Eduard Vidal i de Valenciano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaç intern |
m Data de defunció, amb referència i enllaç |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
| imatge = Eduard Vidal i de Valenciano ANC 1-402-N-7450.jpeg |
| imatge = Eduard Vidal i de Valenciano ANC 1-402-N-7450.jpeg |
||
| peu = Eduard Vidal i de Valenciano (1899) |
| peu = Eduard Vidal i de Valenciano (1899) |
||
| data_naixement = [[1838]] |
|||
| lloc_naixement = [[Vilafranca del Penedès]] |
|||
| data_defuncio = [[1899]] |
|||
| lloc_defuncio = [[Barcelona]] |
|||
| ocupacio = Polític i escriptor |
| ocupacio = Polític i escriptor |
||
}} |
}} |
||
'''Eduard Vidal i de Valenciano''' ([[Vilafranca del Penedès]], [[Alt Penedès]], [[1838]] - [[Barcelona]], [[1899]]) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor. Membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], el 1898. Milità al Partit Republicà de [[Emilio Castelar y Ripoll|Castelar]]. El seu germà [[Gaietà Vidal i de Valenciano]] també feu carrera literària.<ref name="mae">{{citar ref |títol =Drama romàntic |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=10:el-drama-rom%C3%A0ntic&Itemid=2&lang=ca |consulta = 26 d'octubre 2012 }}</ref> |
'''Eduard Vidal i de Valenciano''' ([[Vilafranca del Penedès]], [[Alt Penedès]], [[1838]] - [[Barcelona]], [[25 de febrer]] de [[1899]]) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor. Membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], el 1898. Milità al Partit Republicà de [[Emilio Castelar y Ripoll|Castelar]]. El seu germà [[Gaietà Vidal i de Valenciano]] també feu carrera literària.<ref name="mae">{{citar ref |títol =Drama romàntic |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=10:el-drama-rom%C3%A0ntic&Itemid=2&lang=ca |consulta = 26 d'octubre 2012 }}</ref> |
||
Al barri del Poblenou de Barcelona hi ha un carrer que duu el seu nom en homenatge. És enterrat al [[Cementiri de Vilafranca del Penedès]]. |
Al barri del Poblenou de Barcelona hi ha un carrer que duu el seu nom en homenatge. És enterrat al [[Cementiri de Vilafranca del Penedès]]. |
||
Va morir a Barcelona el 25 de febrer de 1899,<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Noticias de Barcelona|publicació=[[La Publicidad]]|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1459136&idImagen=14118609&posicion=2&presentacion=pagina|data=25 febrer 1899|pàgines=2|volum=Edició nit}}</ref> sent traslladat el seu cos al cementiri de Vilafranca del Penedès el dia següent.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Eduart Vidal Valenciano|publicació=[[La Campana de Gràcia]]|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1015212&posicion=2&presentacion=pagina|data=4 març 1899|pàgines=2}}</ref> |
|||
==Obra dramàtica== |
==Obra dramàtica== |
Revisió del 11:06, 1 ago 2019
Eduard Vidal i de Valenciano (1899) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1838 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
Mort | 1899 (60/61 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Activitat | |
Ocupació | Polític i escriptor |
Membre de | |
Nom de ploma | Isidro Llauradó |
Família | |
Germans | Gaietà Vidal i de Valenciano |
Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 25 de febrer de 1899) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el 1898. Milità al Partit Republicà de Castelar. El seu germà Gaietà Vidal i de Valenciano també feu carrera literària.[1]
Al barri del Poblenou de Barcelona hi ha un carrer que duu el seu nom en homenatge. És enterrat al Cementiri de Vilafranca del Penedès.
Va morir a Barcelona el 25 de febrer de 1899,[2] sent traslladat el seu cos al cementiri de Vilafranca del Penedès el dia següent.[3]
Obra dramàtica
1864
- Qui tot ho vol tot ho perd o la festa de l'ermita, sarsuela en 1 acte. Música d'Antoni Lamarca, estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona el dia 3 d'octubre de 1864.
- Un beneit de Jesucrist, joguina lírico-dramàtica, música de Francesc d'Assís Altimira, estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona el 16 de desembre de 1864.
- A boca tancada..., estrenada al teatre Romea, la nit del 28 de setembre de 1864.
1865
- Antany i enguany, en col·laboració de Conrad Roure. 1865.
- Tal faràs, tal trobaràs. Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Principal la nit del 4 d'abril de 1865 i reposat al Teatre Romea, la nit del 7 de març de 1866.
- Tal hi va que no s'ho creu, estrenada al teatre Romea, la nit del 16 de novembre de 1865.
- Tants caps, tants barrets. Comèdia en dos actes i en vers, estrenada al teatre Romea, la nit del 13 de desembre de 1865.
