscós<ref>Msds - Fitxes Internacionals de Seguretat Química. {{ref-web|url= http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/Fisq/Ficheros/1101a1200/nspn1167.pdf|títol=Nº CAS 142-62-1. International Chemical Safety Cards (WHO/IPCS/ILO)<!--Títol generat per bot-->}}</ref> i que fa olor de [[cabra]] o altres animals de [[granja]]. El seu [[punt de fusió]] és de -3,4 °C i el [[Punt d'ebullició|d'ebullició]] 205,8 °C. La seva densitat és 0,929 g/cm<sup>3</sup> entre 4-20 °C i el seu índex de refracció 1,41635 a 20 °C. És poc soluble en aigua i soluble en [[etanol]] i [[dietilèter]].<ref>{{Ref-web|url=http://lipidbank.jp/cgi-bin/detail.cgi?id=DFA0006|títol=LipidBank - Fatty acid(DFA0006)|consulta=2018-02-20}}</ref> Fou descobert pel químic francès [[Michel Eugène Chevreul]] (1786-1789) el 1818<ref>{{Ref-llibre|cognom=Chevreul|nom=M.E.|títol=Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale|url=http://archive.org/details/rechercheschimi00chevgoog|edició=|llengua=francès|data=1823|editorial=Levrault|lloc=París|pàgines=137-138|isbn=}}</ref> i l'anomenà ''àcid caproic'' perquè l'obtingué de la [[mantega]] de la llet de vaca i de la de cabra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Thomson|nom=Thomas|títol=A System of Chemistry of Inorganic Bodies|url=https://books.google.es/books?id=MGQ9AAAAYAAJ&pg=PA136&dq=capric+acid+chevreul&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiK28WkkN_ZAhVlTd8KHSawBiAQ6AEIJjAA#v=onepage&q=caproic%20acid%20chevreul&f=false|llengua=en|data=1831|editorial=Baldwin & Cradock}}</ref>
És un [[oli]] incolor, viscós<ref>Msds - Fitxes Internacionals de Seguretat Química. {{ref-web|url= http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/Fisq/Ficheros/1101a1200/nspn1167.pdf|títol=Nº CAS 142-62-1. International Chemical Safety Cards (WHO/IPCS/ILO)<!--Títol generat per bot-->}}</ref> i que fa olor de [[cabra]] o altres animals de [[granja]]. El seu [[punt de fusió]] és de -3,4 °C i el [[Punt d'ebullició|d'ebullició]] 205,8 °C. La seva densitat és 0,929 g/cm<sup>3</sup> entre 4-20 °C i el seu índex de refracció 1,41635 a 20 °C. És poc soluble en aigua i soluble en [[etanol]] i [[dietilèter]].<ref>{{Ref-web|url=http://lipidbank.jp/cgi-bin/detail.cgi?id=DFA0006|títol=LipidBank - Fatty acid(DFA0006)|consulta=2018-02-20}}</ref> Fou descobert pel químic francès [[Michel Eugène Chevreul]] (1786-1789) el 1818<ref>{{Ref-llibre|cognom=Chevreul|nom=M.E.|títol=Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale|url=http://archive.org/details/rechercheschimi00chevgoog|edició=|llengua=francès|data=1823|editorial=Levrault|lloc=París|pàgines=137-138|isbn=}}</ref> i l'anomenà ''àcid caproic'' perquè l'obtingué de la [[mantega]] de la llet de vaca i de la de cabra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Thomson|nom=Thomas|títol=A System of Chemistry of Inorganic Bodies|url=https://books.google.es/books?id=MGQ9AAAAYAAJ&pg=PA136&dq=capric+acid+chevreul&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiK28WkkN_ZAhVlTd8KHSawBiAQ6AEIJjAA#v=onepage&q=caproic%20acid%20chevreul&f=false|llengua=en|data=1831|editorial=Baldwin & Cradock}}</ref>

Revisió del 17:27, 30 jul 2019

Infotaula de compost químicÀcid hexanoic
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular116,084 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₁₂O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió−4 °C
−3 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició205,25 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'àcid hexanoic, (també anomenat, de forma no sistemàtica, àcid caproic), és un àcid carboxílic de cadena lineal amb sis àtoms de carboni, de fórmula molecular . En bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza com C6:0.

Cabra salvatge de Mallorca Capra aeagrus hircus

És un oli incolor, viscós[1] i que fa olor de cabra o altres animals de granja. El seu punt de fusió és de -3,4 °C i el d'ebullició 205,8 °C. La seva densitat és 0,929 g/cm3 entre 4-20 °C i el seu índex de refracció 1,41635 a 20 °C. És poc soluble en aigua i soluble en etanol i dietilèter.[2] Fou descobert pel químic francès Michel Eugène Chevreul (1786-1789) el 1818[3] i l'anomenà àcid caproic perquè l'obtingué de la mantega de la llet de vaca i de la de cabra.[4]

Forma sals anomenades hexanoats o caproats. És un àcid gras que es troba naturalment en els greixos i olis animals, i és un dels compostos químics que li dóna a la llavor del ginkgo la característica brillantor i pudor en descompondre's.[5] A més, com el seu nom vulgar suggereix, és part de les suors de les cabres. La pudor dels mitjons bruts es deu a l'àcid caproic.

Vegeu també

Referències

  1. Msds - Fitxes Internacionals de Seguretat Química. «Nº CAS 142-62-1. International Chemical Safety Cards (WHO/IPCS/ILO)».
  2. «LipidBank - Fatty acid(DFA0006)». [Consulta: 20 febrer 2018].
  3. Chevreul, M.E.. Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale (en francès). París: Levrault, 1823, p. 137-138. 
  4. Thomson, Thomas. A System of Chemistry of Inorganic Bodies (en anglès). Baldwin & Cradock, 1831. 
  5. La Plant' Encyclo «Árbol de los 40 escudos, Ginkgo biloba».