Helena Tornero i Brugués: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 40: Línia 40:
=== Llibre infantil ===
=== Llibre infantil ===


* ''El Lladre de llibres'', amb il·lustracions de Carles Arbat. Madrid : Oxford, 2010
* ''El Lladre de llibres'', amb il·lustracions de Carles Arbat. Madrid : Oxford, 2010. ISBN 9788467357110


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 13:57, 6 ago 2019

Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (agost de 2019)
Infotaula de personaHelena Tornero i Brugués
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturga, directora de teatre, escriptora, professora, traductora Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm3002154 Modifica el valor a Wikidata

Helena Tornero i Brugués (Figueres, 1973)[1] és autora, directora i professora de teatre.

Diplomada en Turisme per la Universitat de Girona i llicenciada en direcció i dramatúrgia per l'Insititut del Teatre, la seva obra teatral es publica des del 2002.

Nascuda a Figueres per proximitat hospitalària, la primer llar d'Helena Tornero va ser Portbou i, especialment, la seva estació ferroviària. Aquest fet la va marcar fins al punt de declarar que "Avui penso que la meva primera professora de dramatúrgia va ser l'estació de Portbou"[2]. Va ser una nena lectora i creativa que es disfressava i representava obres inventades amb les seves germanes. Més tard, la seva inquietud la va dur a estudiar de Diplomatura de Turisme a l'Universitat de Girona i, més tard, a treballar en països com Alemanya.

Quan va tornar a Barcelona, va decidir deixar el seu treball estable per iniciar els estudis de direcció i dramatúrgia a l'Institut del Teatre. Va estudiar escriptura teatral amb Toni Clapé, Carles Batlle, Sergi Belbel, Enzo Cormann, José Sanchís Sinisterra, Roland Schimmelpfennig i Rafael Spregelburd[3].

L'any 2007 assisteix gràcies a una beca al Forum International del Theatertreffen de Berlín.

És autora de diverses obres de teatre com El Vals de la Garrafa (Premi Joan Santamaría 2002), Les Madames (2003) o Submergir-se en l'aigua (Premi SGAE de Teatre Juvenil 2007). També se li poden atribuir novel·les infantils com El lladre de llibres (2005)[4] o la traducció de textos de Michael Marc Bouchard, Evelyne de la Chenelière o Fabrice Melquiot[5]. També és l'autora del llibret de l'òpera de càmara DisPLACE, una producció dels Musiktheatertage Wien amb Òpera de Butxaca i Nova Creació de Barcelona estrenada a Viena l'any 2015 amb la gentrificació com tema principal de l'argument.[6]

El 2019 presenta la seva última obra El futur,[7] al Teatre Nacional de Catalunya, una obra inclosa dins el projecte Club de Lectura "Llegir el teatre" gestionat pel Teatre Nacional de Catalunya juntament amb les Biblioteques Públiques de Catalunya.[8]

Obra

Teatre

  • El vals de la garrafa, Premi Joan Santamaria 2002, editat per l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Barcelona: AADPC, 2002) ISBN 8489826285
  • Submergir-se a l’aigua està escrita l'any 2006 i és una història colpidora sobre la immigració, la intolerància col·lectiva, l’exclusió social i les relacions entre pares i fills sorgida de la lectura d’un article del diari, com Cartes al director[9][10]. L'obra s'ha traduït a l'italià, al francés, al castellà i a l'alemany.[11] És guanyadora del Premi SGAE de Teatre Juvenil 2007. Editada en català en la col·lecció Textos a part (Teatre per a joves) per Arola Editors (Tarragona, 2016), ISBN 9788494575648
  • Suplicants (2008)
  • Apaches (2008)
  • De música y hombres (2009)
  • You are pretty and I amb drunk (2011)
  • Ayer (2012)
  • Reestructuración (2012)
  • Sots l'ombra d'un bell arbre (Future is unwritten), 2012. Escrita a partir del Llibre del gentil i els tres savis de Ramon Lull, estrenada a Portugal.
  • No parlis amb estranys: fragments de memòria, editada en català en la col·lecció Textos a part per Arola Editors (Tarragona, 2013) ISBN 9788494152566
  • Mimosa (Love and fascism), 2014
  • Fascinación (Premi de Teatre Lope de Vega 2015) es va estenar al Teatro i de Milà l'any 2018.[12] A l'obra quatre personatges, dos dones i dos homes en una sala de ball on es reuneixen i s'enfronten sense perdre mai de vista la lleugeresa tràgic-còmica de les danses.[13]
  • Kalimat (Paraules) s'estrena a Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya l'any 2017 i es considera una obra-documental i solidària, amb un relat en primera persona dels refugiats del camp de Nea Kavala, al nord de Grècia. Aquesta proposta que neix de l´experiència de l´equip del Projecte Paramythádes, un equip de gent de les arts escèniques del que forma part Helena Tornero.[14]
  • El Futur , editada en català en la col·lecció Textos a part (Teatre contemporani) per Arola Editors (Tarragona, 2016) ISBN 9788494954450

Traducció

  • Bashir Lazhar, d'Evelyne de La Chenelière ; traducció d'Helena Tornero. Tarragona : Arola ; 2010. ISBN 9788492839681

Llibre infantil

  • El Lladre de llibres, amb il·lustracions de Carles Arbat. Madrid : Oxford, 2010. ISBN 9788467357110

Referències

  1. ↑ «Curriculum Vitae». [Consulta: 2 agost 2019].
  2. ↑ «Sobre l'autora.». [Consulta: 2 agost 2019].
  3. ↑ «En Residència». [Consulta: 2 agost 2019].
  4. ↑ «Dossier "No parlis amb estranys".». [Consulta: 2 agost 2019].
  5. ↑ «Eòlia.cat». [Consulta: 2 agost 2019].
  6. ↑ «"disPLACE": la gentrificació com a tema d'una òpera de cambra». Barcelona Cultura, 19-12-2016. [Consulta: 5 agost 2019].
  7. ↑ «Programa de sala d'"El futur"». [Consulta: 2 agost 2019].
  8. ↑ «Teatre Nacional de Catalunya». [Consulta: 2 agost 2019].
  9. ↑ «ENTREVISTES ALS AUTORS: Helena Tornero per Esteve Soler». Pausa. Quadern de Teatre Contemporani, 2007. [Consulta: 5 agost 2019].
  10. ↑ «Helena Tornero parla d'exclusió social i intolerància a 'Submergir-se en l'aigua'». Setmanari Empordà, 21-04-2017. [Consulta: 5 agost 2019].
  11. ↑ «SUBMERGIR-SE EN L’AIGUA (2007)». Catalandrama. [Consulta: 5 agost 2019].
  12. ↑ «‘Fascination’, d’Helena Tornero, al Teatro i de Milà». Sala Beckett. [Consulta: 5 agost 2019].
  13. ↑ «Fascination di Helena Tornero» (en italià). Teatro I. [Consulta: 5 agost 2019].
  14. ↑ «La figuerenca Helena Tornero posa el teatre a l'abast dels refugiats amb 'Kalimat'». Setmanari Empordà, 07-02-2017. [Consulta: 5 agost 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Helena_Tornero_i_Brugués&oldid=21636982»