1866
- L'ase d'en Mora. Comèdia en un acte, estrenada al teatre Romea, la nit del 31 de gener de 1866.
- Cada u per on l'enfila. Disbarat còmico-dramàtic en dos actes, estrenat al teatre Romea, la nit del 16 d'abril de 1866.
- Maria!. Quadre lírico-dramàtic de costums catalans. Música de Nicolau Manent. Estrenat al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona el 5 d'agost de 1866.
1867
- La virtut i la consciència. Drama en quatre actes de costums catalans.
1868
- Qui juga, no dorm, estrenada al teatre Romea, la nit del 13 d'abril de 1868.
- Paraula és paraula. Drama en tres actes, estrenat al teatre del Liceu de Barcelona, la nit del 29 de desembre de 1869.
1869
- El virolet de Sant Guim, estrenada al teatre Romea, la nit del 15 de març de 1869.
1870
- La gran sastressa de Midalvent. Sarsuela en 2 actes, adaptació catalana de l'opereta de Jacques Offenbach La Grande-Duchesse de Gérolstein, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona el 21 de maig de 1870.
- Pot més qui piula, música de Josep Teodor Vilar, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 13 de juny de 1870.
1871
- La masovera. Quadre de costums de camp en 2 actes, música de Frederic Serra, estrenat al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 22 de febrer de 1871.
- La formosa Magdalena, adaptació catalana de l'opereta de Jacques Offenbach La belle Helène. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 14 de març de 1871.
- A sort i a ventura, humorada en 1 acte, música de Nicolau Manent, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 25 d'agost de 1871.
1872
- De Barcelona al Parnàs. Sarsuela revista (còmica-lírica-dramàtica-satírica-fantàstica) en dos quadres i en vers, música de Josep Ribera, estrenada al teatre Tívoli de Barcelona el 21 de juliol de 1872.
- Dos milions, sarsuela en 1 acte, música de Josep Ribera, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 3 d'agost de 1872.
1873
- Les campanetes. Sarsuela en 1 acte, en col·laboració amb Conrad Colomer, música de Josep Ribera, estrenada al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 17 de febrer de 1873.
- Un pobre diable. Sarsuela bufa en 1 acte, llibret en col·laboració de Rafael Burgell, música de Josep Ribera i Miró, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de juliol de 1873.
- Por ir de pesca. Zarzuela en 1 acte, música d'Antoni Lamarca, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona l'1 d'agost de 1873.
1874
- El somni daurat, llibret en col·laboració de Joaquim Arimon. Música de Nicolau Manent. Estrenat al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 21 de gener de 1874.
- La manescala, llibret en col·laboració de Rafael Burgell. Música de Cosme Ribera. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 22 de juliol de 1874.
- La criada, sarsuela en 2 actes i en vers. Llibret en col·laboració amb Josep Roca i Roca. Música de Josep Navarro, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de setembre de 1874.
1875
- Micos. Extravagància lírico-dramàtica en 1 acte i en vers, llibret en col·laboració de Josep Roca i Roca, música de Joan Rius, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de juliol de 1875.
- Joc de nois, llibret en col·laboració de Josep Roca i Roca, música de: ?, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 2 d'agost de 1875.
1878
- La guardiola, llibret en col·laboració de Bartomeu Carcassona, música d'Enric Martí, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 9 de setembre de 1878.
1879
- El cuchillo de plata. Drama en cinc actes i un pròleg (escrit en castellà). En col·laboració amb Josep Roca i Roca. Estrenat al teatre Espanyol de Barcelona
1881
- El registro de la policía. Drama en 8 actes i en prosa (escrit en castellà). Estrenat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
1883
- Sor Teresa o el claustro y el mundo. Drama en cinc actes (escrit en castellà).
1884
- La taverna, drama popular en 9 quadros, inspirat i basat en la novel·la d'Émile Zola, L'assommoir, i arranjat per al teatre català amb la col·laboració de Rossend Arús i Arderiu. Estrenat al Teatre del Tívoli, el 15 de març de 1884.
1885
- María Antonieta, reina de Francia, original de Paolo Giacometti, arranjada per Eduard Vidal i de Valenciano. Estrenada al teatre del Tívoli, de Barcelona, el 14 de març de 1885.
Referències
- ↑ «Drama romàntic». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 26 octubre 2012].
- ↑ «Noticias de Barcelona». La Publicidad, Edició nit, 25-02-1899, pàg. 2.
- ↑ «Eduart Vidal Valenciano». La Campana de Gràcia, 04-03-1899, pàg. 2.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: ' |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXXIV 1898-1899 |
Succeït per: Joaquim Miret i Sans |
Vegeu texts en català sobre Eduard Vidal i de Valenciano a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Vidal i de Valenciano |